Pot ser a algú li semble una rucada el que ara diré, però de què ens serveix estar sempre “celebrant” derrotes? Tan derrotats estem, que les úniques commemoracions que continuen vives entre aquells i aquelles que s’estimen les llibertats socials i nacionals del nostre país, són simplement això, derrotes?!

Què vull dir amb aquesta pregunta que em faig? Doncs que, malgrat la importància que tenen Diades com la del 25 d’Abril, Diades en majúscules, que haurien de ser punts de recàrrega d’energies per tot l’any, d’engrescament, d’encoratjament, de transgressió i rebel•lia, malhauradament han esdevingut coses rutinàries, una mena de “procesons” de setmana santa, on la nostra militància aboca grans esforços, recursos i mitjans, per acabar sense saber-li trobar uns objectius, una canalització d’eixes reivindicacions i lluites, envers majors fites organitzatives, envers un empoderament de la nostra gent, d’una recàrrega d’ànims i de moral.

Portem massa anys participant d’iniciatives que malgrat l’energia dels seus inicis, han esdevingut excessivament rígides, i que en compte de servir de revulsiu, només acaben servint per organitzar grans festes, on poder llençar quatre proclames, i consumir grans quantitats d’alcohol i altres drogues diverses, que en molt poc, o en res, ajuden en l’organització i concienciació del nostre jovent, i en l’aprofitament de l’experiència i coneixences de la nostra gent més veterana.

Són moltes les lluites que s’estan produint al País Valencià, per la defensa de la unitat de la llengua catalana i tenir accès al dret democràtic de veure les emissions de TVC a les comarques del sud del Maestrat; per la defensa del territori i contra les infrastructures salvatges i forasteres, com per exemple a la Valleta d’Agres... exemples de lluites molt semblants a les que es donen a l’altra punta del país, contra la MAT o per poder veure la TVC a la Catalunya del Nord. I totes aquestes lluites, no ho oblidem, emmarcades en un quadre general de crisi i desfeta del sistema capitalista en el seu conjunt, no només a nivell productiu, sinó també financer i el més important, a nivell ideològic. Però dissortadament, fins ara no havíem estat capaços de fer-les veure en el seu conjunt, dins d’un marc sociopolític concret.

També és cert, que fins fa no gaire temps, erem quatre “penjats” els que no féiem altra cosa que predicar al “desert”, repetint a tort i a dret que havíem d’enfortir els nostres lligams organitzatius, de nord a sud, de ponent a la mar, si volíem sobreviure com a poble, doncs precisament amb l’arma de la crisi econòmica, de la desestructuració productiva i territorial, de l’atur de masses localitzat en moltes de les nostres comarques, del tancament massiu d’empreses, etc., acabarien de destruir definitivament els Països Catalans.

Per sort, les coses comencen a canviar, encara lentament, però cada vegada de forma més segura i clara; i gràcies a eixe canvi que ja comença a poder-se albirar, ja comencem a poder plantejar seriosament la conjunció de les lluites, i una conjunció de lluites per reforçar el tronc central d’eixa lluita, la situació socioeconòmica i laboral dels Països Catalans.
Així, per fi, a l’arma de la crisi, l’atur i la desestructuració, històricament emprades pels estats espanyol i francès contra nosaltres, li ha aparegut un doble tallant, un tallant amb el qual encara estem a temps de segar les cadenes que ens oprimeixen i impedeixen el nostre alliberament com a persones, com a classe i com a poble.

Precisament d’eixe procés de canvi en positiu que s’està albirant, d’eixes renovades energies creadores, neix la convocatòria que fa la Campanya Nacional 300 Anys d’Ocupació – 300 Anys de Resistència, amb el suport i participació de l’Esquerra Independentista, a més de desenes de col•lectius, casals, associacions i organitzacions d’arreu dels Països Catalans per a aquest 25 d’Abril... Un pas molt decidit endavant en aquesta nova represa creadora, positiva i lluitadora.

Una represa per trencar i transgredir els vells esquemes, per recuperar l’alegria en la lluita, la confiança en nosaltres mateixos, i la capacitat per encomanar eixe optimisme i eixes ganes de lluitar... I LLUITAR PER VÉNCER!!

Precisament per tot això, i amb l’ànim de no deixar ningú de banda, s’ha convocat el 25 d’Abril, el 25 d’Abril, i no en cap altra data. Enguany no cabien excuses, i així ho havíem de dir i deixar clar. Enguany, estem iniciant una nova via, un nou camí per avançar junts i juntes envers la nostra llibertat, per la Independència i el Socialisme als Països Catalans. Volem, i ho estem començant a construir entre molta gent i molt diversa, una mostra viva de lluita i desig creador. De compromís, responsabilitat, positivisme i amor per la nostra terra i les nostres llibertats.

Aquest 25 d’Abril, és un nou camí que encetem al País Valencià per avançar unes quantes passes en la construcció de la Unitat Popular. És una nova esperança i una responsabilitat que milers de persones d’aquest país anem a confirmar als carrers de València primer, i després arreu dels nostres pobles, barris, viles, ciutats i comarques... Des de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó!

SENSE VALÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA!!
EL 25 D’ABRIL, TOTES I TOTS A VALÈNCIA!!

Visca el Poble Treballador dels Països Catalans!!
Visca la Unitat Popular!! Visca la Terra!!