Després d'uns mesos de converses i de preparació del guió, finalment TVC s'ha unit a la producció del projecte, un salt endavant que permetrà donar a conèixer molt més la trajectòria, pensament i obra de Xirinacs.

El documental començarà a tirar endavant després de l'estiu amb la realització d'entrevistes i la gravació d'imatges i veurà la llum uns mesos després. 

Des de XIRINACS, el documental, ens sumem a la commemoració del vintè aniversari de la mort de l'artista alcoià i aprofitem l'avinentesa per animar-vos a llegir, escoltar i recordar Ovidi Montllor i a participar dels actes que es convocaran arreu del país en el marc de la "Festa Ovidi Montllor, 20 anys de vacances" ideada per Ventura. Felicitem la CAL, Som Països Catalans i la xarxa de Casals i Ateneus per haver-se coordinat per portar aquesta iniciativa a cada racó dels Països Catalans, també de la mà del Correllengua.

Lluís Maria Xirinacs és un altre d'aquests homenots a qui hauríem de guardar la cadira. És per això que des de Llibertat.cat i la Fundació Lluís Maria Xirinacs, juntament amb Zeba Produccions, vam decidir dedicar-li un documental que elaborarem al llarg d'aquest any. Actualment l'equip de realització del documental està en converses amb Televisió de Catalunya per a la producció del treball. Un cop es tanquin les converses us mantindrem informats de la posada en marxa de les gravacions i de l'enviament de les recompenses que us pertoquen fruit de les vostres aportacions.

Podeu estar a l'aguait dels diferents actes relacionats amb l'Ovidi i consultar notícies d'interès aquí. I recordeu que teniu a la vostra disposició l'agenda de Llibertat.cat.

La publicació dels noms dels mecenes era la primera recompensa de la campanya de micromecenatge, a mode d'agraïment. En total, 382 persones van realitzar aportacions. La campanya va finalitzar amb 14.060 euros recaptats. 

Els agraïments es poden consultar a la pàgina web de XIRINACS, el documental. El projecte veurà la llum l'any 2015.

 

Si vols seguir col·laborant amb XIRINACS, el documental, accedeix a aquesta pàgina

Consulta totes les notícies sobre XIRINACS, el documental

Llegeix els articles històrics de Lluís Maria Xirinacs

Personalitats catalanes que han donat suport al projecte

Crònica i galeria de fotos del III Aplec Xirinacs

Biografia interactiva de Xirinacs

Recull d'imatges històriques de Xirinacs

Entrevista a Núria Roig de la Fundació Randa

Cinc dies abans havia deixat escrit un text on l'exsenador mostrava la seva disposició a passar els darrers dies 'en la soledat i el silenci' i on, en un poema (Acte de sobirania) signat el dia 6 d'agost, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles.

La commemoració dels set anys de la mort del militant de la justícia i al captaire de la pau es commemora dos dies després que s'hagi aconseguit finalitzar amb èxit la campanya de micromecenatge que farà possible que es dediqui un documental al lluitador per les llibertats nacionals dels catalans.

Llegeix l'article que es va publicar a la revista La Soca dels moviments socials del Vallès

Consulta la biografia interactiva de Xirinacs

Recull d'imatges històriques de Xirinacs

 

XIRINACS, el documental, un treball impulsat per Llibertat.cat amb la col·laboració de la Fundació Randa – Lluís M. Xirinacs i que realitzarà Zeba Produccions, ha recaptat 14.060 euros. Un total de 382 persones s'han fet micromecenes del documental aportant entre 5 i 300 euros. Aquests diners permetran cobrir part del pressupost del documental, que està comptabilitzat en 20.000 euros. 

Una realitat l'any que ve

Un cop aconseguit el finançament, l'equip del documental es posarà a treballar en la recerca, la documentació i la preproducció del documental sobre Xirinacs. A partir d’aquí, i sempre en funció de les dificultats de rodatge, està previst que el documental vegi la llum d'aquí a un any, quan s'enviarà el DVD juntament amb la resta de recompenses.

XIRINACS, el documental, vol recuperar la figura de Lluís Maria Xirinacs; mostrar com el fill d’una família benestant, ordenat sacerdot de jove, va acabar essent un lluitador incansable en els seus intents de renovar l’Església, l’Estat i el sistema polític a partir de la defensa dels drets humans.

El treball farà una evolució cronològica de la vida de Xirinacs, destacant tots els episodis d’aquesta lluita contra el poder en el context en què succeïren. Recordarà la seva trajectòria i aprofundirà en les motivacions d’aquest excapellà que va acabar passant per la presó, que va acabar fent vagues de fam i enfrontant-se al poder. I alhora també parlarà del seu entorn, dels seus amics, dels qui el van seguir i dels qui el van oblidar i menysprear i per què.

El segon documental de Llibertat.cat

Aquest és el segon documental que impulsa Llibertat.cat gràcies al micromecenatge. L'any 2012 aquest mitjà de comunicació va impulsar una campanya de micromecenatge per a finançar el documental L’Operació Garzón contra l’independentisme català coincidint amb el vintè aniversari dels fets. El documental abordava la ràtzia repressiva contra l'independentisme català que va perseguir i torturar 38 independentistes que estaven acusats de pertànyer a Terra Lliure.

Si vols seguir col·laborant amb XIRINACS, el documental, accedeix a aquesta pàgina

Consulta totes les notícies sobre XIRINACS, el documental

Llegeix els articles històrics de Lluís Maria Xirinacs

Personalitats catalanes que han donat suport al projecte

Crònica i galeria de fotos del III Aplec Xirinacs

Biografia interactiva de Xirinacs

Recull d'imatges històriques de Xirinacs

Entrevista a Núria Roig de la Fundació Randa

La conferència va anar a càrrec del diputat de la CUP Quim Arrufat; Joan Parés, membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, i Gabriela Serra, activista dels moviments socials.

Llibertat.cat, que impulsa el documental sobre la figura de Lluís Maria Xirinacs, ha penjat a la xarxa la xerrada íntegra:

El projecte, que es finança a través de micromecenatge a Verkami, ha superat els 12.000 euros gràcies a les aportacions de 313 persones.

Tot i així, els impulsors del documental volen donar una darrera empenta a la campanya de micromecenatge per tal de fer possible el documental, que està pressupostat en 20.000 euros.

Per això, quan encara queden 5 dies per a col·laborar amb el projecte, Llibertat.cat publica un nou tràiler del documental. Un emotiu vídeo amb algunes de les imatges que apareixeran al treball audiovisual que es presentarà públicament l'any que ve.

El vídeo recull imatges del funeral de Lluís Maria Xirinacs que va tenir lloc el 16 d’agost del 2007 a Santa Maria del Mar previ a un acte de comiat al Fossar de les Moreres. En la gravació es palpa la tristesa que va suscitar la mort de Xirinacs i els suports i seguidors que tenia.

Així mateix, apareixen imatges del dia en què Xirinacs va sortir de la presó i va ser rebut entre aplaudiments i abraçades. El 27 d'octubre de 2005 va ingressar a la presó a l'edat de 74 anys per ordre de l'Audiència Nacional, que l'acusava d'apologia al terrorisme per declarar-se 'amic d'ETA' en un discurs l'any 2002 al Fossar de les Moreres.

Des de fa tres anys, la CUP organitza un aplec al Pla de Can Pegot per a reivindicar la lluita de Xirinacs. L'aplec ha començat a les deu del matí amb una caminada que ha anat des de Sant Martí d'Ogassa fins al Pla de Can Pegot, on s'ha celebrat l'homenatge. L'acte ha començat amb una actuació musical de la cantant Núria Agulló que ha precedit els parlaments de la CUP i la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs. Tot seguit s'ha realitzat una ofrena floral al monòlit dedicat a Xirinacs.

Després de l'homenatge s'ha dut a terme una visita guiada al mateix Pla de Can Pegot a càrrec del director d'El Camí, Lluís Planas. Una iniciativa adreçada als mecenes del documental dedicat a Xirinacs que impulsa Llibertat.cat. En acabat, s'ha fet el dinar popular a la Plaça Comamala de Sant Joan de les Abadesses que ha comptat amb l'assistència de prop d'un centenar de persones. La vetllada ha conclòs amb les actuacions musicals de Cesk Freixas, El Diluvi i el grup ripollès Sarsa.

"El 9-N tots serem Xirinacs"

L'acte polític, amb el parlament de Roger Castellanos, ha esdevingut un clam a favor de la celebració del referèndum quan queden 97 dies pel 9 de novembre. Castellanos, que és militant de la CUP i de l'MDT, ha afirmat que "el nou de novembre tots serem Lluís Maria Xirinacs, serem milions de Xirinacs amb una determinació, constant, cabuda, valenta i decidida per a pronunciar-nos democràticament".

"Prenem d'exemple l’esperit, el llegat combatiu i desobedient de Xirinacs per dir que celebrarem el referèndum tant sí com no. Que ens expressarem a les urnes tant sí com no. Que farem sentir la nostra veu tant sí com no. Que no hi haurà res ni ningú, ni a cop de decret, ni a cop de porra, que ens faci sortir dels col·legis electorals sense haver dipositat el nostre SÍ-SÍ a la llibertat", ha manifestat.

En la seva intervenció, el militant independentista ha recordat "tots els compatriotes que van entregar la vida per l’anhel més senzill que pot tenir una nació: el d’existir" i ha definit Xirinacs com un "exemple de coherència incorruptible", "una estela de lluita incansable en la defensa dels drets i les llibertats col·lectives". "Mai tant com avui, tenim l’oportunitat de retre homenatge a la determinació, constant, cabuda, valenta i decidida de Xirinacs", ha sentenciat.

El documental sobre Xirinacs serà una realitat

L'Aplec Xirinacs d'enguany ha coincidit amb la presentació del projecte de documental impulsat per Llibertat.cat que pretén recuperar la figura de Xirinacs i recordar-ne el seu llegat. El documental, que es finança a través de micromecenatge, ha assolit el finançament mínim per a tirar endavant.

Tot i així, encara queda una setmana per a seguir fent aportacions per a fer realitat el treball, que està pressupostat en 20.000 euros. Una trentena de personalitats catalanes s'han manifestat públicament a favor del fet que es dediqui un documental a Xirinacs.

Enguany, però, l'aplec assumeix un altre objectiu; esdevenir un clam a favor de la desobediència civil quan queden 97 dies per a la celebració del referèndum d'autodeterminació.

L'Aplec Xirinacs d'enguany coincideix amb la presentació del projecte de documental impulsat per Llibertat.cat que pretén recuperar la figura de Xirinacs i recordar-ne el seu llegat. El documental, que es finança a través de micromecenatge, ha assolit el finançament mínim per a tirar endavant.

Tot i així, encara queda una setmana per a seguir fent aportacions per a fer realitat el treball, que està pressupostat en 20.000 euros. Una trentena de personalitats catalanes s'han manifestat públicament a favor del fet que es dediqui un documental a Xirinacs.

Caminada, parlaments, ofrena i concert

Els actes de l'Aplec Xirinacs començaran amb una caminada des de Sant Martí d’Ogassa fins al Pla de Can Pegot, on es realitzarà una visita guiada per als mecenes del documental sobre Xirinacs que impulsa Llibertat.cat.

A 2/4 de 12 tindrà lloc l’homenatge a Lluís Ma. Xirinacs amb l’actuació musical de Núria Agulló, els parlaments de la CUP i de la Fundació Randa i una ofrena floral al monòlit dedicat a l'homenatjat.

A partir de les dues hi haurà un dinar popular a la Plaça Comamala de Sant Joan de les Abadesses i després es duran a terme les actuacions musicals amb Cesk Freixas, El Diluvi i el grup ripollès Sarsa.

Les activitats de l'Aplec Xirinacs van començar dimecres passat amb una xerrada titulada "Desobediència i poder popular. El llegat de Lluís Maria Xirinacs" a la qual hi van participar el diputat de la CUP Quim Arrufat; Joan Parés, membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, i Gabriela Serra, activista dels moviments socials. 

Entre els noms, tots ells destacats en els seus camps i provinents d'arreu dels Països Catalans, hi ha els representants polítics Josep Maria Terricabras i David Fernàndez, els actors Toni Albà i Quim Masferrer, l'escriptor Matthew Tree, el periodista Antonio Baños o l'economista Elisenda Paluzie.

A banda, hi ha destacats militants independentistes, alguns d'ells lluitadors històrics i companys de lluita de Lluís Maria Xirinacs i d'altres independentistes com l'exbatlle d'Arenys de Munt Josep Manel Ximenis o l'activista mallorquí Tomeu Martí. Finalment, diversos músics i cantautors també han volgut donar suport al fet que es dediqui un documental a Xirinacs, com ara Xavi Sarrià, Cesk Freixas, Feliu Ventura o Francesc Ribera “Titot”.

Recta final

La campanya de micromecenatge que ha de permetre fer realitat XIRINACS, el documental, encara la seva recta final. Quan només queden 8 dies per a fer aportacions, el projecte porta recaptats més d'11.000 euros.

El pressupost per a la realització del documental està comptabilitzat en 20.000 euros, 12.000 dels quals es demanen a través de Verkami a canvi d'un ampli ventall de recompenses que inclouen l'enviament del DVD del documental.

Entre les compensacions també hi ha lots de llibres de Xirinacs, una samarreta amb una cita de l'activista, el documental sobre l'Operació Garzón o una plaça al curs d'introducció al model filosòfic de Xirinacs, entre altres. Una de les recompenses especials és una visita guiada al Pla de Can Pegot -al lloc on va morir Xirinacs- que s'ofereix als mecenes i que es realitzarà aquest diumenge 3 d'agost en el marc del III Aplec Xirinacs.

Llistat de suports

Toni Albà, actor

Matthew Tree, escriptor

Quim Masferrer, actor

Josep Maria Terricabras, professor universitari i filòsof

David Fernàndez, periodista

Antonio Baños, periodista

Elisenda Paluzie, economista

Carles Castellanos, professor i militant independentista

Carles Benítez, documentalista i militant independentista

Aleix Renyé, periodista i militant independentista

Àlvar Valls, escriptor militant independentista

Carles Sastre, sindicalista i històric militant independentista

Agustí Barrera, historiador i històric militant independentista

Toni Infante, militant independentista

Núria Roig, coordinadora de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs

Tomeu Martí, activista mallorquí

Josep Manel Ximenis, exalcalde d'Arenys de Munt

Ramon Piqué, professor, membre de l'associació Memòria contra la Tortura

Marcel Casellas, músic

Francesc Ribera “Titot”, cantant

Xavi Sarrià, cantant i escriptor

Feliu Ventura, cantautor

Cesk Freixas, cantautor

Pau Alabajos, cantautor

Meritxell Gené, cantautora

Jordi Montañez, cantautor

Andreu Valor, cantautor

Fes ara la teva aportació i ajuda a fer realitat XIRINACS, el documental

L'aplec, que enguany arriba a la seva tercera edició, ha començat amb una xerrada titulada "Desobediència i poder popular. El llegat de Lluís Maria Xirinacs" a la qual hi han participat el diputat de la CUP Quim Arrufat; Joan Parés, membre de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs, i Gabriela Serra, activista dels moviments socials. Tot seguit s'ha celebrat un sopar-tertúlia al Cafè de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses amb els mateixos ponents.

L'acte, que està organitzat per la CUP, també vol ser una iniciativa a favor de la desobediència civil de cara a la convocatòria del referèndum del 9 de novembre.

L’exposició “Xirinacs, la resistència i la consciència”

Dilluns passat es va inaugurar l’exposició que repassa els trets més significatius de la vida i pensament de Xirinacs. La mostra es podrà visitar en horari d’estiu fins divendres 15 d’agost a la Sala Tosca del Café de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

“Xirinacs, la resistència i la consciència” és una exposició commemorativa editada per la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) en homenatge al filòsof i pensador amb motiu del 5è aniversari de la seva mort.

El III Aplec Xirinacs

L'Aplec d'Homenatge tindrà lloc el diumenge 3 d'agost sota el lema "El futur es construeix desobeint". L'aplec està organitzat per l'Esquerra Independentista i pretén reconèixer "la lluita incansable de Xirinacs pels drets i llibertats del poble català".

L'acte, que arribarà enguany a la tercera edició, se celebra al Pla de Can Pegot, el lloc on el polític, escriptor i activista va passar els seus darrers dies “en la soledat i el silenci” després de “viure esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles”, tal com va deixar escrit.

Consulta els detalls de tots els actes a l'agenda de Llibertat.cat.

Visita guiada per als mecenes de XIRINACS

L'homenatge incorporarà a més una visita guiada al Pla de Can Pegot, on hi ha un monòlit dedicat a Xirinacs. A la ruta hi podran participar de franc els mecenes de XIRINACS, el documental que hagin aportat 50 euros o més.

La ruta i les explicacions aniran a càrrec de Lluís Planas, director del projecte El Camí, que explicarà aspectes de la figura de Xirinacs relatius a la seva vida, el seu immens i plural llegat i la seva singular forma de morir.

La visita tindrà lloc el segon dia del Camí de Vidabona (Ripollès) que es realitzarà del 2 al 5 d'agost de 2014: una ruta que recorrerà les quatre etapes del Camí de Vidabona, seguint els mites que en Lluís M. Xirinacs va sembrar a través de la seva mort-ofrena i del seu Dietari Final per aquests indrets del Ripollès, al peu de la Serra Cavallera i del Taga. Aquest itinerari comença a Sant Joan de les Abadesses, passant per Ogassa, per l'alberg en rehabilitació El Negre i acabant a Ripoll.

Fes ara la teva aportació i ajuda a fer realitat XIRINACS, el documental

En sembla que ens cal el mínim de programa possible, perquè no es tracta de fer un nou partit encobert, sinó un ample moviment popular català. En el país hi un ha noranta per cent de persones que no militen en cap partit. Quin partit no desitjaria fer seguir el màxim nombre d'aquest noranta per cent cap als seus plantejaments programàtics? Després de quaranta anys de privació de la democràcia, els partits, ben legítimament, estan frisosos d'eixamplar llur base popular. D'ací a l'intent d'abassegar els moviments populars només hi ha un pas. Cal que tots, partits i poble en general, fem un esforç per no convertir l'assemblea popular en corretja de transmissió d'uns partits o altres.

Però cal que aquests assemblees no siguin, com a tals, enemigues dels partits. La missió de les assemblees és tractar dels problemes concrets, de menor o major extensió territorial. La missió dels partits és estudiar teòricament el model de societat adequat, a partir dels problemes concrets viscuts pel poble, i programar tècnicament la forma política de portar a la pràctica el model triat, per mitjà del poder de l'Estat. Un militant d'un partit té les dues missions, no pot dimitir de cap de les dues. Però cadascuna en el seu lloc. Fer servir les assemblees populars de tribunes de propaganda dels partits és inadequat i roba temps a la missió que els és pròpia.

Si en les assemblees hi ha representants directes dels partits, aquests representants, en les seves intervencions, forçosament han de parlar de les opinions de teoria política de llur partit. Si els militants representen grups de base, hauran filtrat llurs teories polítiques a través dels problemes concrets d'aquests grups. Això darrer no obstaculitza la missió de tractar de problemes concrets que tenen les assemblees. Al contrari, enriqueix aquesta missió.

Si en qualsevol societat democràtica sempre trobem un alt tant per cent de població que no vol militar en partits, això no és degut fonamentalment a immaduresa de la població. Es que, al costat de la feina teòrico-política, hi ha la feina de la intel·ligència espontània del poble, que és la base de la història i fa font de tot poder. I no solament els partits han d'ensenyar a les masses la teoria i la política, sinó que les masses tenen la missió de manifestar als partits, amb el màxim de puresa, el component de praxi espontània que jau sota de tot moviment històric, praxi que dicta sobre la teoria i sobre la política.

El fonament de l'assemblea popular és la praxi espontània del poble, sense programes previs i oberta a la influència de tots els programes que la respectin. I com que ara la major part del poble no és pas revolucionària, sinó més aviat conservadora, cal una assemblea políticament neutral, que permeti l'acolliment del poble tal com és i que permeti també que, amb suavitat, pugui tornar a posar-se en marxa cap endavant, deslliurada de l'ofec de quaranta anys.

També es diu que, malgrat la presència atapeïda de tanta gent a la plaça de Sant Jaume, es veu un “cansament” de les masses pel que fa a les mobilitzacions.

Fa temps que sento ia mateixa expressió en boca de dirigents de partits molt diversos. Sembla cert que hi ha cansament. Per què?

D'un part, la tensió de la lluita ha decrescut. Abans no hi havia ponts entre els qui manaven i l'oposició. Ara l'oposició forma part de l'Estat en les Corts, en els pactes de la Moncloa, en algunes pre-autonomies.

Però vull atreure l'atenció sobre un altre aspecte. La mobilització del poble reclama després l'organització del poble. I no em refereixo ais partits, que estan en un procés permanent de mobilit-zació i organització. Ells representen una petita minoria del poble. Em refereixo a la gran massa de la població. Una vaga obrera, a part de les seves reivindicacions, cal que desemboqui en una organització més profunda de la classe obrera. Una mobilització cívica general de tot el país o particular d'una comarca, d'una ciutat, d'un poble, d'un barri, cal que també serveixi per a endegar o aprofundir l'organització cívica d'aquell territori.

I en el període posterior al 15 de juny no solament s'ha desmobilitzat inconsideradament sinó que a més a més s'ha desarborat un moviment associatiu i assembleari que s'havia muntat paientment durant els darrers set anys. Aquesta organització popular, al costat d'un sindicat unitari de classe, que tampoc no existeix, hauria constituït la base més ferma de la nostra força negociadora per a una Catalunya lliure, democràtica i social. Incomprensiblement, això s'ha impedit, i no precisament des del règim. Tanmateix, encara és possible. Catalunya ara necessita l'Assemblea Popular, necessita un moviment popular unitari per a donar força a ia negociació política a Madrid i per a mantenir després les nostres contestes. Som una nació? Cap nació no s'aguanta en ta llibertat sense una força que la defensi. Llancem-nos, doncs, sense por a l'experiment valent de la nostra defensa civil.

Aquest títol va ser publicat en paper el 2007 i actualment es troba exhaurit. El llibre, de 165 pàgines, ha estat elaborat per l'Equip d’investigació Globàlium/Fundació Randa–Lluís M. Xirinacs. El passat mes d'abril es va fer públic l'accés a aquest llibre electrònic, que ara ha estat actualitzat i revisat.

L'Equip d'investigació Globàlium, iniciat pel mateix Xirinacs, ha explicat que continua treballant per poder publicar la segona part, el Model major, al més aviat possible.

GLOBÀLIUM. Un model global de la realitat,  va ser objecte de la tesi doctoral de Lluís Maria Xirinacs i Damians, que va ser exposada a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona el desembre de 1997.  Tal i com s'hi explica, al model global de la realitat "s’hi accedeix primerament per un model menor, una mena d’Ars Brevis lul·liana, i segonament, pel “model major”, una mena d’Ars Magna, també lul·liana."

En aquests enllaços del bloc xirinacs.wordpress.com es pot accedir als documents en format pdf:

Un model global de la realitat. Model menor  (TEXT)

Un model global de la realitat. Model menor (FIGURES)

Un model global de la realitat. Model menor (TEXT i FIGURES)

Un model global de la realitat. Model menor: Versió on line ISSUU

Fes ara la teva aportació i ajuda a fer realitat XIRINACS, el documental

L'acte, que arribarà enguany a la tercera edició, se celebra al Pla de Can Pegot, el lloc on el polític, escriptor i activista va passar els seus darrers dies “en la soledat i el silenci” després de “viure esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles”, tal com va deixar escrit.

L'aplec constarà d'activitats repartides entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses que començaran el 28 de juliol amb una exposició i continuaran el dimecres 30 de juliol amb una xerrada on hi participaran Joan Parés, membre de la Fundació Randa-Lluís Ma. Xirinacs; els diputats de la CUP David Fernàndez i Quim Arrufat, i l'activista Gabriela Serra. Consulta els detalls de tots els actes a l'agenda de Llibertat.cat.

Visita guiada per als mecenes de XIRINACS

L'homenatge incorporarà a més una visita guiada al Pla de Can Pegot, on hi ha un monòlit dedicat a Xirinacs. A la ruta hi podran participar de franc els mecenes de XIRINACS, el documental que hagin aportat 50 euros o més.

La ruta i les explicacions aniran a càrrec de Lluís Planas, director del projecte El Camí, que explicarà aspectes de la figura de Xirinacs relatius a la seva vida, el seu immens i plural llegat i la seva singular forma de morir.

La visita tindrà lloc el segon dia del Camí de Vidabona (Ripollès) que es realitzarà del 2 al 5 d'agost de 2014: una ruta que recorrerà les quatre etapes del Camí de Vidabona, seguint els mites que en Lluís M. Xirinacs va sembrar a través de la seva mort-ofrena i del seu Dietari Final per aquests indrets del Ripollès, al peu de la Serra Cavallera i del Taga. Aquest itinerari comença a Sant Joan de les Abadesses, passant per Ogassa, per l'alberg en rehabilitació El Negre i acabant a Ripoll.

Fes ara la teva aportació i ajuda a fer realitat XIRINACS, el documental

Els etnòlegs insisteixen que la raça humana guarda la memòria col·lectiva i la necessitat bàsica de la comuna o comunitat local primitiva, que durà potser milions d'anys en La prehistòria i que es perdé, en els temps històrics, per les lluites derivades de l'explotació econòmica del món, farà aproximadament uns deu mi! anys.

A Catalunya el potencial associatiu de base encara és immens cada barri, cada poble, cada comarca conserva les seves tradicions pròpies i se n'inventa de noves. Recordo, de l'any que vaig passar a Olot (1960), que cada diumenge hi havia l'aparició pública, en un local o en la plaça, d'un grup o d'una associació. Només cal obrir el diari per veure l'enorme vitalitat dels nostres barris. En els racons més petits -Santa Maria dei Camí- encara es reuneixen els homes en assemblea, cada diumenge, a la plaça, en sortir de missa major. L'opressió política exercida damunt Catalunya no ha pogut desfer la nostra connatural tendència associativa. I, en els darrers anys, en molts llocs, la varietat de grups de tota mena d'especialitats s'ha vist coronada per l'aparició d'assemblees democràtiques locals, que agermanaven en un fòrum unitari els representants de tots aquells grups. En alguns llocs l'assemblea general s'ha constituït clarament. En altres ha suplert les seves funcions una associació de veïns, un secretariat dei Congrés de Cultura Catalana, etc., que han invitat els altres grups i els ha donat acolliment, veu i vot.

Allò que consolida la democràcia de soca-rel, en una comunitat nacional, és el seriós i formal funcionament de l'assemblea general de cada territori unitari, sigui barri, sigui municipi, sigui comarca, segons la densitat de la població.

Fins ara els partits han suplert la responsabilitat de les persones i dels grups adults de dinamitzar aquestes assemblees. El poble estava esclafat pel control de la dictadura. Però els partits són ara reconeguts i tracten d'ocupar llur espai propi, prohibit fins ara. Tenen molta feina a autoconstituir-se i ha minvat, suposo que transitòriament, llur protagonisme en les tasques de base.

Ara arriba l'hora en què cada ciutadà, cada grup, associació o entitat assumeixi la seva responsabilitat col·lectiva i participi en la pròpia assemblea local o la munti si no n'hi ha.

I, de passada, goso demanar que, fins al 15 d'octubre, aquestes assemblees, al costat de les pròpies tasques, també s'ocupin de realitzar mítings locals sobre l'amnistia. Per a orientació: Comissió Catalana pro Amnistia, c/ Bruc, 26, 2n pis. Barcelona.

En el primer article, Xirinacs es dirigeix a un policia armat i en subratlla les contradiccions. Escriu frases com aquesta: "M’heu pegat, m’heu detingut, m’heu insultat moltes vegades. Saps què penso, per exemple, quan estic arrupit a terra, les mans al cap per protegir-lo, mentre rebo la pluja terrible dels vostres cops de porra? Sento una fonda tristesa de que us vegeu obligats a pegar-me. Em sap greu ésser ocasió de que perdeu la vostra dignitat d’homes pegant un company innocent i indefens".

El segon text és un article publicat al diari Avui el 4 de setembre del 1977 on Xirinacs plantejava que deixiaria d'assistir al Senat mentre no hi hagués indult per als presos socials. La carta estava adreçada als senadors de l'Entesa dels Catalans que no es van preocupar per la situació dels presos polítics. Xirinacs, aleshores senador independent adscrit a l'Entesa dels Catalans, situa el moment polític en la lluita per l’amnistia, lluita de la qual ell en va ser capdavanter.

Llibertat.cat continuarà publicant articles i escrits relacionats amb la vida i lluita de Lluís Maria Xirinacs coincidint amb la campanya de micromecenatge que ha d'aconseguir fer un documental sobre la seva figura. 

Fes ara la teva aportació i ajuda a fer realitat XIRINACS, el documental

De l'altra, la presentació del projecte de documental sobre la seva vida que impulsa Llibertat.cat en col·laboració amb la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs i que realitzarà Zeba Produccions si la campanya de micromecenatge acaba amb èxit.

Llibertat.cat ha elaborat una cronologia interactiva que recull els fets i episodis que comprenen aquestes dues dates i que aplega les vicissituds i lluites més destacades de la trajectòria del polític i pensador. 

El projecte, que es finança a través de micromecenatge a Verkami, ha recollit 6.300 euros en 10 dies. Un total de 155 mecenes han anat realitzant aportacions d'ençà que es va posar en marxa la campanya el passat 30 de juny.

El pressupost per a la realització del documental està comptabilitzat en 20.000 euros, 12.000 dels quals es demanen a través de Verkami a canvi d'un ampli ventall de recompenses que inclouen l'enviament del DVD del documental.

Entre les compensacions també hi ha exemplars de llibres de Xirinacs, una samarreta amb una cita de Xirinacs, una visita guiada al Pla de can Pegot on va morir el filòsof, el DVD del documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català o una plaça al curs d'introducció al model filosòfic de Xirinacs, entre altres.

Entrevista a Núria Roig

Llibertat.cat publica aquest dimecres una entrevista a Núria Roig Esteve, coordinadora de la Fundació Randa - Lluís M. Xirinacs, on explica que el pensador "encara és un desconegut malgrat els esforços de molts per donar-lo a conèixer".

"Durant els seus darrers anys va ser censurat", afirma, i apunta que "ara necessitem, més que mai, les lliçons que aporta la memòria històrica" i "tota la pràctica ja exercida i perfeccionada dels qui treballaren tota la vida per aquestes llibertats". "En Lluís Maria Xirinacs va oferir els seus coneixements, la seva acció i les seves propostes, moltes encara no concretades, per a la vera llibertat. Hem de donar-lo a conèixer sobretot als més joves", argumenta.

Fes ara la teva aportació i ajuda a fer realitat XIRINACS, el documental