Les principals crítiques al pla van ser pel fet que no es contempli la Vegueria Penedès en la planificació del territori, ja que aquesta queda esquarterada en tres plans territorials (el de l’Àrea Metropolitana, el del Camp de Tarragona i el de les comarques centrals), i en comptes de planificar des del territori es planifica en funció de les necessitats de Barcelona, sense donar veu ni participació a les entitats i associacions, ja que s’han donat únicament 45 dies per fer al·legacions a un pla de més de 500 pàgines, quan en altres plans territorials el termini ha estat de fins a 3 mesos. 

 

Es va explicar que el pla extrapola creixements dels últims anys sense tenir en compte la situació actual de crisi i d’esgotament del model econòmic basat en la construcció i l’especulació. Segons van explicar, el pla preveu un creixement d’1.000.000 d’habitants en tota aquesta zona concentrat en 7 ciutats, entre elles Vilanova i Vilafranca, ciutats que es preveu que puguin arribar a doblar la seva població fins al 2026. A més, en aquest pla en cap moment es contemplen els equipaments necessaris per atendre aquesta població, ni d’on sortirà l’energia o l’aigua, o què se’n farà dels residus de més generats, ni on treballarà tot aquest augment de població. Van denunciar que es tracta d’un pla realitzat abans de la situació actual de crisi i que fomenta el manteniment de l’economia del totxo i l’especulació i que aposta per una Catalunya basada en la logística, ja que els majors projectes que hi ha són d’ampliació del port, de construcció de centres intermodals de mercaderies i d’infraestructures per enllaçar-los entre ells. Van denunciar que el sector logístic crea pocs llocs de treball, per la gran quantitat d’espai que necessita, i de baixa qualitat i que des de la Generalitat no es pensi a desenvolupar altres tipus d’ocupació i d’indústries molt més sostenibles i amb un valor afegit molt superior.

A part de les al·legacions que s’han presentat conjuntament per les candidatures de la vegueria, la CUP de Vilanova també ha presentat al·legacions per les afectacions del pla sobre Vilanova. Entre elles, destaquen la crítica al fet que Vilanova esdevingui un centre nodal de creixement i que augmenti la seva població de manera desmesurada. Els principals arguments en contra són la manca d’ocupació, que suposaria crear una ciutat dormitori i col·lapsar més les comunicacions amb Barcelona i la manca d’equipaments com ara un hospital comarcal.

També es va criticar la poca protecció d’alguns espais en el pla, com ara la Platja Llarga, que no es considera de protecció especial, o Els Colls, per on es preveu que hi passi una connexió entre el tren orbital i rodalies, o la zona compresa entre la variant i l’autopista, que només té la consideració d’espai de protecció preventiva, que segons van explicar, és tant com obrir les portes a la seva futura urbanització per encabir-hi tot aquest creixement que han previst per Vilanova des de Barcelona.

 

Via Vallès també ha anunciat la presentació d'al·legacions al PTMB

Destaca la demanda que se superi definitivament la consideració de perifèria metropolitana assignada al Vallès al llarg dels anys i s’avanci cap a la definició d’un Pla Director del Vallès.

 

També es proposa una clara definició en favor de la línia de tren dels FGC entre Sabadell i Granollers, i la urgent assumpció per part de la Generalitat de la iniciativa en la construcció de la Ronda Industrial del Vallès. 

 

Occidental-, que no el trenqui en petits espais únicament en funció de visions parcials. Conseqüent amb la seva visió d’un territori del Vallès estructurat en sí mateix i no entès com a perifèria concèntrica de la gran metròpoli barcelonina, Via Vallès ha presentat vuit al·legacions a la proposta del Pla Territorial de la Regió Metropolitana de Barcelona (PTMB) . Com a base conceptual i respecte de l’expressió feta directament pel PTMB de diversos plans directors urbanístics estrictament locals, Via Vallès demana la flexibilitat suficient per a poder reestructurar aquests plans dins d’un futur Pla Director per al conjunt del Vallès –Oriental i En relació a la previsió que fa el PTMB de la Ronda del Vallès (o Quart Cinturó), Via Vallès planteja que, fruit de la clara distribució de competències entre l’administració estatal il’autonòmica establerta per l’Estatut, la Generalitat assumeixi urgentment la seva competència exclusiva en les vies de trànsit interior i, per tant, avanci en l’execució a curt termini de la Ronda Industrial del Vallès (sobre el corredor de la C155), com a via imprescindible d’interconnexió interna del Vallès, unint espais urbans i polígons industrials que actualment es veuen obligats a utilitzar les xarxes locals de les carreteres de sempre, i la mateixa AP7/B30. Cal deixar per a l’Estat la competència exclusiva del corredor AP7/B30, primeríssima via de trànsit de llarg abast, la qual cal millorar i completar sensiblement per tal de que assoleixi en plenitud el seu paper de Carrer Major del Vallès. Via Vallès al·lega també que el PTMB atengui clarament com a prioritat la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat de Sabadell a Granollers, amb nous ramals a Terrassa i a la UAB i Cerdanyola, com a part fonamental de l’extensió del transport públic pel territori vallesà. Aquesta extensió ja va ser objecte en el seu moment d’un ampli debat ciutadà culminat amb un clar compromís públic en
aquest sentit.

En un nivell més teòric, Via Vallès planteja que el PTMB reconegui dins del Vallès el sistema de les sis polaritats urbanes -les històriques i les emergents (Terrassa,Sabadell, Granollers, Sant Cugat / Rubí, Cerdanyola / Barberà, i Mollet / Parets)-, que són les que en realitat conformen actualment el territori, així com els espais naturals establerts entre les mateixes.  És a partir d’aquest reconeixement que es pot avançar en una ordenació racional del territori en un Pla Director del Vallès que caldrà definir, responent a les necessitats d’infraestructura i de mobilitat de la comarca per ella mateixa, i no en cercles concèntrics fruit d’una visió erròniament metropolitana i perifèrica del Vallès.  

 

En aquest sentit, s’ha presentat també una al·legació sol·licitant que es reconegui la realitat econòmica del Vallès com a primera comarca industrial de Catalunya i de l’Estat, així com una altra al·legació específica on es presenten les dades disponibles de la inversió històrica de la Generalitat al Vallès –Oriental i Occidental- a la regió Metropolitana de Barcelona i a d’altres regions i comarques catalanes. Atesa la densitat de població del Vallès –més de 1.200.000 milions d’habitants- i el seu caràcter eminentment industrial, les grans diferències en els paràmetres d’inversió demostren que el Vallès sempre ha estat considerat “perifèria”. L’al·legació demana el
redreçament d’aquesta condició.

Finalment, en una última al·legació específica, es demana també la redefinició de la C17 al seu pas per Mollet i Parets, en previsió d’una pacificació de la C17 al seu pas pels nuclis urbans, la qual cosa, juntament amb el reforçament del paper de l’autopista C33, permetria alliberar uns espais urbans de gran interès per la potenciació de la nodalitat Mollet / Parets.