Res diuen de les tanques de Ceuta i Melilla; triples, electrificades, amb sensors, càmeres i enormes torres de viglilància, que neguen el pas, i també la vida, a desenes de milers de persones que han hagut de fugir dels seus països a causa de la rapinya de l'Occident opulent i capitalista. Res diuen de la tanca fronterera entre EEUU i Mèxic, on també milers d'americans deixen la vida en busca d'uns pocs dòlars que puguen garantir la mísera supervivència de les seues families. Perquè clar, l'antidemocràtic és el Mur de Berlin; el que nega les llibertats és el Mur de Berlin; el que divideix Europa i el món és el Mur de Berlin. I ens ho diu, precissament, qui segresta adolescents famolencs somalís i els sotmet a tortures pròpies de Guantànamo.

El Mur antifeixista de Berlin era el que calia enderrocar, ens diuen; el que va marcar la línia de separació entre una Europa capitalista i imperialista i una Europa on l'educació, la sanitat, l'habitatge, l'ocupació, i la producció social eren les premises bàsiques de l'estat. El Mur antifeixista construït per a preservar les conquestes socials, econòmiques i polítiques de les classes populars era el que calia enderrocar. El Mur antifeixista que va permetre, des de l'internacionalisme revolucionari, ajudar a desenes de pobles en els seus processos d'emnacipació nacional, era el que calia enderrocar. I enderrocar-lo a canvi de la llibertat, de la llibertat de mercat: tancament d'indústries, desaparició de l'agricultura, privatització dels serveis socials, atur i precarietat, emigració, creixement del feixisme, persecució de minories ètniques i d'idees polítiques. Aquesta és la llibertat que ha aportat a l'antic bloc socialista la desaparició del Mur de Berlin.

A 20 anys de la desaparició del Mur de Berlin i de la caiguda del bloc socialista a Europa de l'Est, a les revolucionàries del món ens queda girar la vista enrere i aprendre de l'experiència de la Revolució d'Octubre, que tot just compleix el seu 92è aniversari, de l'experiència de la Revolució Cubana i dels processos emancipadors d'Amèrica Llatina. De les errades i encerts de l'Octubre del 34, del Juliol del 36 i del Maig del 37. Dels 350 anys de resistència catalana a l'ocupació espanyola i francesa. De l'experiència de tants i tantes lluitadores antifeixistes que s'oposaren activament a 40 anys de dictadura. Conèixer i aprendre, per tal de tornar a crear les condicions subjectives per a que els Països Catalans siguen, en sintonia amb la resta del món, un nou punt d'esperança en la consecució del poder per part de les treballadores del món.