Una conjuntura que l’independentisme ha de fer germinar, amb respostes clarificadores com la de la CUP i posicionaments valents com els del Port de la Selva, Vilafranca del Penedès, Montesquiu o Sant Pere de Torelló. El 10-J, els carrers de Barcelona acolliran la protesta d’una societat catalana cansada de paranys i agressions. El món polític i la societat civil manifestaran la seva “desafecció” i el seu disgust en un grau o altre. Però per damunt de l’ambigüitat de la convocatòria d’aquesta mobilització, la reivindicació independentista clamarà com en cap altre moment de la nostra història. Per aquest motiu, des de la maduresa, l’Esquerra Independentista també ha decidit ser-hi, per posar de manifest que l’única via de realització lliure i la supervivència com a nació és la independència.

La retallada de l’Estatut no ha de ser el motiu per manifestar-se dissabte. Des de l’independentisme l’única retallada que hem denunciat és la fragmentació forçosa de la nostra terra, trossejada pels dos estats en “comunitats”, províncies i regions. Fa dècades que l’Esquerra Independentista denuncia el cul de sac que suposa l’autonomisme i ara és el moment d’evidenciar aquesta realitat.

De sempre, la intervenció del moviment independentista en grans manifestacions com la del 10-J ha desvetllat contradiccions importants dins l’autonomisme. Convé que recordem la participació del bloc independentista a la manifestació contra la LOAPA el 1982 o en d’altres convocatòries sota el tímid lema de “Som una nació”. Sense aquesta intervenció activa, magrat la repressió i l’intent de marginar l’independentisme explícit, segurament avui no seríem on som. La mobilització d’aquest dissabte pot esdevenir un element catalitzador que ens faci avançar molts trams en molt poc temps. I l’Esquerra Independentista ha de saber estar a l’alçada.

Després de 30 anys de Constitució espanyola i d’estatuts d’autonomia es palesa la inutilitat de trobar un encaix amb l’Estat ocupant, espoliador i maltractador. Durant dècades, allò que aparentment predicava al desert l’Esquerra Independentista avui és ja compartit per bona part de la societat catalana. Una consciència política amb voluntat de Ruptura amb l’Estat espanyol que pren la iniciativa amb la participació, amb la mobilització, amb la lluita pels drets i les llibertats... Una massa social que es reactiva després de dècades de paranys i somnolència, i que ho fa per reconstruir una nació esquarterada. Per construir una terra lliure.