Els Brams tornaran si cap més combatius del que ja són, i amb l'energia necessària per seguir removent unes consciències àvides d'escoltar les noves creacions d'un grup que va marcar una generació. Els Brams volen seguir animant aquelles generacions per atraure'n de noves. I tot, "amb un somriure d'orella a orella", com a Amèrica. En Titot, que ha fet una crònica al detall de la gira, la descriu així: "Ha sigut emergència de sensacions pregones que havien quedat molt endins amagades".
Arbúcies, el començament
Dissabte 8 de gener Brams va tornar. Era el primer concert des de la gira Brams2010 d'aniversari i que havia de ser provisional però que va aconseguir que el grup s'animés a tornar als escenaris amb un disc nou. El concert d'Arbúcies no era el primer concert de presentació del disc -el presentaran a l'abril- sinó el primer concert del retorn. I ho van fer per donar el tret de sortida a la gira americana, aprofitant que l'entitat de cooperació Soarpal celebrava el seu 25è aniversari. Un quart de segle teixint ponts de solidaritat amb Palacagüina, a Nicaragua. Soarpal va ser qui l'any 1997 va portar Brams a Nicaragua, d'on va sortir el disc "Nena de Nicaragua" i aquest cop ha passat més o menys el mateix. Per tot això Brams va voler que el concert d'Arbúcies fos el punt de partida de la gira.
Veneçuela, un plaer indescriptible
El 15 de gener Brams va fer el primer concert de la gira en terres americanes. Unes 150 persones, un d'ells català, segons relata el cantant del grup, Francesc Ribera
Titot, van xalar de valent amb un repertori que no entenien del tot, però amb el que van connectar. Ell mateix explica com a Veneçuela van aparèixer a la premsa i van participar fins i tot a la ràdio nacional veneçolana quan aquí als Països Catalans amb prou feines i com sempre van aparèixer a un parell de mitjans. A "Radio Nacional de Venezuela", en canvi, van participar en directe en un programa especial dedicat a
Brams per a tot Veneçuela. I a l'emissora pública. Per en Titot, "estar a Caracas, convertir el Moulin Rouge en La Plaça i saltant un tirabol al Carib és un plaer indescriptible".
Hi havia previst un segon concert a Veneçuela, a la Vega, però es va haver de suspendre per problemes d'infraestructura.
Panamà i l'orgull obrer
El concert de La Vega es va suspendre però van aprofitar el dia per anar fins a Ciutat de Panamà on, de la mà del Sindicat
Unificat de Treballadors de la Construcció i Similars (SUNTRACS) i per saludar, diuen l'assemblea constituent de
FRENADESO, el Frente Nacional por la Defensa de los Derechos Económicos y
Sociales de Panamá.
Segons explica en Titot en les cròniques de la gira, aquesta organització pretén aprovar en la seva propera assemblea
del dia 12 de febrer concórrer a les eleccions de 2014 en un país on
no hi ha cap partit d'esquerres ni al govern ni a l'oposició.
El sistema polític de l'estat panameny ha esdevingut un
simple conglomerat d'empreses de gestió administrativa disfressades de
partits, sense altra ideologia que intentar amb reclams diversos
esdevenir el govern algun dia. Això enmig d'una escalada en la repressió
contra els moviments socials, polítics i sindicals que denuncien el
progressiu deteriorament de les garanties democràtiques: coincidint amb
la llei que donava total impunitat a la policia s'han produït recentment
algunes matances i episodis repressius realment esgarrifosos.
La iniciativa de FRENADESO pot ser una llum en aquesta foscor democràtica, apunta en Titot.
Nicaragua, a la recerca de la musa
A Nicaragua Brams hi havia de tornar "per celebrar amb tu que aquest malson ja s'ha acabat". Amb la musa, la nena de Nicaragua que va inspirar el disc que va treure la banda l'any 1998. Per això van fer parada al mític mercat Roberto Huembes, on l'any 1997 hi van conèixer la musa de la cançó "Nena de Nicaragua". En Titot ho explica així: "Avui hem anar a dinar al mercat Roberto Huembes, a veure si per allà trobàvem algú que estàvem buscant...". La recerca, però, es va acabar amb: "Una morena, flaquita, que vendia limones? Sí, pero hace un tiempo que no viene por aquí".
Lucía del Carmen s'ha fet gran, tot i que en Titot explica que "la gent que feia anys que regentava
parades al mercat la recordaven perfectament, venent llimones, sempre
amb el seu germà, el nap-buf enllustrador".
Quant al concert a Managua, "la sensació és que no és
la darrera vegada que toquem a Nicaragua". P
otser hi hauran de tornar quan tot comenci de nou.
Xile i el retorn
A Xile Brams va fer el concert "més bèstia que hem fet fins ara". Va ser a la sala La Aduana com a cap de cartell de la setena edició del Festival Ska de Valparaíso. "La sala estava plena a rebentar i el públic va estar ballant i
saltant de principi a fi". El tema viscut més intensament pel públic va ser a Xile i a arreu "La Plaça".
Per contra, a Santiago el concert es va suspendre, però Brams, incombustibles, van improvisar un concert. Tres de les sis bandes programades van fer un simulacre de
concert en un bar que es va anar omplint.
Hores i hores d'aeroports i d'avió inacabables, transbordaments infinits, instruments extraviats... però tot val la pena si és per tornar amb més força que mai a casa, enregistrar el nou disc i triomfar -malgrat
els temors-, i per fer-se un lloc als annals de la història de la música catalana. De moment han demostrat que, a l'estranger, la nostra música és molt estimada i valorada. Està per veure si ho és pels circuits comercials i mediàtics catalans. Almenys els Brams no deixaran mai de lluitar fins que
el malson s'acabi.
{youtube}6Cj2PrxIARs{/youtube}
{youtube}FtxpLa2K7_A{/youtube}