Retorn a la terra lliure, realitzat pels exalumnes Marc Balfagón, Jordi Sanglas, Marc Parramon i pel professor Oriol Gispert (que han presentat aquest vespre el vídeo) entrevista a fons cinc dels fundadors, ideòlegs i militants més actius d’aquella organització: Carles Sastre, Josep Serra “Cala”, Carles Benítez, Quim Pelegrí i Carles Castellanos. Es tracta d'un projecte es va gestar ara fa sis anys. En el Seminari de Documental de Comunicació Audiovisual de Blanquerna, on Gispert va conèixer Balfagón, Sanglas i Parramón, en aquell moment alumnes en el darrer curs de carrera. Van convenir que la història de Terra Lliure mereixia una mirada acurada. Amb el temps, els ja exalumnes van fer recerca i van acabar entrevistant i coneixent a fons els protagonistes d’aquella organització armada. Durant els anys següents, molt lentament, el projecte es va anar concretant. Finalment, després d’un llarg i complex camí, tres productores (La Lupa Produccions, Mallerich Films Paco Poch i La Quimera Audiovisual ) es van associar per concretar-ne la producció.
Els cinc testimonis de l’experiència fundacional de Terra Lliure han coincidit en molts aspectes, això malgrat que entre ells es denotaven vivències i percepcions diferenciades, de vegades fins
oposades, sobre els encerts i els errors de l’activitat de l’organització clandestina.
Tots cinc han coincidit a reconéixer que Terra Lliure és fruit de l’impuls d’aquelles persones “derrotades durant la transició”, que van veure esvair-se els objectius de ruptura i d’un marc democràtic real. Tota una generació que maldava contra l’oblit de l’agressió feixista del 36 i de la dictadura i que va decidir emprendre la via de l’enfrontament contra l’operació de maquillatge de la Restauració que tenia per objectiu mantenir les mateixes estructures de poder.
Igualment, tal i com destaca Carles Benítez a una de les seves intervencions, tota aquesta generació que basteix l’independentisme contemporani coincideix en els seus referents de lluita per la ruptura durant el franquisme, especialment marcats per les execucions de 1975 i la mort de Puig Antich, una peça clau per entendre qui optava aleshores per la “Reconciliación nacional” i qui per la ruptura democràtica.
El documental també deixa clar quin són els inicis de Terra Lliure, de la mà del PSAN-provisional i dels resistents provients de l’experiència d’EPOCA. Josep de Calassanç Serra “Cala” il.lustra 
perfectament l’esperit que va donar vida a aquest nou moviment, en el marc de l’any 1979 i en una localització simbòlica concreta, la que aporta el nom de les resolucions de Fontpedrosa (Catalunya Nord).
Els entrevistats responen un llarg seguit de preguntes, com ara sobre la legitimació de l’ús de la violència exercida per Terra Lliure, davant la qual Serra exposa l’exemple que, front la frase “la calle es mia” del aleshores ministre de l’Interior Fraga Iribarne, ell hi contraposa “El carrer és de tothom i no de ningú en concret, i si cal defensar-lo per a tothom potser cal fer-ho a garrotades”. Unes reflexions sobre aquesta legitimitat de les accions de Terra Lliure que, a opinió de Carles Castellanos, com a reacció davant la impotència va fer despertar simpaties pel fet que eren “accions de reivindicació quotidiana”, adreçades a la reivindicació ecològica, obrera o de la llengua.
El vessant humà està tothora present al documental, raó per la qual es distingeix dels altres intents de tractament de l’existència de Terra Lliure massa sintètics, excessivament historicistes o fins que pecaven de sensacionalistes en alguns moments. L’aparició pública de Quim Pelegrí aporta una novetat en el seu testimoni, ja que es tracta d’uns dels primers membres dels escamots de l’embrió de Terra Lliure que va viure de prop la mort de dos dels seus militants i que va resultar greument ferit durant una acció armada. És, malgrat això, un testimoni esbiaixat en el temps, ja que Pelgrí va abandonar en pocs anys la filiació política, i aporta un testimoni humà indestriable de la seva experiència personal, no sense retrets i crítica.
Quant al vessant humà és especialment interessant la perspectiva de proximitat de les persones entrevistades. Els cinc independentistes ofereixen, amb el seu testimoni i a través de les càmeres, una imatge aproximada de les seves persones, més enllà del seu paper com a partíceps en el compromís de l’independentisme clandestí. Els records infantils de cadascú, els seus compromisos socials o la seva tasca laboral, les vivències anecdòtiques i fins emocionals queden recollides i complementen una imatge polièdrica i humana en tota la seva complexitat. 
Són especialment impactants el testimoni de Serra sobre com va haver d’informar de la mort de la seva mare a Carles Sastre, mentre aquest es trobava exiliat a París i sense contacte amb el país. O bé els relats de com la guàrdia civil va torturar Castellanos durant la seva detenció del 1988.
La formació i socialització d’aquestes persones també queda recollida a través del seu viatge iniciàtic en la presa de consciència política: en el cas de Benítez en destaca el paper de l’escoltisme i de l’associacionisme a Sant Just Desvern com a presa de consciència del sentiment de pertinença al país i a la classe treballadora.
El documental té un fort component crític, fins autocrític. El retrobament d’algun d’ells, entre els quals s’havia trencat el contacte durant anys, ofereix una mostra d’aquesta capacitat autocrítica i honesta que fornia les persones que van nodrir Terra Lliure en els seus inicis. Un bon exemple d’això és el parer manifest sobre la ingerència d’ETA als Països Catalans, que tots ells consideren com a negativa, especialment durant els anys en què l’Esquerra Independentista era un moviment puixant i amb una expressió armada pròpia. En aquest sentit, compten amb un gran valor tant els testimonis que expliquen com els independentistes catalans col.laboraven amb ETA durant el tardofranquisme, oferint refugi i fins realitzant accions armades de solidaritat; 
però també la vivència de Carles Castellanos i el seu fill, que van resultar afectats per l’explosió dins dels magatzems Hipercor l’any 1987.
Tots cinc, malgrat les revisions dels errors i la tenacitat de les seves conviccions, coincideixen a considerar que Terra Lliure va contribuir encertadament a fixar un anhel independentista. Un exemple d’això és que la fixació dels lemes i les consignes continuen existint avui com a mostra de resistència nacional i social. L’independentisme, gràcies a ells, continua lluitant cada dia amb més força per la ruptura amb uns estats que neguen els drets democràtics i les llibertats del nostre país.
Per saber-ne més:
El documental sobre Terra Lliure al canal 33: punt de partida. Llibertat.cat
Estrena de "Retorn a la terra lliure", joves d’avui pregunten a joves d’ahir Llibertat.cat