El nivell de mobilització s’ha mantingut en els nivells precedents o superiors, tenint en compte que amb un 20% ha superat la xifra del 17% que els estudis sociopolítics havien determinat com a dada de referència per a avaluar l’existència del manteniment de la tensió mobilitzadora en unes variables demopolítiques més complexes com les dels municipis afectats avui. 

 

Aquesta constatació de l’abast de la mobilització ha comportat que s’hagin formulat propostes, concretament, de la necessitat de crear una mena d’Assemblea de Catalunya, com a estructura unitària de tot el ventall independentista de Catalunya i d’arreu dels Països Catalans. L’afirmació d’aquesta perspectiva organitzativa no és gratuïta, es fonamenta en dos fets bàsics i incontestables: D’una banda, la profunditat de la mobilització popular que, a hores d’ara, han representat les diverses tongades de Consultes, que com sabem ja han implicat  vora dos milions de persones, i han mobilitzat desenes de milers de col·laboradors.

L’altra veritat és que la política oficial està caient en una deriva patètica que ha inclòs darrerament des d’homenatges acrítics (del PSOE-PSC i ICV) a un jutge com Garzon, encobridor de la tortura a cerimònies pòstumes de vassallatge a capitostos franquistes com en Samaranch, amb presència de representants polítics, incloent-hi líders d’ERC. A més, el PSOE-PSC ha exhibit encara una manca total de tarannà democràtic en aquestes darreres consultes, no sols cridant a la desmobilització sinó per mitjà de diferents mesures de coacció i sabotatge. El contrast amb la pràctica participativa i transparent de les Consultes és del tot evident.

Profunditat en la mobilització  i buit en la política oficial, configuren un terreny adobat per a propostes assembleàries que vagin més enllà dels estrets marcs del parlamentarisme oficial. El moviment participatiu, popular, ampli i massiu per la independència té ara les millors condicions per a establir-se i expandir-se.

 

Llibertat.cat