Front d'Alliberament de Catalunya (FAC)

Organització política i militar del Principat, constituïda el 1969, com a confluència de gent lligada al Consell Nacional Català (CNC) i de sectors de les Joventuts Obreres d'Estat Català (JOEC). En un principi es presentava com un front ideològicament transversal per a resoldre la qüestió catalana des del punt de vista proletari, amb la creació d'un estat socialista català del Principat que podria unificar-se posteriorment amb els altres Països Catalans.

La seva activitat armada s'inicià ja el 1969. Integrada gairebé exclusivament per treballadors, es va mantindre al marge de les plataformes unitàries de l'antifranquisme (Consell de Forces Polítiques, Assemblea de Catalunya). El 1972 patí diverses detencions (Carles Garcia Soler, Ramon Llorca, que foren torturats) i part dels seus integrants es refugiaren a Andorra i a la Catalunya Nord, i d'altres a Brusel·les. El setembre del 1972 tingué lloc el consell de guerra contra Llorca i Garcia Soler, que foren condemnats a 30 i 20 anys de presó; en solidaritat amb els presos es feren manifestacions de solidaritat a Barcelona i Perpinyà.

El FAC havia evolucionat del socialisme eclèctic cap al marxisme, però fins a la seva Primera Assemblea (Brusel·les, estiu del 1973) no es definí com a marxista-leninista i adoptà una línia maoista, sota la influència d'Antoni Morato (vegeu el seu Programa-Declaració). Així el FAC definí com a objectiu la constitució del Partit Comunista de Catalunya. També es creà el seu òrgan, Catalunya Roja. El 1974 el grup Izquierda Revolucionaria s'hi fusionà amb el FAC. D'altra banda, Josep M. Torres, "el Nen", bastia l'entramat ideològic de la unitat de les lluites d'alliberament nacional i d'emancipació de classe, amb un projecte que (i el propi FAC n'era testimoni) superava la suposada contradicció entre l'element "autòcton" i "immigrat" de la classe treballadora catalana. La lluita armada quedava a mans de l'Organització Especial (OE) del FAC.

El 1975 una nova onada de detencions, el danyà greument. Part del FAC formà el Moviment Revolucionari Català (MRC), en un principi com a moviment "legal" que donaria suport a la lluita del FAC, i que ja adoptava clarament els Països Catalans com a àmbit d'anàlisi. El 1977 tant el FAC com el MRC deixaren d'existir.