"Menys coneguts que els grans reporters per
l'opinió pública internacional són aquests periodistes locals que
paguen un preu més gran per garantir el dret a estar informats",
denuncia el secretari general de RSF, Jean-François Julliard.
Un altre element a ressenyar és que els grups islamistes radicals van causar la mort d'almenys 15 periodistes a tot el món. Preocupa, sobretot, la situació a Somàlia, el Pakistan i l'Afganistan.
D'altra banda, també continuen augmentant el nombre de segrestos, un total de 33, un 13 per cent més que el 2008. Per contra, baixen els periodistes detinguts de 673 a 2.008-573 el 2009, sent l'Orient Mitjà el lloc on es produeixen el major nombre de casos.
A data de 30 de novembre, continua l'informe, hi ha almenys 167 periodistes empresonats a tot el món, xifra que, segons l'ONG, no es produeix des de principis dels anys 90.
Finalment, recull que almenys 157 professionals han hagut d'abandonar els seus països, forçats en moltes ocasions, per sobreviure. "Aquest nou indicador posa de manifest la por que embarga a la professió en determinats països", apunta l'informe.
Més de 100 blogaires empresonats
Així mateix, RSF constata per primera vegada l'empresonament de blogaires arriba a 108 persones, una xifra que puja a 151 si es parla de detencions. "Si el 2009 la Xina ha continuat sent el principal censor d'Internet, Iran, Tunísia, Aràbia Saudita, Tailàndia, Vietnam i Uzbekistan també van recórrer al bloqueig de llocs web i blocs", afegeix l'estudi.
A més, constata que un blogger ha mort a la presó, 61 van ser agredits, mentre que el nombre de països que s'han vist afectats per la censura a Internet arriba als 60.
L'Estat espanyol no assassina, però censura i tortura
El 20 de febrer de 2003 els agents de la Guàrdia Civil van entrar per ordre del jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Juan del Olmo, a les instal·lacions d’Euskaldunon Egunkaria a Andoain. Vora set anys després arribava el primer dels judicis pel tancament del rotatiu -el cinquè mitjà clausurat a Euskal Herria-. El judici va començar el 15 de desembre a Madrid i després de dues sessions es va suspendre fins al gener.
Una de les circumstàncies que criden més l’atenció és que el judici tiri endavant malgrat que la fiscalia n’ha demanat l’arxivament. Només amb les acusacions “populars” de les espanyolistes Associación de Víctimas del Terrorismo (AVT) i Dignidad y Justicia n’hi haurà prou per fer seure al banc dels acusats a Martxelo Otamendi, Iñaki Uria, Joan Mari Torrealdai, Txema Auzmendi i Xabier Oleaga. Tots els acusats s’afronten a una petició de 14 anys de presó per “pertinença a organització terrorista” excepte Oleaga a qui li demanen 12 anys. En aquesta ocasió no s’ha aplicat la denominada “doctrina Botín” que va suposar suspendre al judici al banquer ja que només hi havia l’acusació popular.
Tot i això ni l’AVT ni Dignidad y Justicia aporten cap prova que faci esperar una sentència del jutge Javier Gómez Bermúdez que no sigui l’absolució de tots els acusats. Paral·lelament hi ha un segon sumari de caràcter “econòmic” amb vuit acusats i peticions de la fiscalia i les acusacions populars encara superiors. “Per problemes de procediment aquest sumari torna a començar de zero” explica David Fernàndez, membre de la Comissió Catalana de Suport a Egunkaria. “Això és una segona victòria” afegeix.
La defensa intenta que el “sumari econòmic” es traslladi als jutjats de Tolosa ja que el presumpte delicte és de frau fiscal. A més la suposada “víctima”, la hisenda foral de Guipúscoa, sempre ha mantingut que no veu indicis de delicte explica Fernández. Tot i això la instrucció, que ara ha de tornar a començar de zero, es realitza a l’Audiència Nacional espanyola ja que vinculen el frau a delictes de “terrorisme”.
Portal internacional de suport a Egunkaria