Mor als 89 anys l'exfalangista Juan Antonio Samaranch

L'expresident honorífic del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch, ha mort aquest dimecres a dos quarts de dues de la tarda a l'edat de 89 anys, al llit, sense pagar ni per ser feixista ni per haver impulsat els Jocs Olímpics del 92.

La seva mort s'ha produït a la clínica Quirón de Barcelona després que diumenge ingressés al centre a causa d'una insuficiència coronària, afectació que ja havia patit en diverses ocasions.

21/04/2010 13:52 Drets i Llibertats
Els metges van dir ahir en roda de premsa que Samaranch havia superat les hores més crítiques, les 48 primeres després d'ingressar i van intentar donar sensació d'optimisme afirmant que tenia una "mala salut de ferro". Alhora, van intentar humanitzar la figura de Samaranch explicant que el matí de diumenge es posar posar molt content per la victòria del tennista manacorí Rafael Nadal. Tanmateix, van reconèixer la gravetat de l'estat de salut de l'exfalangista, que aquest matí ha entrat en estat de "xoc irreversible" fins l'hora de la seva mort, que arriba quan estava a punt de complir 90 anys d'edat.
 

Feixista i impulsor dels Jocs Olímpics

Nascut el 17 de juliol del 1920 en el si d'una família d'industrials tèxtils, Joan Antoni Samaranch, marquès de Samaranch, es va afiliar de ben jove a la Falange Española y de las JONS, i va tenir una trajectòriasamaranch1 política durant la dictadura franquista. El 1964 va ser procurador a les Corts del règim franquista, i hi va ser present durant tres legislatures, fins al 1977.

L'any 1955 va entrar a l'Ajuntament de Barcelona com a regidor d'Esports fins el 1962 i uns cinc anys després, el 1967, va prendre possessió com a delegat nacional d'Esports.

Fou també seleccionador estatal d'hoquei sobre patins i posteriorment president de la federació espanyola d'aquest esport. També va ser president del comitè olímpic estatal, del 1967 al 1970 i de la diputació de Barcelona de 1973 al 1977. 

Membre del Comitè Olímpic Internacional des del 1966, en fou vicepresident el 1974-78 i president del 1980 al 2001. Durant el seu mandat presidencial al COI, Barcelona fou nomenada (1986) ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics del 1992.

L'any 1973, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona i quatre anys després ambaixador de la Unió Soviètica. Va ser ambaixador fins l'any 1980 i president de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona entre el 1987 i el 1999, any en què fou designat president honorífic de l'entitat. El 1993 rebé la medalla d'or de la ciutat de Barcelona. 106266_samaranch_and_franco1967

La seva carrera a la direcció del Comitè Olímpic Internacional va començar el 1980, del qual va ser president fins el 2001, després dels Jocs Olímpics de Sydney, quan va ser substituït pel belga Jacques Rogge. Durant l'equador del seu mandat, Barcelona va acollir els seus primers Jocs Olímpics de la història, que van comportar una metamorfosi de dalt a baix de la ciutat de Barcelona.

A més, va estar implicat en suborns a directius del Comitè Olímpic Internacional per afavorir determinades candidatures per a la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu i d'hivern, especialment en els jocs de Salt Lake City, l'any 2002.

Durant els últims anys, Samaranch ha ocupat la presidència d'honor del Comitè Olímpic Internacional i ha assessorat les candidatures olímpiques de Madrid per als Jocs del 2012 i el 2016, tot i que finalment la capital espanyola va quedar fora de la cursa.

 L'any 2009 la plataforma Democràcia i Dignitat a l'Esport va posar en marxa una campanya internacional per forçar la dimissió del president honorífic del COI, 'en defensa dels valors democràtics i fraternals de l'esport mundial'. La campanya va venir motivada per una fotografia en què Samaranch apareixia fent la salutació feixista durant el 38è aniversari del cop militar. La campanya, que lamentava que Samaranch mai s'hagués retractat del seu passat, va aconseguir fins a un miler d'adhesions personals i d'entitats.
 
Per a saber-ne més: