El mateix dia, Matamala també era reconegut per l'Ajuntament de Girona amb el lliurament de la distinció Ciutadania. "Era un activista permanent i solitari", va afirmar la seva filla Rosa Maria en aquell acte, després de repassar la multitud de campanyes del seu pare en defensa de la llengua catalana.

Feliu Matamala, mort ahir a Girona als 97 anys, va néixer quan encara faltaven dos anys perquè comencés la Primera Guerra Mundial. Va viure -ho recordava amb orgull- la República i els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil el va trobar compromès amb els Fejocistes (no va amagar mai les seves creences religioses). Per aquest motiu, fou detingut i empresonat.

Posteriorment fou mobilitzat a la foneria (on ja treballava) per fabricar armament. Però aviat va haver de fugir cap a França amb el seu germà, que havia estat cridat a files. Tornà de seguida per Irun, on va quedar inscrit al Terç de Montserrat del bàndol rebel. Va fer la Guerra a Extremadura i al Front de l'Ebre. Acabat el conflicte armat li va tocar viure la postguerra i la repressió franquista. Des de la clandestinitat va liderar accions catalanistes i antifeixistes.

Fins al final de la seva vida ha estat un cap visible de la resistència del català, protagonitzant tota mena de campanyes: "En català, si us plau" i "El català cosa de tots"; l'adhesiu CAT; el DNI en català, etc. 



El funeral per Feliu Matalana se celebrarà demà dimarts, a dos quarts de cinc de la tarda, a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal de Girona. 

Una vida lliurada al país

Feliu Matamala i Teixidor va néixer a Amer el 21 de setembre de 1912. El 15 d'octubre de 1955 es va casar amb Francsca Alsina i van tenir sis fills: Rosa Maria, Josep Maria, Joan, Martí, Ricard i Marta.
 Després de fer a Girona (la seva mare s'hi havia traslladat quan va morir el seu pare, que era moliner a Llorà) els estudis bàsics, el 1926 va entrar a treballar, als 14 anys, a l'empresa Tomàs Solés i Cia, de la carretera Barcelona, que era una foneria i un taller de confecció de màquines. S'hi va estar, amb el parèntesi de la guerra, fins al 1943, quan va fundar Serveis Tècnico-Industrials, STEIN, una empresa encara existent gestionada per un dels seus fills.

I el 1963 va fundar la llibreria Les Voltes, a la plaça del Vi, nucli de referència a les comarques gironines quant a llengua i país que serví de base a Matamala per a moltes des les seves campanyes per la llengua. 



Matamala va viure tota la vida intentant dignificar la llengua del país:


1) Les quatre protestes i reclamacions inútils entre 1957 i 1963 perquè al Registre Civil hi constessin els noms dels seus fills Josep, Joan, Martí i Ricard i no els noms castellans. El director del Registre s'hi va negar "cumpliendo órdenes superiores". Per això, recorda Matamala que "quan el Sr. Borbó va dir fa poc que el castellà no havia estat mai imposat és va guanyar el qualificatiu de Joan Carles I, el Mentider".

2) Entre 1961 i 1962 va prendre part en un acte de promoció d'Òmnium Cultural a Banyoles.

3) Juntament amb Jordi Cànoves, Dalmau Xeminis i Jaume Sobrequés va fundar a Girona els premis literaris Prudenci Bertrana i la delegació d'Òmnium Cultural.

4) El 1973 va organitzar els funerals per Pau Casals a la Catedral de Girona, i els de Feliu Millet, a Sant Feliu.

5) Després de Franco ha reivindicat arreu dels Països Catalans l'ús del català a les plaques del carrer, als rètols de les botigues, als establiments..., mitjançant adhesius ben coneguts "En català, si us plau" i "El català, cosa de tots" (…).

6) Campanya pel DNI català. (...). N'hi ha milers d'expedits.

7) La recollida de signatures. És una pràctica constant del Sr. Matamala tant a la llibreria, com amb una paradeta al carrer. Entre les més significatives: "No vull la E al meu vehicle"; "Declarem Girona ciutat antitaurina"; "Traiem-li la medalla al dictador", etc... ".

«L'amo de Catalunya és el poble català»

Deia Feliu Matamala que les batalles grosses les fan els dirigents polítics i que de vegades aquestes batalles es perden: "Les petites, en canvi, s'han de guanyar. L'amo de Catalunya és el poble català, però aquest poble, sense bufetades, dorm". Guardava Feliu Matamala una llibreta on apuntava un seguit d'accions que cal fer en defensa del català i de Catalunya: "La llista és oberta i s'agraeixen noves idees", explicava:

- "Parlar català amb tothom, encara que no l'entenguin. Animar els immigrants a parlar-lo".
- "Comprar productes de producció catalana o dels PPCC i etiquetats en català".
- "Retirar els comptes de bancs espanyols, que s'emporten lluny els beneficis; fer-se client de caixes i bancs catalans".
- "Fer-se el DNI català. Fer-lo servir sempre. No treure mai l'espanyol sense que abans no s'hagi presentat el català. I quan ens demanin l'oficial identificar-se amb el carnet de conduir. Propagar el DNI català".
- "Reclamar l'ús del català a tot arreu. No pagar factures, rebuts, lletres de canvi, tiquets de caixa, etc., en llengua espanyola sense que abans no se n'hagi reclamat l'ús del català".
- "Canviar els noms castellans al registre civil i al DNI espanyol. És vergonyós que un Joan sigui "Juan". Catalanitzar els cognoms espanyolitzats de fa segles: Castañer, Alsina, Carreras, Suñer, etc".
- "En franquejar les cartes, posar el segell cap per avall del Borbó Joan Carles que va dir que mai la llengua espanyola havia estat imposada".
- "En viatges turístics i vacances, donar preferència a poblacions i comarques dels PPCC".
- "Ingressar-hi i propagar associacions de provada catalanitat. Fo?mentar el ball de la sardana i les seves associacions".
- "Llegir o subscriure's a diaris i revistes catalans".
- "Pressionar els polítics i ajuntaments perquè canviïn els noms de carrer espanyols i espanyolistes".
- "No entrar en botigues que tenen el rètol en espanyol".
- "Protestar per escrit, o de paraula, per les incorreccions en llengua catalana i per frases que denigren la catalanitat a les televisions. Connectar exclusivament amb estacions de ràdio i TV catalanes".
- "Posar l'adhesiu CAT a la matrícula dels vehicles, i, als autos, millor al darrere i al davant".

La llibreria de referència a Girona

El maig de l’any 1963 fou constituïda la llibreria Les Voltes  amb la finalitat d’estimular la venda de llibres catalans que aleshores, amb més de vint anys de dictadura persecutòria, començaven a aparèixer al mercat.

Les reunions per redactar el projecte i estatuts eren clandestines. Quan es va sol·licitar a Madrid el registre de "Les Voltes" el varen denegar com "Incurso en la orden de 20-5-40" No podran ser admitidas las denominaciones en idioma extranjero" segons "respuesta informativa de 22.6.1963".

La llibreria Les Voltes va ser la primera de Girona a sortir al carrer a posar una parada de llibres per Sant Jordi. A més, organitza des de fa 40 anys la Fira de Dibuix i Pintura que se celebra el dia 1 de novembre, diada de Tot Sants, amb molt de ressò a tot el país.

Les Voltes promociona i fa subscripcions a la revista per a nois i noies de Cavall Fort, Tretzevents, etc. Tot el  fons és de llibre en català de tots tipus, novel·la assaig, poesia, prosa, biografies, cuina, etc. a més d'un gran assortiment de tot tipus de contes, pel·lícules de video i dvd en català i jocs d’ordinador.

Cal destacar també la secció cívico-política. També hi trobareu tot tipus de material inde­pendentista, samarretes, gorres, bufs, motxilles, bufandes, carteres, banderetes de sobretaula, adhesius... Com a bon centre de catalanitat sempre hi ha a disposició del públic impresos per la recollida de signatures per causes a favor del català.