L’anomenat procés de Bolonya està implantant-se de manera contundent a les universitats dels Països Catalans i les seues conseqüències comencen a ser patides per totes: la precarietat de coneixements impartits als primers cursos de grau, l’increment dels preus de les titulacions adaptades al procés (els nous graus costen un 10-25% més que les antigues llicenciatures), l’accés més reduït i elitista per entrar als futurs màsters, per no parlar del nou màster de secundària (que substitueix l’antic CAP), que a més de ser d’un preu elevat, posa traves d’accés a les universitats públiques, provocant que les matrícules a les universitats privades incremente notablement.

 

Però el procés de Bolonya no s’acaba amb el sistema de graus i postgraus. Ara entrem en una segona fase d’adaptació encara més agressiva a la universitat pública i a la seua ja precària democràcia: l’Estratègia 2015. La governança vertical dotarà amb l’E2015 de poder als Consells Socials (bancs i grans empreses) i el poder es centralitzarà cada cop més. El finançament mixt obri les portes a l’entrada de capital privat i es redueixen els ingressos públics (al cas valencià es reduirà el capital públic al 40% amb el nou Pla de Finançament). I la competitivitat internacional mercantil s’impulsarà a través del Campus d’Excel·lència Internacional, creant espais d’interrelació entre empreses i espais universitaris, posant cada cop més en perill el dret públic a una educació de qualitat i igualitària.

 

A més, ens trobem davant d’una crisi del sistema capitalista cada cop més agreujada. Les estudiantes i els estudiants no ens podem allunyar del nostre entorn socioeconòmic, ja que el nostre futur després de la nostra educació es veu més obscur que mai. Les retallades socials i laborals del govern de Zapatero sumades al descontrol del govern de Camps, amb les seues trames de corrupció i la complicitat d'aquests amb els grans banquers i empresaris, ens han portat a la situació actual.

 

Als nostres centres, les retallades han provocat que s’agreuge el problema de les instal·lacions i una reducció d’oferta deixant sense plaça una gran quantitat de joves als cicles Formatius, al Batxillerat nocturn i a les Escoles d’Adults. A més, la reducció de professorat ha provocat un augment de la massificació de les aules i en el nostre cas particular, la reducció de la línia en valencià.

 

El desmantellament dels serveis públics ha anat lligat a l’enduriment de la prova de Selectivitat, deixant sense plaça a molts estudiants a les universitats públiques, provocant un traspàs d’estudiants que fomenta les universitats privades.

 

La suma d’ambdós factors fa que inevitablement les estudiantes i els estudiants ens unim per denunciar el futur precari al qual ens estan abocant i recuperar allò que ens roben: els drets i la dignitat. Sent la generació que s’ha considerat com la més formada de la Història, som la generació que menys expectatives d'un futur laboral digne tenim sobre la taula. Les nostres universitats cada vegada són més elitistes en una societat que va empobrint-se.

 

L’únic camí que tenim per reclamar els nostres drets és la protesta al carrer. Una protesta en positiu, una protesta encarada a dir que ja en tenim prou de Procés de Bolonya i d’Estratègia 2015! Prou de barracons i de mancança de línies en valencià als nostres instituts! Nosaltres, els estudiants, volem construir un nou model educatiu que puga canviar el sistema capitalista en crisi i construir així el nostre futur! És per això que hem d’acabar amb el futur precari de “més treball” per “menys diners ” que ens proposen governs i empresaris, i construir un ensenyament veritablement públic, popular, antipatriarcal, de qualitat i en català!

 

 

PER LA PÚBLICA I CONTRA LES RETALLADES!