Reflexió contra les amenaces

Per Xavier Oca, militant del Moviment de Defensa de la Terra (MDT) 

Les paraules de Celestino Corbacho en una conferència al Fórum Europa Tribuna Cataluña no han sorprès ningú que en conegui la trajectòria i el que representa el seu partit. Les seves afirmacions, però, no s’han d’analitzar ailladament, ja que s’afegeixen al reguitzell d’atacs contra l’opció independentista per part de diversos dirigents d’una de les sucursals catalanes del PSOE.
 
És obvi que aquests partit viu amb força inquietud i angoixa l’augment de la consciència independentista, si més no a la Catalunya estricta. En el fons, si ens ho mirem pel cantó positiu, les paraules de Corbacho i dels seus correligionaris confirmen que l’independentisme està avançant posicions cap a l’hegemonia ideològica. Si no s’estigués produint aquest canvi d’hegemonia, el discurs dels prohoms socialistes (sic) seria bàsicament el marginalitzador, com passava fa vint anys.

15/10/2010 00:22 Opinió

  
Ara bé, l’especificat de Corbacho és haver apujat el to i situar-se en el terreny de l’amenaça gens velada. Perquè el ministre espanyol no només ha recorregut al discurs primari de la por, dirigit sobretot als sectors més indecisos, sinó que amenaça sense embuts que el procés independentista no serà “pacífic”. Evidentment, la pregunta que cal fer-se és qui provocarà que no sigui “pacífic” i la resposta ens la proporciona el dirigent socialista (sic), que va afirmar a la mateixa conferència que els del PSOE-psc “estarem radicalment en contra d’aquestes idees”. 
 
O dit altrament, aquest partit no acceptarà el que decideixi la majoria. Perquè malgrat les excepcions i el fet que un sector d’aquest partit acabi marxant, no hem d’oblidar que el PSOE és un aparell, si es vol secundari, de l’Estat, però que en la mesura que avanci el procés independentista es situarà al mateix nivell que l’exèrcit o la judicatura espanyola. L’Estat espanyol exclou de la democràcia allò que considera fonamental per al seu manteniment i, en això, per molt que es digui democràtic es militaritza sense contemplacions, tot oblidant de ple la voluntat popular.
 
Les declaracions del manaire espanyol ens mostren com funciona la dominació que patim encara. Ens explica com el poder que ens domina actualment, administra la coacció que emana de l’Estat. Les amenaces de Corbacho ens diuen que l’Estat espanyol és violència i que, segons corbacho_i_montillaaquest polític, l’hauria d’exercir. Una altra cosa és si ho podrà fer o no de manera tan descarada com ho ha fet sempre en la seva història sanguinària
 
Però l’Estat és també, com sabem, dissimulació: l’administració estatal en bloc mira cap a una altra banda quan els qui es posen fora de la legalitat són dels seus. Algú ha vist cap fiscal de l’Estat o defensor del pueblo presentar les seves acusacions contra Corbacho per incitació a la violència? Algú – del poder o del seu partit - li ha demanat rectificació? Algú li ha demanat que condemni explícitament la via violenta?
 
Però més enllà de la indignació que ens poden provocar les paraules de Corbacho, ens haurien de fer reflexionar a fons sobre l’estratègia independentista. Seria suïcida considerar-les només un exabrupte que se soluciona demanant-ne la dimissió. Ras i curt: l’Estat espanyol amb majúscules ha ensenyat la poteta, i no pas enfarinada, i la nostra obligació és tant preveure de quins instruments es valdrà per impedir el nostre alliberament com crear les eines per accelerar-lo i contrarestar l’acció de l’Estat. En aquest sentit, és jugar a perdre fonamentar tota la nostra l’estratègia en una declaració unilateral d’un parlament autonòmic. No preveure una forta confrontació i la necessitat d'una organització i una mobilització importants és simplement una inconsciència. Caldrà, doncs, que l'independentisme assumeixi les condicions que el poder imposa.