A Dinamarca, entre el 20 i el 25 % de les llars formen part de cooperatives de cessió d'us i això els dóna el dret a viure al seu habitatge durant tota la vida, pagant no més de 300 euros mensuals, que vindria a ser no més del 15% de la seva renda familiar mitjana.   A Suècia, els pisos cooperatius són majoria sota diferents modalitats i amb uns costos mensuals similars respecte al país veí.  Encara que en aquests països també existeixi la compra-venta d'habitatges en el “mercat lliure”, aquest negoci es veu durament limitat, ja que els preus que paguen els cooperativistes i altres models d'habitatges socials, aconsegueixen mantenir uns preus relativament baixos en comparació a altres països.

La crisi actual, si la sabem aprofitar, és una gran oportunitat per transformar el model d'accés a l'habitatge en el nostre país. Totes sabem dels milers i milers de pisos buits que hi ha. En els darrers mesos s'hi sumen edificis sencers que no s'han pogut vendre abans que la crisi arribés. N'hi ha molts d'acabats o a mig construir que no s'han pogut vendre. Aquests habitatges no es podran vendre ja als preus als que estàvem acostumats fins ara (sort!) i per tant aquesta crisi és una bona oportunitat per a que la gent que necessiti habitatges s'organitzi per comprar edificis des d'una cooperativa als mateixos preus que en pagaria una immobiliària, i fent-ho d'aquesta manera es poden reduir les despeses per família a més de la meitat. És a més molt necessari, des del punt de vista dels que lluitem per transformar la societat, que aquestes cooperatives siguin sota el model de cessió d'ús (MCU), que és la forma que permet impedir l'especulació i la revenda particular d'aquests habitatges , cosa que  significa de fet, passar d'una propietat privada a una propietat col•lectiva.  Opino que en el marc d'un estat capitalista, el MCU es tracta de la forma de propietat més realment pública d'un habitatge, tenint en compte que allò  que nominalment és públic, està a la pràctica sota el control d'interessos partidistes i corporatius.

L'okupació és una altra via legítima i  ja veterana per accedir a habitatges fora del mercat tradicional però  és una via que fins ara no hem pogut generalitzar pels riscos que ha comportat  i la dificultat de donar-li continuïtat en el temps. Si ens organitzem col•lectivament i de forma massiva, potser sí que podríem estendre aquestes pràctiques, tal i com ja està succeint amb els moviments sense sostre de grans metròpolis d'Amèrica llatina com Sao Paolo. En aquest cas, okupació i MCU podrien formar una bona aliança per anar col•lectivitzant sòl per tots els mitjans. 

Tornant al MCU fixem-nos una miqueta més en l'avantatge econòmic que significa en relació a la hipoteca: si mentre que una família hipotecada, en comprar un pis de 200.000 euros, en pot arribar a pagar 500.000 durant 40 anys, de manera que la major part d'aquesta renta es desvia cap a bancs, estat, constructores i immobiliàries, a través d'una cooperativa MCU el preu en una situació com l'actual, podria arribar a estar en uns 100.000 o 120.000 euros i amb el capital social de la cooperativa i el finançament per part d'una banca ètica i cooperativa, el cost total de l'operació no superaria els 200.000 euros, dels quals només 100 o 120.000 serien desviació de renta cap entitats capitalistes, la resta es quedarien en àmbits cooperatius per a ser reinvertits en noves accions similars. Estem parlant de 4 o 5 vegades menys de desviació de renta de cada família cap als capitalistes. És per mirar-s'ho, no? Familiarment, seria la diferencia entre pagar 300 euros al mes amb les despeses de la comunitat i les reparacions incloses o pagar-ne 800 o 1000 com n'estan pagant moltes famílies hipotecades actualment.

A més hi ha un altre factor estratègic que és important destacar en una estratègia global de lluita anticapitalista i és que els habitatges en cessió d'us, com que son propietat de la cooperativa no es poden embargar, encara que els seus residents siguin embargats. Quan per una banda la situació econòmica  fa que moltes persones no puguin arribar a final de mes, i són amenaçades pels bancs amb embargar-les, i per l'altra la recent mesura de les penes-multa apreta als i les activistes per la banda econòmica; organitzar-nos de manera que el lloc on viure no se'ns pugui embargar és un element important del que pot un camí que podem començar ja, per a mig o llarg termini abandonar  el capitalisme per sempre.

Per completar el panorama val a dir que la cessió d'us és un dret que es pot traspassar de pares a fills,  cosa  que ja no es pot fer amb el lloguer des del “decret Boyer” de l'any 84.

La primera cooperativa catalana d'habitatge sota el MCU ja està en marxa i ha estat creada per l'Associació Sostre Cívic, que ha estat preparant aquesta proposta des de l'any 2004. Les seves primeres promocions previstes són d'obra nova, però la situació actual els ha motivat a preparar una campanya de reconversió  de propietat privada cap a MCU.  Des del Col•lectiu crisi, hem iniciat des de mitjans de novembre, la crida i les pre-inscripcions per una vaga d'usuàries de bancs. I des d'ara volem implicar-nos també en el que pensem que ha de ser una gran campanya per reconvertir els edificis buits i les vides hipotecades, cap un model cooperatiu d'habitar i de viure.

Finalment, vull animar a totes les famílies amb molts anys d'hipoteca per endavant a informar-se d'aquest  nou model d'accés a l'habitatge i vull convidar a tots els anticapitalistes a apostar per l'extensió del MCU (conjuntament amb l'okupació), com a alternativa a la propietat privada o estatal  del sol. Cal que passem de les hipoteques a la col•lectivització!!