Arenys de Munt al MAPA

Per Agustí Barrera i Puigví, historiador i membre de la CUP d'Arenys de Munt

En l’estudi dels esdeveniments històrics, (i la Consulta del 13S ho ha estat), passen desapercebuts els engranatges, les raons subjacents, que permeten d’explicar, d’entendre el fet històric, per això són tan aclaridores en aquest sentit les biografies, les memòries, el testimoni dels actors que eren a primera fila.

23/09/2009 Opinió
Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP  i veterà militant independentista Agustí Barrera, historiador, membre de la CUP i veterà militant independentista

 

Al darrere de la Consulta del 13S hi ha una entitat, el Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA) i el treball esforçat dels seus membres durant gairebé quinze anys.

 El MAPA neix a Arenys de Mar infantat per Jordi Bilbeny i Carles Mitjà. Des del 1995 fins 2000 impulsa les Jornades Independentistes, amb temes com Homenatge a Fèlix Cucurull 1995, Cinema i alliberament nacional 1997, Homenatge al País Valencià 1998, En marxa cap a la Independència 2000, entre d’altres.

 

Els antecedents

El 31de març del 2000, al garatge de casa de Carles Móra, es formà el MAPA d’Arenys de Munt. El document convocant a la reunió constitutiva estava signat per Agustí Barrera, Jordi Bilbeny i  Carles Móra, JM Ximenis s’hi afegí dos anys després i n’esdevingué un dels seus elements més actius. En el document es deia: d’avançar en la construcció dels Països Catalans i impulsar un nucli de debat i actuació cívica a Arenys de Munt, que tingui per finalitat difondre el principi d’autodeterminació del nostre Poble.

Des del mateix moment de la seva formació, el MAPA inicia una intensa tasca d’agitació cultural al poble: presentacions de llibres, conferències de temes relacionats amb la nostra llengua o cultura nacional.

L’any 2005, amb la col·laboració del batlle Miquel Rubirola i l’ajut de l’Ajuntament d’Arenys de Mar, se celebraren en aquesta vila unes Jornades sobre el dret a l’autodeterminació, amb la participació de representants corsos, bascos, saharauís, palestins, entre d’altres.

És a dir, el 13S ha tingut al darrere un llarg treball de pedagogia política que no ha aparegut a la televisió o als “media”, però que sens dubte ha fet possible l’esclat de llibertat del 13S. El MAPA s’ha mantingut en un discret segon lloc, però és una d’aquelles petites rodetes  de la història, que ha permès que aquesta avanci.

Consideracions i reflexions 

Resulta difícil d’entendre que uns 300 periodistes acreditats d’uns 60 mitjans de comunicació diferents, alguns estrangers, fessin el seguiment, el 13S d’una votació simbòlica sobre la independència de Catalunya, en un poblet del Principat de Catalunya.

Potser el que generà l’interès humà i periodístic fou que la Consulta s’entengué com el desafiament entre el David, representat per un poble de 8.000 habitants, i l’Estat espanyol, exercint de Goliat.

El 13S ha marcat un punt d’inflexió, en la política nacional i estatal, s’ha fet més evident encara el desgast d’un discurs institucional buit de contingut, que es limita a repetir els quatre tòpics de sempre, més o menys ben escenificats per la litúrgia dels partits. S’ha fet demostrat encara més, el divorci entre la classe política i el ciutadà cansat d’una política oficial mediocre, instal·lada en la monotonia burocràtica dels aparells dels partits.

Creiem que la victòria del 13S ha tingut un seguit de virtuts terapèutiques, que s’han d’analitzar amb profunditat, volem esmentar:


a).- Descobrir un seguit de contradiccions polítiques que s’havien mantingut emmascarades.

b).- Situar a l’eix del debat, el concepte del dret democràtic a l’autodeterminació.

c).- Remarcar l’existència d’una veritat oficial i d’una altra de real, amb un  96 % de vots  afirmatius  a la independència de Catalunya. Ha votat el 41,01 % del cens. A les eleccions al Parlament Europeu, va votar el 35’08% del cens.

 

La força del símbol ha fet pedagogia, l’efecte dòmino està estenent el dret a decidir, l’exercici de la llibertat ha esclatat com una festa de la voluntat del poble.

Podem dir que el MAPA ha situat Arenys de Munt al mapa del món, l’esforç patriòtic ha fruitat.

 


*Agustí Barrera és membre i impulsor del Moviment Arenyenc per a l’Autodeterminació (MAPA), l'entitat precursora de la primera consulta per la independència a Arenys de Munt