"Una persona que no passarà a la història de Catalunya, però sense la qual el país no s'entendria", deia d'ell Jordi Porta, president d'Òmnium Cultural, en l'acte d'homenatge que Passola va rebre en un Ateneu Barcelonès ple de gom a gom, el 23 d'octubre passat. Passola vivia a Barcelona però mantenia un fort lligam amb Santa Cristina d'Aro. 

 

Ermengol Passola, que va donar a conèixer, a través dels seus segells, músics com ara Lluís Llach, Maria del Bonet, Pau Riba, Rafael Subirachs o Guillem d'Efak va ser una de les persones que, de manera altruista, més va treballar per la consolidació de la Nova Cançó i per l'impuls d'un rock autòcton. Per iniciativa seva, també, es va fundar la Cova del Drac, la primera sala de cançó i cabaret, segons recordava Josep Maria Espinàs fa dos mesos a l'Ateneu, que rebia el públic saludant-lo en català, i on –fet insòlit en aquella època– tots els artistes que hi tocaven, cobraven. La llibreria Ona, d'altra banda, Passola la va fundar l'any 1962 juntament amb dues persones també compromeses amb la recuperació de la llengua i la cultura catalanes: Josep Espar i Ticó i Jordi Úbeda i Bauló. D'Els altres catalans, l'assaig a través del qual l'any 1964 Paco Candel tractava de manera ben oberta la situació dels immigrants a Catalunya, Passola en va comprar un important nombre d'exemplars per avançat. I si, en un altre exemple que defineix el seu caràcter, Baltasar Porcel va poder sortir de Palma i venir a Barcelona a treballar és perquè Ermengol Passola li va donar feina en l'empresa de la qual era propietari: Mobles Maldà, en què també treballaria l'ara conseller d'Economia, Antoni Castells. Quan el 1984 va rebre la creu de Sant Jordi de la Generalitat, a Passola se'l va reconèixer com a «un incansable promotor de la cultura catalana, amb un especial dedicació al món de la cançó i de les edicions sonores, i per les nombroses iniciatives privades que ha sabut tirar endavant gràcies al seu mecenatge».

Ermengol Passola va néixer el 1925 a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, on des del balcó de casa seva havia presenciat dos cops la proclamació de la República catalana. Del 1944 al 1959 va ser, amb Joan Triadú, un dels organitzadors del concurs de poesia de Cantonigròs (Osona), on estiuejava. En aquella època va esdevenir també responsable de la difusió de diversos papers prohibits. L'any 1957 va contribuir a fundar l'Associació de Dissenyadors Industrials i, més tard, es va integrar al Foment de les Arts Decoratives (FAD). El 1980 va fundar la delegació d'Òmnium Cultural, Amics de Joan Ballester.