La línia d'alta tensió projectada per l'empresa Iberdrola des de Castelló de la Ribera fins a Gandia(1), creuant tota la Valldigna, és un corredor de 440 Kv ampliable per subministrar l'energia necessària per a les faraòniques urbanitzacions amb què pensen omplir la costa del País Valencià. Es curiós que no seguisca un traçat rectilini, com marquen les normes internes de l'empresa elèctrica, la legislació i el sentit comú, sinó que es desvia cap a la Valldigna en entrar a la Costera, fent una corba incomprensible per no travessar una propietat privada de 7.000 fanecades (el Realenc) que pertanyia a l'actual president d'Iberdrola. A més, també resulta sorprenent l'actitud de la Generalitat Valenciana , en declarar la línia d'utilitat pública, per tal de tallar les ales als moviments socials que s'hi oposen i afavorir els interessos especuladors de promotors i constructors. Recordem que la línia ha estat paralitzada pel Tribunal núm. 5 Contenciós-Administratiu de València segons una sentència d'octubre del 2005, que tant Iberdrola com la Generalitat Valenciana han ignorat descaradament, ja que han continuat executant les obres, utilitzant constantment la coacció policial, l'engany i la manipulació de la informació.

L'origen d'aquest projecte es remunta a l'any 1991, quan es va plantejar la construcció d'una línia d'alta tensió que, des de la central nuclear de Cofrents, subministrara més energia a les zones costaneres, on el formigó avançava ja a ritmes monstruosos. En aquest primer projecte, la línia havia de passar per Barxeta, el Pla de Corrals i Barx, i creuava, per tant, paratges naturals com l'Ombria de Barx i la Marxuquera. L 'oposició enèrgica del municipi de Barx, que tenia en aquell moment el suport de la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Gandia, amb les nombroses al·legacions referides sobretot a l'impacte ambiental, va fer que aquest projecte inicial es desestimara. El 1994, es va presentar ja un projecte per dins la Valldigna i després de cinc projectes alternatius, el 1998 es va presentar el projecte actual que creua de ple la comarca.

Des d'un primer moment, els propietaris dels terrenys afectats es van organitzar en l'Apalat (Associació de Propietaris Afectats per la Línia d'Alta Tensió) i es va constituir la Coordinadona Contra l'Alta Tensió de la Valldigna, que agrupa tot el teixit associatiu i cívic de la Vall i que ha estat pionera en la reivindicació contra la LAT al País Valencià. L'any 2003 el traçat va ser declarat d'Utilitat Pública(2) per la Generalitat Valenciana , i el 2005 Iberdrola signà un conveni per separat amb els tres alcaldes valldignencs (que a Simat el plenari no va ratificar) on negocien i pacten el pas de la línia pels seus municipis.

Durant tots aquests anys la societat civil de la Valldigna ha alçat un clamor popular en els tres pobles, oposant-se fermament a la línia i negant-se a veure agredida la seua comarca pels interesos econòmics de quatre especuladors. Tant la Coordinadora , com l'Apalat i la Pkat (Plataforma Kontra l'Alta Tensió i l'Especulació, integrada dins la Coordinadora ), no han parat de mobilitzar-se, presentant al·legacions, escrits i protestes a les diferents administracions, celebrant nombroses reunions informatives en tots el pobles de la Valldigna i convocant nombroses mobilitzacions, entre les quals destaquen les tres multitudinàries manifestacions de Tavernes el 1999, 2001 i 2004, on acudiren més de 6.000 persones (la població total de la comarca és de 22.000 habitants). També cal remarcar la gran manifestació unitària de València (1 d'abril de 2006), convocada, a més, per altres col·lectius afectats per aquest tipus de línia, i que va ser l'origen del Fucat (Fòrum Unitari Contra l'Alta Tensió), que agrupa a totes aquestes plataformes.

Els motius de l'oposició a la LAT (aèria o soterrada) són molts i diversos:

-Pel que fa a la salut, existeixen nombrosos estudis científics publicats en revistes del màxim prestigi, com l'American Journal of Epidemiology, que relacionen malalties tan greus com la leucèmia i els tumors malignes, especialment en nens i ancians, amb l'exposició a la radiació electromagnètica produïda per infraestructures d'alta tensió.

-La línia anul·la iniciatives econòmiques futures, a conseqüència de la depreciació del terreny, la creació de servituds i la impossibilitat de dur a terme cap activitat agrícola o industrial a prop de les torres. Implica, per tant, unes conseqüències greus i irreparables sobre les economies locals de les terres afectades.

-L'impacte paisatgístic pot contemplar-se a la majoria dels nostres pobles, on ja són visibles aquestes monstruoses estructures metàl·liques (torres de 40 m d'alçada i 12 d'amplària). Les nostres comarques compten amb nombrosos paratges naturals d'interès, dels quals tots i totes volem gaudir.

-Els danys ecològics són importants, tant els derivats de les mateixes obres com els que provenen de la contaminació electromagnètica que genera la línia. A més d'augmentar el risc d'incendi forestal pels llamps que sovint cauen a les torres i per les avaries que aquestes poden sofrir (com, per exemple, l'incendi del bosc de Vallesa d'aquest estiu, provocat per una línia d'alta tensió), implica, també, un perill mortal per a l'avifauna i la destrucció i alteració de corredors biològics.

-La línia de Castelló de la Ribera-Gandia forma part d'un gran corredor energètic que comença a la Catalunya Nord (Estat francès) i acabarà finalment al Marroc, per tal d'exportar els excedents elèctrics de les centrals nuclears franceses. És previsible que quan la Unió Europea regule restrictivament el sector nuclear, aquest corredor puga revertir-se, passant el Marroc a ser productor d'energia nuclear, amb capital de les grans empreses europees. Per tant, respon més a l'estratègia comercial de les grans empreses elèctriques que a les necessitats reals de la societat.

-La construcció d'aquesta línia és la conseqüència d'un model energètic centralitzat basat en la producció massiva d'energia en pocs llocs i el seu transport a llarga distància fins als llocs de consum. Implica, per tant, un menyspreu a l'esforç per aconseguir un nou model energètic, basat en l'ús de fonts netes i renovables, en la generació descentralitzada, en l'eficiència energètica i en l'estalvi, en el marc d'una gestió sostenible dels recursos i del territori.

-Aquesta infrastructura es l'aixeta energètica que reforçarà l'especulació al País Valencià. No respon als interessos i les necessitats de la població valenciana, sinó que és una conseqüència del model econòmic impulsat per la Generalitat a les mans del PP, que conjuga l'especulació urbanística, el turisme de masses i la destrucció del territori. Aquest model fa dependre l'economia totalment del sector de l'oci i no preveu ni el manteniment ni l'increment del teixit productiu industrial i agrícola. Caldria reflexionar, també, sobre què passaria si el sector turístic entrara, per diferents raons, en crisi.

-Correm el perill de sofrir un procés irreversible de desestructuració social i pèrdua d'identitat. La quantitat de nouvinguts i el nombre de segones residències de població europea es preveu massiva, la qual cosa impossibilitarà l'assimilació i integració d'aquestes persones als nostres costums, llengua i tradicions. Podem acabar sent una minoria ètnica en la nostra pròpia terra.

-Aquest model socieconòmic, vinculat a la línia, implica l'execució de noves infraestructures destructores del territori, com són futures autovies, grans superfícies comercials i d'oci, dessaladores, abocadors, etc.


Finalment, cal denunciar que els polítics de la Valldigna amb responsabilitats de govern local han canviat radicalment la seua postura des de fa un any, sense importar a quin partit pertanyen. Després d'haver utilitzat electoralment i demagògicament el tema de la LAT, i davant de les pressions de la Generalitat Valenciana, d'Iberdrola i dels seus benvolguts amics constructors, han signat convenis vergonyosos amb l'empresa elèctrica, informant d'aquests acords quan ja estaven signats i utilitzant com a justificació que el pas de la línia és inevitable. Sembla que els han convençut prometent-los futures urbanitzacions i camps de golf a la Valldigna , venent-ho com el canvi d'una economia agrària en dificultats al suposat progrés que representaria el sector turístic i obviant que aquest model econòmic no beneficiarà el conjunt dels actuals habitants de la Vall. Se'ns presenta un paquet d'actuacions que, si es duen a terme, destruiran per sempre la vall més bonica i verge del País Valencià: alta tensió, camps de golf, urbanitzacions mirant al mar, autovia, complexos hotelers i destrucció de la natura.

No voldria acabar aquesta exposició sense fer una vegada més una crida a la unitat d'acció i de reacció de la ciutadania davant l'engany que estem patint, i animar-vos a tirar endavant el projecte del Fucat, que tal vegada possibilite el "escat i mat" a Iberdrola en aquesta vergonyosa partida d'escacs que ens ha tocat jugar.

 

(1) Aquesta línea ha estat anul·lada per una sentència del Tribunal núm. 5 Contenciós-Administratiu de València al setembre de 2005 per manca d'un estudi mediambiental global. El recurs va ser presentat conjuntament pels Ajuntaments de Barxeta, Rafelguaraf i l'Ènova, i anul·la tot el projecte aprovat per la Conselleria d'Industria.

(2) El 29 de juliol de 2005 el traçat va ser declarat d'Utilitat Pública per la Generalitat Valenciana {Direcció General d'Energia, de 29 de juliol de 2005, s'ha autoritzat, declarat la utilitat pública i aprovat l'execució de les instal·lacions corresponents al projecte nova línia 132 kV doble circuit, Vilanova – Gandia, tram 2, entre el suport núm. 56 i el suport núm. 90, així com altres actuacions complementàries consistents en les desviacions de la línia a 66 kV Alzira-Tavernes-Gandia i la línia a 132 kV Alzira-Gandia}.