16 d'abril: El País Valencià és el nostre país

"CONSTRUÏM LA UNITAT POPULAR CONSTRUÏM ELS PAÏSOS CATALANS"

175836_cartell_25_abril_2011 Amb motiu de la Diada del 25 d'Abril, milers de persones eixim als carrers de la nostra benvolguda València per reivindicar un futur lliure i digne de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó. Aquest anhel és si cap més fort enguany perquè, objectivament, les nostres condicions de vida com a persones treballadores, i com a majoria social, han empitjorat.

La reforma laboral, la retallada de les pensions, la reducció de la despesa en educació, sanitat i serveis socials,... en definitiva l'aprofundiment en la via neoliberal, dibuixa un panorama de precaritetat, explotació, i misèria pel conjunt de la classe treballadora i la resta de classes populars.

L'estat espanyol, a l'igual que la resta d'estats de la Unió Europea, ha imposat unes dràstiques retallades en els nostres drets socials. El fet que aquestes dures mesures hagen vingut imposades sense tindre en compte l'opinió de la població a la qual anaven adreçades denota el caràcter antidemocràtic d'aquestes institucions. Ras i curt, es premien els interessos de la banca i les grans empreses sobre els del poble.

Sense sobirania política els Països Catalans no som amos del nostre futur, restem en la minoria d'edat, a mercè d'allò que des de Madrid o Brussel·les es decidisca. Sobrer és dir que els Països Catalans no disposen plenament dels seus recursos econòmics donat l'ingent espoli colonial al que es veuen sotmesos. Però és més, a hores d'ara, les autonomies de l'estat espanyol es troben econòmicament intervingudes per l'estat. Això implica que es vegen forçades a precipitar retallades pressupostàries que una vegada més afecten als nostres drets socials (sanitat, educació,...).

Al País Valencià se suma a això la nefasta gestió econòmica del Partit Popular que durant anys ha apostat per les grans obres i els grans esdeveniments amb la intenció de potenciar el turisme i l'especulació. Tard o d'hora la taronja havia de deixar de donar suc i la crisi mundial ha coincidit ací amb l'esclat de la bombolla
immobiliària. En un context dramàtic a nivell social, amb més de 500.000 persones desocupades, amb un 50% de joves en atur, el PP es troba amb que ha dilapidat els diners públics en fastos i obres faraòniques que s'han demostrat social i econòmicament inútils. Ara, ens toca pagar a tots i totes, la factura en forma de precarització de la sanitat i l'ensenyament, un fet que ve de lluny i que en els propers anys s'accelerarà en benefici de la privatització dels serveis públics.

Aquest naufragi social i econòmic, s'uneix als múltiples casos de corrupció que esguiten a la dreta de nord a sud del País Valencià. Aquestes són les vergonyes que el PP vol tapar amb la desconnexió de TV3, únic canal d'abast comunicatiu d'àmbit nacional. En aquest cas, els conservadors utilitzen el blaverisme, l'espanyolisme, per retallar els drets lingüístics i la llibertat d'expressió, per dividir els valencians i fer-nos així empassar tot plegat de manera més fàcil.

En aquest context de crisi, l'estat espanyol aprofitarà per retallar tot allò que des de Madrid es veja com a prescindible. S'orquestra una recentralització de l'estat amb l'excusa de reduir el dèficit. L'estat és conscient que l'efecte narcòtic de les autonomies sobre els Països Catalans i la resta de nacions minoritzades, s'esgota i ha de canviar d'estratègia. Les darreres sentències del tribunal constitucional en són un exemple del nou panorama que comença albirar-se. En els propers anys dos projectes antagònics s'enfrontaran: les retallades nacionals o la conquesta de la independència.

L'esquerra independentista lliurarà aquesta batalla perquè considerem un dret inalienable l'accés a la sobirania nacional. Això és volem poder decidir ací, i sense necessitat de demanar permís a cap poder foraster -ni a Madrid, ni a París, ni a Brussel·les-, sobre els aspectes que afecten a la població dels Països Catalans. En aquest sentit considerem que el procés de construcció nacional ha de fer-se en paral·lel al desenvolupament d'una democràcia participativa on les classes populars siguen les vertaderes mestresses del seu futur. Lluitem pel socialisme, perquè equival a la democràcia, perquè volem una terra de persones lliures on l'economia estiga al servei de la majoria social i no al servei del capital.

Per fer possible tot això cal sumar esforços, cal organitzar-se a tots els pobles i tots els barris del país, en tots els fronts possibles: polític, juvenil, sindical, estudiantil, feminista, ecologista, municipalista, antirepressiu. La CUP té el repte al País Valencià de realitzar la tasca municipalista. Cal perseverar i enfortir una base social activa i crítica, amb humilitat, colze a colze, amb els i les nostres veïnes, amb els i les nostres companyes de feina, d'estudis,... Perquè tots ho podem tot. La lluita és l'únic camí!

Contra la crisi, independència! (MDT)

cartell-a3 Celebrem aquest 25 d'abril enmig d’una conjuntura marcada per una profunda crisi econòmica, política i social, pel tancament dictatorial de TV3 i l’exigència que aquesta emissora es puga vore al País Valencià i pel darrer referèndum per la independència organitzat a Barcelona, en què més de 250.000 persones han demostrat que la mobilització, l'organització i la tasca de conscienciació donen el seu fruit.

La crisi del sistema capitalista afecta greument la nostra nació, els Països Catalans, sobretot els sectors més febles de la classe treballadora, els joves i les dones. Ha portat a l'atur més d’un milió de persones i ha augmentat la precarietat laboral, a causa de les mesures preses pel govern espanyol per mantenir els beneficis empresarials (retallada de les pensions, baixada de salaris als funcionaris i reforma dels convenis col·lectius). A més, s’ha reduït la inversió pública en educació i sanitat, amb la previsible intenció de privatitzar-los.

Aquesta crisi de producció, a la qual se n’afegeix una d'energètica, d'alimentaria i de financera, és la causa principal de la intervenció militar en països amb matèries primeres (minerals, petroli, etc.) o estratègicament rellevants. Aquestes intervencions, com ara la guerra contra Líbia, han provocat la destrucció i la mort de milers de persones.

Al País Valencià, la crisi general del capitalisme colpeja encara més la classe treballadora perquè va aparellada amb la crisi endògena provocada per l'especulació urbanística i financera i per la corrupció política. Tenim més de 500.000 aturats i aturades, és a dir, més del 20% de la població activa, un efecte de la política de destrucció del territori del teixit industrial i productiu i de malvendre’l al capital internacional.

La situació de fallida de les caixes d'estalvi valencianes (Bancaixa i la CAM) i la privatització dels serveis socials són fruit de la política econòmica del govern del PP i dels mateixos bancs caracteritzada per una economia especulativa que ha comptat amb el suport dels diners públics i en què els beneficis són per a empreses i empresaris, per als amics dels que governen, els quals reben els beneficis de les adjudicacions en diners o en espècie. Les trames corruptes afecten tant el PP com el PSOE, els defensors d'aquest sistema especulatiu, que serveix per a l'enriquiment personal i per al finançament d'aquests mateixos partits.

A més d'aquesta política, compartida pel sistema partitocràtic borbònic, hi ha la tasca sistemàtica de destrucció de la nostra identitat com a poble. En uns l’anticatalanisme és més groller (arriba fins i tot a utilitzar organitzacions feixistes quan els interessa), mentre que en altres és més pseudointel·lectual, però persegueixen el mateix: convertir-nos definitivament en una província d'Espanya, a a la qual se li puga esprémer el màxim fins a deixar-nos eixuts.

Davant d'aquesta situació d'emergència social i política, es fa cada vegada més necessària una resposta contundent del poble organitzat entorn d’un projecte polític unitari, popular, nacional i d'esquerres, on s’articulen les organitzacions socials i polítiques, especialment de l'Esquerra Independentista.

No poden eludir la nostra responsabilitat en un moment històric i de compromís amb la lluita del poble, que no pot ser cap altre sinó treballar per la Unitat Popular, tal com ja s'està fent al Principat, amb tot el procés de consultes, en què prop d'un milió de persones, han expressat ben alt i clar els desitjos d'independència.

Per la independència, pel socialisme, cap a la Unitat Popular!

Visca la terra lliure!

{youtube}rKDfm3IF9NI{/youtube}

{youtube}vR6OawXAluU{/youtube}