Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
15 mesures anticirisi, per la CUP de Lleida i la Intersindical


15 mesures contra la crisi

Des dels seus inicis al segle XVIII, el capitalisme ha estat intrínsecament vinculat a l’obsessió pel creixement i ha estat sotmès a diverses crisis al llarg de la seva història, la darrera de les quals es  la que patim actualment.

L’augment de la producció i el creixement continuat, lligat necessàriament al capitalisme com a sistema econòmic, ja fa temps que no contribueix a reduir l’atur ni a frenar la creixent escletxa entre els que ho tenen tot i els que no tenen res, accentuant així el nombre de persones en la pobresa.

I malgrat tot, la recepta contra la crisi s’ha traduït en la intervenció de diner públic mes important de la història, no per salvar els més pobres, sinó per rescatar un sistema financer causant d’aquesta crisi i als que tenien el control de les finances.

Aquesta tònica s’ha seguit en la rebaixa dels sous dels treballadors públics, en l’anunciada rebaixa en les pensions i en els anunciats plans d’ajustament que, com sempre, suposen la retallada de nombrosos serveis socials que serien, ara més que mai, imprescindibles per donar el suport a les persones que més ho necessiten. Així, entre d’altres, la flamant llei de dependència impulsada pel govern del PSOE queda ara, per manca de fons, en poc més que paper mullat.

I per acabar de reblar el clau, l’Estat Espanyol aprova l’enèsima reforma laboral que, seguint el camí iniciat per les anteriors, abarateix i fa més fàcil l’acomiadament i torna a retallar els drets de les treballadores i treballadors.

Lleida ha patit especialment els efectes d’aquesta crisi amb un augment important del nombre d’aturats, dels 4500 del 2008 s’ha passat a els gairebé 11000 d’aquest 2010, un atur que s’ha acarnissat bàsicament en el sector serveis i la construcció que sumen més del 60 % del nombre d’aturats.

Aquesta situació econòmica ha dut com a conseqüència, tal i com demostren les dades d’associacions de suport a les classes més desafavorides, un augment important de persones excloses o en risc d’exclusió. El darrer anuari d’Arrels esmenta un total de 2996 persones beneficiades pel servei d’aliments per a persones en situació d’exclusió social que aquesta organització ofereix.

Des de la CUP i la Intersindical-CSC apostem decididament per un sistema econòmic socialista, que garanteixi la redistribució de la riquesa, davant d’una crisi causada pel neoliberalisme. Entenem que la solució no pot ser mai més neoliberalisme sinó polítiques pensades per al benefici de la majoria social del nostre país.

Sota l’objectiu de la justícia social i la redistribució de la riquesa, la CUP fa temps que proposa executar les mesures que sota el títol “economia i justícia social” es descrivien ja en el programa electoral de les eleccions municipals del 2007. És ara quan aquestes mesures son més pertinents que mai.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular de Lleida i la intersindical-CSC volem presentar 15 mesures que corresponen a un canvi de model d’economia i de societat que defensem. Una societat on el bé comú ha d’estar sobre el bé individual, oberta i dinàmica, on la participació en la vida pública sigui constant i que recuperi i reivindiqui la seva qualitat de vida enfront dels interessos del capital econòmic i financer.

Aportem doncs, propostes concretes a executar, que queden dins l’àmbit de competència municipal i que són les següents:

1.- Assumpció d’un paper actiu de defensa dels treballadors i treballadores: L’Ajuntament ha de defensar la permanència de les activitats industrials susceptibles de deslocalització, encara que no siguin rentables, estudiant i oferint suport públic a vies alternatives de continuació de l’activitat que comptin amb la participació activa dels treballadors i treballadores.

2.- Lluita contra la temporalitat: L’Ajuntament ha d’assumir com a pròpia la lluita per acabar amb la temporalitat dins la contractació que efectua el propi ens local mitjançant la signatura del compromís per l’estabilitat, que s’hauria d’exigir a les empreses que es subcontractin com a primera condició a complir i una clàusula d’estabilitat a establir per aquelles empreses que participin en els diferents concursos impulsats per l’ens municipal.

3.- Cooperatives: Cal que l’ajuntament prioritzi les cooperatives i altres formes organitzatives d’economia social a través de la preferència en l’obtenció d’ajuts, cessió de locals, subcontractació de serveis al propi ens local, publicitat gratuïta als mitjans públics i presència en fires.

4.- Desplegar una política d’Hisenda Municipal basada en la justícia distributiva: Cal una tributació progressiva. Per tal de finançar les mesures per la igualtat social i d’urgència pels casos que sobrevindran en els propers mesos, cal que l’Ajuntament disposi de fons per seguir duent a terme la seva funció social redistributiva. Per tant des de la CUP apostem per augmentar els impostos a totes aquelles empreses i particulars que més guanyen i han guanyat a través d’impostos més o menys progressius com l’IBI, etc.

5.- Accés als serveis públics: L’ajuntament ha de garantir l’accés als serveis públics a tothom independentment de la seva capacitat econòmica o el seu estatus social, uns serveis públics que han d’ésser universals i de qualitat.

6.-  Municipalització dels serveis: Cal una municipalització plena dels serveis que, en l’actualitat, l’Ajuntament ofereix en règim de concessió. La municipalització implica un control absolut de l’Ajuntament sobre els preus que s’apliquen (i, per tant, la possibilitat de l’abaratiment mitjançant pressió social) cosa que significa que tothom en pot fer ús independentment dels seus ingressos, i unes millors condicions de treball per als professionals que hi treballen. A més a més els beneficis econòmics que anteriorment es quedava l’empresa concessionària, serien ara recaptats en la seva totalitat per la Paeria. Cal que el Ple adopti el compromís de no externalització ni privatització dels serveis públics municipals. Entenem que cal revertir les concessions de serveis públics i dur a terme una municipalització cedint aquests serveis, preferentment en forma de cooperativa als treballadors/es que hi desenvolupin la seva activitat laboral. Cal entendre que el criteri d’un servei públic mai ha d’ésser el de l’obtenció de beneficis sinó el de donar un servei a la ciutat.

7.- Increment de la despesa social: Cal un augment dels recursos municipals destinats a educació i sanitat i per destinar-los a intervenció directa als col·lectius mes desafavorits.

8.- Potenciar la formació: Increment de les places de l’Escola-Taller Salvador Seguí i instar al Departament d’Educació de la Generalitat per a que aposti per potenciar la formació professional en la mateixa escola, tanmateix la formació ha de conjugar la FP amb la Universitat i l'entorn productiu de Lleida, això ens porta a potenciar l'agroalimentari i la marca Lleida. Cal un pacte seriós al respecte.

9.- Planificació: Estudis periòdics sobre desigualtat, pobresa i exclusió. Considerem que abans d’actuar cal saber què passa i per què passa. L’ajuntament hauria de disposar de la informació necessària sobre com està afectant la crisi a les classes populars de Lleida, i en funció d’això prioritzar unes línies de treball o unes altres. Aquests estudis de, per exemple, les mesures PIRMI, han de permetre a l’Ajuntament disposar d’un diagnòstic fiable i malgrat algunes d’elles no siguin estrictament de l’àmbit municipal, han de permetre a la Paeria realitzar pressió per la seva dignificació. Entenem que és imprescindible crear un observatori de la pobresa municipal per realitzar aquests estudis, tractar aquestes dades i planificar les accions de resposta corresponents.

10.- Garantir un dret a l’habitatge real: Entenem que l’habitatge és un dret i no una mercaderia per comerciar, és per això que demanem que el Ple de l’Ajuntament aprovi el Reglament sobre els habitatges buits proposat per la CUP al desembre del 2008, que ha de permetre exercir una pressió fiscal sobre aquests (ja prevista per l’ordenament jurídic actual). La sortida d’aquests pisos al mercat i els que pugi recuperar l’ajuntament ha de permetre a l’ens públic establir una bossa d’habitatges públics amb lloguers justos en funció de la

renda dels seus habitants.  Demanem també que s’aprovi també de manera immediata i urgent un acord per evitar els desnonaments, a imatge de l’aprovat en d’altres ciutats de França, en aquest cas l’Ajuntament ha d’ésser element actiu amb la gestió i tractes que l’afectat hagi de tenir amb l’entitat bancària corresponent.

11.- Blindar l’accés als serveis bàsics dels nouvinguts: Cal que la Paeria mostri de manera clara i ferma la seva voluntat explícita de no cedir les dades del padró per a expulsions de nouvinguts sense papers i per tal d’evitar que a aquestes persones se’ls negui l’accés als serveis bàsics.

12.- Iniciar les activitats productives d’inserció: Impulsant, per exemple, els horts comunitaris per part de persones amb risc d’exclusió, monitoritzades i formades per part de tècnics de l’Ajuntament.

13.- Ajut als treballadors autònoms: Per tal de que aquests treballadors/es pugin accedir als fons necessaris per continuar desenvolupant la seva activitat l’ajuntament ha d’intervenir activament amb els tràmits necessaris amb l’entitat bancària negociant crèdits tous i oferint garanties. Caldrà que l’ens municipal estableixi un protocol amb aquests treballadors/es per aquests tràmits.

14.- Redistribució dels ingressos de l’Ajuntament: Cal que l’Ajuntament, en base als ingressos obtinguts, prioritzi essencialment aquelles despeses de caràcter netament social dotant als serveis públics dels fons necessaris encara que això signifiqui l’aturada d’obres o inversions d’algun altre tipus.

15.- Fi de l’estructura empresarial de l’ens municipal: Cal l’immediat desmantellament de l’estructura empresarial creada pel govern municipal que duplica estructures i provoca despeses importants en les figures com ara els gerents, amb més poder i capacitat de decisió que càrrecs polítics escollits per totes i tots, desnaturalitzant i fent opac el funcionament de la Paeria. Qualsevol organisme públic ha de tenir com a màxima el servei a les persones i no la cerca del benefici.

24/09/2010 15:20 Laboral
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2024 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid