Ara bé, com que "un 40 per cent dels pares diu que és favorable
al bilingüisme i al català a l'ensenyament. Si l'Estat francès hi posés
els mitjans per fer-ho, amb un 30 o 40 per cent d'escolars que aprenen
català, en 10 anys la tendència s'invertirà" argumenta. Per afirmar que això no és utòpic si tenim en compte que "l País Basc nord, més de la meitat de les escoles proposen ensenyament
en basc. Aquí sem a un 5 per cent d'escolars que aprenen català".
Pel que fa a unana catalanitat que no s'expressa en català, Baylac-Ferrer maifesta que "la identitat a Catalunya Nord, per raons històriques, és clarament
deslligada de la competència lingüística; i per això és una mica
empipador sentir segons quins comentaris, principatins del sud,
que semblen pensar que no és una veritable catalanitat, si no va
lligada a la competència lingüística. Si parlem del sentiment de
catalanitat, els catalans del sud no tenen cap legitimitat per dir que
la seva catalanitat és més autèntica que la d'aquí. És com si diguéssim
que els irlandesos no són irlandesos perquè parlen anglès"
Sobre la mirada cap al sud amb l'arribada del TGV afavorirà la llengua, pensa que "és una mateixa evolució de les mentalitats, d'aquest gir cap al sud.
Ajudarà, sempre que els catalans del sud no oblidin que la gent de
Perpinyà són catalans, i que ells mateixos mantinguin lleialtat
lingüística a casa seva i no considerin que la llengua i el territori
català es paren a la frontera espanyola. Els del nord hi han d'ajudar,
però cal que des del sud assumeixin que a Perpinyà hi ha uns catalans"
Per saber-ne més: