A Barberà ja no es pot treballar amb  normalitat per temes municipals, ni fer amb normalitat tasca associativa, cultural i política, i el pitjor de tot: no es pot  treballar des de la nostra ciutat, amb la ideologia que legítimament defensem, com ho fan la resta d'ideologies i pensaments polítics existents a Barberà, no. Ja no es pot programar mensualment amb normalitat activitats culturals, associatives i polítiques, ja no ens podem autoorganitzar amb  normalitat, perquè pensen i proposen coses per la nostra ciutat des d'uns pensaments polítics que no estan en la línia d'aquestes 8 persones. Hi ha veïnat que ha decidit que no ho podem fer amb  normalitat.

Bé, doncs ara la denúncia contra el Xavi Oñate ha arribat a Madrid, a l'Audiència Nacional i veurem què passa a partir d'ara. Però el que és segur és que aquestes 8 persones no hauran d'anar allà a explicar els fets. Haurien d'anar, sí, haurien d'anar, perquè es desemmascarés la impunitat i la injustícia amb la que han actuat,  posant-se de manifest el que tothom ja sap si ha seguit tot el cas: que han assenyalat, per activa o per passiva, a un jove impunement, sense cap prova, d'una cosa que un col•lectiu de persones, que militem a l'Ateneu de Barberà, mai es van amagar que havien fet, ni  abans ni després de la denúncia, i quan treballem -o a partir d'ara,  per mi, treballàvem- mensualment amb les regidories de Joventut i de Cultura, seguint la mateixa línia política i mai havia passat res, tothom respectava a tothom, com quan el govern municipal de Barberà  ha anat sistemàticament col•laborant en la 1a, 2a i 3a Setmana  Anticonstitucional. Llavors no denunciaven perquè no podien assenyalar únicament al Xavi o a qualsevol altra persona en concret i aquestes 8 persones, o algunes d'elles, no sortissin  esquitxades judicialment, com algunes veus, com la de la veïna en qüestió, reclamaven.

Però per què el Xavi? Això també ho haurien de respondre i explicar davant un jutge, però no, almenys, ho hauran de fer a l'Audiència  Nacional. De moment el que tenim és que la denúncia està allà i pot  activar-se. Però l'Audiència Nacional, com feia el TOP franquista,  es caracteritza per jutjar la ideologia més que no pas l'individu i  imposar penes ideològiques a persones en concret. Amb aquest supòsit  s'està condemnant a gent sense que siguin les directament implicades  amb el fet concret que es jutja, però sí per compartir una  ideologia. El que interessa és reprimir a tot allò que es surti per l'esquerra del "constitucionalisme" postfranquista que ens va deixar  la famosa Transició. És la millor justícia que li va a aquests 8 barberencs, la que jutja pensament i ideologia i decideix que és  correcte políticament i que no a Barberà i a tot l'Estat espanyol. Cap altra justícia estaria portant endavant judicis contra idees com  ho fa aquest tribunal.

Una altra important qüestió també es posa de manifest. Què està  passant al món local, al municipis, i a Barberà en concret, perquè  actituds així es puguin portar a terme des de les mateixes  administracions locals sense que hi hagi cap control públic i equitatiu, més enllà del regidor de torn i, sobretot, més enllà de  la policia local, o de determinats policies locals? Qui està controlant a les persones que s'han atorgat la llicència de posar  denúncies a persones concretes sense cap tipus de prova, només des del prejudici i l'encarnissament?

Aquesta és la situació que tenim, però també parlaré de la realitat  que vivim, la de tots i totes les veïnes que s'han solidaritzat amb  el Xavi, i la solidaritat que també ha vingut de fora de Barberà,  del Vallès i de tot el país, i també de punts de la península  Ibèrica. També és el nostre moment, el moment de donar la cara, de  no permetre que mai més tornin a succeir coses d'aquest tipus, i si  succeeixen fer el pas de la solidaritat i quotidianitzar el cas a les nostres vides, als carrers de Barberà, perquè al Xavi se'l jutja perquè 8 persones han volgut -una veïna i set càrrecs públics-  perquè malentenen que governar o que governin els que has votat es  sinònim de fer el que vulguin amb impunitat contra qualsevol persona  que no comparteixi ni la seva forma de pensar i, menys encara, les seves formes de fer.

Encara hi ha moltes coses a fer i estar al costat del Xavi Oñate, veí de  Badia i també de Barberà, és el que ara toca. Per la part que em  toca puc dir que he estat el Xavi, que també sóc el Xavi i,  recordeu, tots i totes podríem ser-ho. Tots i tots som el Xavi!!

(*) Prevaricar: Algú, desviar-se del propi deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix (Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC)