Segons l'editor de Benicarló, Miquel Àngel Pradilla, encarregat de la
presentació de l'obra, "això no és un diccionari del tortosí ni una obra
dialectològica, sinó un vocabulari que recull una sèrie de mots que es
projecten al conjunt del domini lingüístic". Segons Pradilla, "Si un mot
no hi apareix això no vol dir que no es puga utilitzar, ja què el
vocabulari no pot ser la presó de les paraules», va precisar. Per a
l'editor, l'obra de Beltran és una "orientació per a la presa de
decisions", i "una successió de càpsules lèxiques que són veritables
articles, i que s'han de llegir amb moltíssima atenció".
Pradilla va remarcar que "hi ha paraules que la gent de l'Ebre i del Maestrat sovint han deixat d'utilitzar a causa d'una estandardització mal entesa del model de llengua, però també cal tindre en compte que gairebé quatre de cada cinc paraules del "Vocabulari de cruïlla" estan acceptades per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)". "Simplement, les hem deixat d'utilitzar perquè el model de llengua ens en fa usar unes altres", va advertir, assenyalant que l'obra de Joan Beltran contribuirà a posar en valor el corpus lèxic del català-valencià que es parla a les comarques centrals del domini lingüístic comú. "Hem de començar a assumir aquesta centralitat de forma desacomplexada, tant des del punt de vista cultural com econòmic", va afegir-hi l'editor, concloent que es tracta d'una obra "magnífica i extraordinària" de gairebé 900 pàgines que recullen el treball de recerca de 25 anys de més de 3000 fitxes.
A l'obra hi apareixen paraules no reconegudes per l'IEC, com ara bambar o assucar. L'autor, Joan Beltran, va destacar especialment el mot escorxeria, perquè en tortosí un escorxador no és el lloc, sinò la persona que mata els animals. Beltran va remarcar que la paraula escorxeria s'ha perdut entre els parlants per influència del castellà matadero que apareixia a tots els edificis dedicats a la matança del ramat.
El llibre és un vocabulari de paraules del dialecte tortosí-maestratí, en sentit ampli, que descriu els mots, proposa la grafia més adient, si no figura als diccionaris normatius, i dóna informació sobre l'extensió geogràfica i la tradició escrita i lexicogràfica, tot amb l'objectiu de donar a conèixer uns mots que han estat generals en estes comarques i que han sofert una reculada notable per les influències normatives arribades tant de Barcelona com de València en el marc de les estèrils batalles per la unitat o no de la llengua comuna de catalans i valencians que no s'entenen a les terres a la vista del Montsià.
Joan Beltran (Tortosa, 1933), amb una àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de català i de reciclatge a les Terres de l’Ebre, és autor de textos fonamentals per a l’aprenentatge del model formal tortosí de la llengua valenciana. Els més reeixits han estat, d’una banda, "L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre" (1986) i, de l’altra, els dos volums elaborats en coautoria amb Josep Panisello, "Cruïlla. Curs de llengua" (2002) i "Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció "(2002). Amb el "Vocabulari de cruïlla", l'autor culmina una trajectòria d’autèntica excel·lència al servei del coneixement i la difusió de la llengua catalana-valenciana al Maestrat i les Terres de l'Ebre.
Pradilla va remarcar que "hi ha paraules que la gent de l'Ebre i del Maestrat sovint han deixat d'utilitzar a causa d'una estandardització mal entesa del model de llengua, però també cal tindre en compte que gairebé quatre de cada cinc paraules del "Vocabulari de cruïlla" estan acceptades per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)". "Simplement, les hem deixat d'utilitzar perquè el model de llengua ens en fa usar unes altres", va advertir, assenyalant que l'obra de Joan Beltran contribuirà a posar en valor el corpus lèxic del català-valencià que es parla a les comarques centrals del domini lingüístic comú. "Hem de començar a assumir aquesta centralitat de forma desacomplexada, tant des del punt de vista cultural com econòmic", va afegir-hi l'editor, concloent que es tracta d'una obra "magnífica i extraordinària" de gairebé 900 pàgines que recullen el treball de recerca de 25 anys de més de 3000 fitxes.
A l'obra hi apareixen paraules no reconegudes per l'IEC, com ara bambar o assucar. L'autor, Joan Beltran, va destacar especialment el mot escorxeria, perquè en tortosí un escorxador no és el lloc, sinò la persona que mata els animals. Beltran va remarcar que la paraula escorxeria s'ha perdut entre els parlants per influència del castellà matadero que apareixia a tots els edificis dedicats a la matança del ramat.
El llibre és un vocabulari de paraules del dialecte tortosí-maestratí, en sentit ampli, que descriu els mots, proposa la grafia més adient, si no figura als diccionaris normatius, i dóna informació sobre l'extensió geogràfica i la tradició escrita i lexicogràfica, tot amb l'objectiu de donar a conèixer uns mots que han estat generals en estes comarques i que han sofert una reculada notable per les influències normatives arribades tant de Barcelona com de València en el marc de les estèrils batalles per la unitat o no de la llengua comuna de catalans i valencians que no s'entenen a les terres a la vista del Montsià.
Joan Beltran (Tortosa, 1933), amb una àmplia experiència com a professor i coordinador de cursos de català i de reciclatge a les Terres de l’Ebre, és autor de textos fonamentals per a l’aprenentatge del model formal tortosí de la llengua valenciana. Els més reeixits han estat, d’una banda, "L’estàndard occidental. Una proposta sobre l’estàndard català a les terres del darrer tram de l’Ebre" (1986) i, de l’altra, els dos volums elaborats en coautoria amb Josep Panisello, "Cruïlla. Curs de llengua" (2002) i "Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció "(2002). Amb el "Vocabulari de cruïlla", l'autor culmina una trajectòria d’autèntica excel·lència al servei del coneixement i la difusió de la llengua catalana-valenciana al Maestrat i les Terres de l'Ebre.
Font: Valencianisme.com