La resta, els trams Viladecavalls-Olesa de Montserrat i Olesa de Montserrat-Abrera, no estaran acabats fins ben entrat el 2011.
Encara avui, quan el Ministerio ja ha canviat el nom de Quart Cinturó pel de B-40 i posteriorment l’ha rebatejat com a nova A-7, no hi ha cap estudi de mobilitat que justifiquila necessitat de la construcció del Quart Cinturó. Obsoletes són ja aquelles afirmacionsinteressades que es feien per justificar-la (el pas de les mercaderies de llarg recorregut) quan la mateixa Unió Europea recomana que es facin per xarxa ferroviària, quan a Europas'aplica l'eurovinyeta (no així a l'estat espanyol) per obligar el canvi modal, o quan fins i totels defensors del Quart Cinturó han demostrat que els problemes de mobilitat a la regió metropolitana són deguts a la mobilitat interna.
Però, què té a veure el Quart Cinturó amb el Canvi Climàtic? El Quart Cinturó és unavia de gran capacitat que s'implantaria a la meitat alta de la plana del Vallès, on lesdotacions de transport col·lectiu són pràcticament ridícules, i on no hi ha grans pols de captació de mobilitat. La manca de competència en temps i cost provocarien una generació de nova mobilitat que en cap cas no solucionaria els àmbits de major coincidència de fluxos iitineraris de la part sud del Vallès i, per tant, un increment de mobilitat en vehicle privat, unsector que és un del majors aportadors nets d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, emissions que al seu torn són difuses i que són impossibles de captar o reduir si no s'actuadirectament i amb severitat sobre el sector.
Però més que això, suposaria desviar els pocs recursos de què disposen les administracions cap a una infraestructura que no incremental'eficiència de la xarxa de mobilitat metropolitana. Xarxa sí que n'hi ha una, la de carreteres.Xarxa de mobilitat no, perquè ni la mateixa Generalitat concep i gestiona les carreteres i les ferrovies com un conjunt, ni l'estructura radial ferroviària de què disposem es pot entendrecom una xarxa. En els àmbits metropolitans, les actuacions prioritàries són les de transportcol·lectiu, i més a casa nostra amb el dèficit estructural de què som presoners. Per tant, Quart Cinturó és enterrar recursos i fomentar emissions, un llast a la competitivitat d'un paísque també ha de lluitar contra les males herències d'un creixement econòmic que ha estatoblidant la base industrial i que s'ha basat en l'especulació del sòl, una especulació que
també està darrere el Quart Cinturó.
Cal recordar que aquest tram Terrassa-Abrera del Quart Cinturó va començar a tramitar-sel'abril del 1998, quan tot just feia 5 mesos que hi havia hagut la reunió a Kyoto per negociarel protocol internacional sobre canvi climàtic. És a dir, en aquells moments no hi havia un conveni internacional vigent que obligués a reformular algunes polítiques a l'estat espanyol.També cal recordar que la Unió Europea va ratificar el protocol el 2002, que l'estat espanyolva ser amenaçat el 2004 amb un expedient d'infracció per no haver presentat el pla nacional d'emissió de gasos contaminants preceptiu i que va haver de córrer per posar-se al dia apartir del 2005 i de l'entrada en vigor del Protocol de Kyoto després de la ratificació deRússia, un any i escaig abans que s'aprovés el projecte executiu i es licitessin les obres del Quart Cinturó. Ja aleshores l'estat podia haver reconsiderat aquella decisió.
Ara, amb Kyoto vigent i mal complert per l'estat espanyol (se superen en més de 30 puntsels valors assignats per al 2012), amb els compromisos que Europa vol entomar pel 2020(una reducció addicional del 20%), amb plans per la mitigació del canvi climàtic aprovats, fins i tot amb la proposta de llei d'economia sostenible, aquesta via esdevé una de lesmajors expressions de fariseisme per part d'un estat. Aquest estat mai no ha sabutambientalitzar les seves polítiques d'acord amb la legislació internacional o el marc europeu abans de rebre amenaces de sancions econòmiques. Sempre tard, malament i ambincoherències.
EL CALENDARI DEL 2010 DE LA CAMPANYA
La Campanya Contra el Quart Cinturó també va presentar el seu nou calendari pel 2010. La Campanya porta anys utilitzant aquest calendari de taula com a font complementària degeneració de recursos i de difusió del seu posicionament. Enguany, amb imatges i dissenyde Sitesize, hem volgut representar gràficament com el Quart Cinturó i canvi climàtic formenpart d'uns mateixos patrons de desenvolupament. En una cara, representant els nousvolums de CO2 que suposaria el Quart Cinturó, les hipoteques climàtiques invisibles que hiha amagades rere la lletra petita. En una altra cara, els gran volums de massa forestal quehauríem de plantar per poder compensar les emissions que generaria el Quart Cinturó senseacudir al mercat a comprar drets d'emissió d'estats. Aquestes emissions comprades a tercerssorgeixen de quotes assignades i no assolides, sorgeixen d'estats que sí que compleixenamb els seus compromisos perquè tenen polítiques i polítics que compleixen les obligacionsinternacionals i van ambientalitzant les seves polítiques perquè saben que forma part de la seva responsabilitat de lideratge, perquè saben que és millor reorientar que encarar reconversions traumàtiques o que afrontar crisis estructurals perquè el diner fàcil hasubvertit els principis de l'interès públic.
UNA REUNIÓ QUE ES FA ESPERAR
Malgrat els aires negres que el Quart Cinturó desprèn, la Campanya continua exercint pressió sobre els diferents estaments que intervenen en la seva planificació i execució. Ambla voluntat de recuperar la interlocució amb l'administració competent sobre la via, unavegada vist que la Generalitat només aspira a presentar al·legacions a l'estudi informatiu quan es publiqui (potser la propera primavera?), que és el mateix que pot fer la Campanya, a principis de juny vàrem sol·licitar una reunió amb el Sr. Víctor Morlán, Secretario deEstado de Planificación e Infraestructuras, per fer-li conèixer de primera mà elposicionament, els arguments i les propostes alternatives de la Campanya Contra el QuartCinturó. Tot i que hi hem estat insistint cada dues o tres setmanes, encara avui no hi ha data prevista. Sabem que el Secretario de Estado és una persona molt ocupada i amb moltscompromisos, però se'ns fa difícil entendre com el seu gabinet no ha pogut fer algun foraten alguna de les múltiples visites a Catalunya en aquest mig any o, fins i tot, trobar espai per reunir-nos a Madrid. En tot cas, continuarem fent us de la nostra paciència: altrament,després de 17 anys, qui aguantaria la flama contra el Quart Cinturó?
