L'estat espanyol aconsegueix prohibir l'acte de benvinguda
L'Audiència Nacional ha prohibit finalment l'acte de benvinguda a Laura Riera que la Comissió de Festes Populars de Gràcia té previst celebrar a la plaça Raspall de la vila barcelonina aquest dissabte 21 d'agost a partir de les set del vespre juntament amb una marxa de torxes dedicada a les preses Marina Bernadó i Dolors López, "Lola".
L'Audiència atén així les denúncies de l'associació Dignidad y Justicia i de la Fiscalia. Per fer efectiva la prohibició, l'Audiència Nacional ja ha demanat a les forces de seguretat que aturin qualsevol signe de celebració de l'acte.
El jutge Pablo Ruz considera que l'acte conté "contundents indicis de delicte" d'enaltiment del terrorisme. El jutge considera que si s'entén el context de convocatòria es pot "indiciàriament" comprendre que els actes de benvinguda estan dirigits "a l'enaltiment i el reconeixement públic de persones terroristes que pel fet de ser-ho, amb justificació de les greus activitats delictives que en el seu dia van portar a terme".
El lema de la manifestació "no pot deixar d'interpretar-se com una legitimació de les activitats terroristes que van portar a terme les condemnades", assegura el magistrat a la interlocutòria. Els convocants consideren que la lluita armada segueixen vigent amb "el conseqüent menyspreu i humiliació que el plantejament suposa per qui resulta perjudicat per l'acció terrorista d'ETA".
Per tot això, el jutge conclou que aquesta manera d'actuar "justifica els actes de terrorisme i dóna suport a qui els comenta, que es el que imposa la direcció de la banda terrorista d'ETA". Per tot plegat, l'acte suposa una "exaltació del currículum delictiu" de les tres condemnades per terrorisme.
El magistrat considera que els organitzadors no es poden acollir al dret de reunió que conté la carta magna perquè tenen un "fi il·lícit". Tampoc pel fet d'haver-ho publicitat per Internet i penjant cartells, ja que segons el jutge, és una forma de "propiciar el reconeixement públic dels protagonistes".
Denúncia del fiscal i de Dignidad y Justicia
Aquest dijous el fiscal va emetre el seu escrit en el qual assegura que les agrupacions que havien convocat l'acte pretenen "denunciar" que els membres d'ETA són "presos polítics", cosa que segons el fiscal suposa un "menyspreu a les víctimes directes o indirectes de les seves accions delictives. "L'enaltiment d'una persona que només té com a mèrit destacable i conegut per aquests col·lectius és el de la seva pertinença a una organització terrorista suposa, de fet que s'està mostrant públicament el seu acord amb la denominada lluita armada que es desenvolupa, justificant-la i menystenint i humiliant als que són perjudicats", assegura el fiscal.
Sobre dos dels col·lectius convocants, Rescat i SAT, són "agrupacions d'individus que no estan donades d'alta oficialment a cap registre", el que suposa que la trobada es convoqui a través d'Internet o amb cartells sense que aparegui cap persona que sigui organitzadora o coordinadora. Per la fiscalia això s'entén com un "desig d'impedir la seva identificació per eludir les previsibles responsabilitats penals" que es derivarien de la convocatòria.
La petició de Dignidad y Justicia de prohibir l'acte d'homenatge de Laura Riera va permetre que el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, hagi pogut obrir diligències per investigar si de celebrar-se es cometria un delicte d'enaltiment del terrorisme.
Abans la fiscalia de l'Audiència Nacional havia avançat que demanaria tots els informes preceptius abans de decidir si l'acte d'homenatge a Laura Riera s'ha de prohibir per constituir un delicte d'enaltiment al terrorisme. Per aquest motiu, la fiscalia ha demanat al Departament d'Interior de la Generalitat que li remeti la informació necessària sobre aquesta convocatòria.
Criminalització catalana
CiU, Ciutadans, el PP i l'Ajuntament de Barcelona han estat les formacions que més han actuat aquests dies per forçar la prohibició de l'acte de benvinguda a Laura Riera.
L'Ajuntament de Barcelona ja ha deixat clar que "col·laborarà" amb "tot el que sigui necessari amb el Departament d'Interior i les forces de seguretat que hauran d'intervenir per donar compliment a la decisió de l'Audiència Nacional". A més, precisa que no ha autoritzat cap acte d'homenatge a Laura Riera i que els organitzadors en cap moment han demanat autorització per celebrar aquest acte en concret. En una nota emesa dijous a la nit, l'alcaldessa accidental de Barcelona, Assumpta Escarp, qualificava l'acte de "proetarra".
Convergència i Unió s'ha alineat amb l'Audiència Nacional i troba "lògic" que hagi prohibit l'acte de benvinguda a Laura Riera. A més, han acusat l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, de "passivitat", la mateixa crítica de Ciutadans. CiU diu que "està molt be que fiscalia actuï, però les institucions catalanes i municipals han badat".
Segons el líder de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, la convocatòria prevista per dissabte no s'hauria de poder celebrar als carrers de Gràcia, on precisament ha fet aquestes declaracions. El convergent ha acusat Hereu d'haver "dubtat" en la posició de l'Ajuntament davant l'acte i considera que hauria d'haver estat més ferm en mostrar-se contrari a la seva celebració. "Davant del terrorisme no en volem saber res; davant del desordre, no en volem saber res", ha sentenciat Trias.
El president del Partit Popular a l'Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha celebrat enèrgicament la decisió de l'Audiència Nacional de prohibir l'acte en considerar que és "un acte de justícia envers les víctimes del terrorisme i l'estat de dret". Fernández Díaz, a més, ha qualificat l'acte que estava convocat per dissabte "d'autèntica vergonya democràtica i d'homenatge etarra".
La persecució comença dilluns 16 d'agost
El Departament d'Interior va confirmar dilluns 16 d'agost haver rebut un requeriment de part del Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional espanyola perquè els Mossos d'Esquadra elaboressin un informe sobre l'acte de benvinguda a la presa catalana Laura Riera. Dimarts el van enviar i divendres el jutge Pablo Ruz fa pública la interlocutòria de 15 pàgines en què dictamina la prohibició de l'acte.
Interior també va rebre dilluns al matí la instrucció de la Fiscalia de l'Audiència Nacional perquè els Mossos d'Esquadra elaboressin un informe sobre l'acte.
Per tant, el jutge de l'Audiència Nacional, Pablo Ruz, va obrir dilluns diligències prèvies per investigar l'acte demanant informes a les forces de seguretat per determinar si la celebració podria incórrer en un delicte d'enaltiment del terrorisme. Rus ho va fer a instàncies de la demanada de l'associació Dignidad y Justicia que va sol·licitar-ne la prohibició. La fiscalia de l'alt tribunal, doncs, va demanar informes a la Generalitat per conèixer la naturalesa de la convocatòria.
El que no diuen: que a l'estat espanyol es tortura
Malgrat l'allau d'atacs que està rebent Laura Riera acusant-la de "terrorista" i acusant l'acte de dissabte de "proetarra" sembla que el que deixen en un segon terme és que a Riera se la va empresonar a partir de proves extretes sota tortura, en què s'autoinculpava.
Riera va ser empresonada el dia 24 d'agost del 2001. Durant tots aquests anys ha estat en diferents presons espanyoles Alcalà-Meco, Soto del Real, Valdemoro, Badajoz, Murcia, Picassent, i a Catalunya (Wad-Ras a Barcelona). Se li va aplicar un règim d'aïllament que ha perdurat tot el temps que porta presa, dispersada i traslladada contínuament. Tal com dicta la llei antiterrorista, Laura Riera va restar cinc dies en règim d'incomunicació durant els quals va denunciar haver patit tortures.
Avui en dia la tortura encara existeix i es practica a l'Estat Espanyol. Avui en dia, a l'Estat Espanyol, encara hi ha legislacions i tribunals d'excepció que s'utilitzen una vegada i una altra per a perseguir idees polítiques. Aquests fets han estat reiteradament denunciats en diversos informes i estudis fets per organitzacions com les agrupades en la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, o per Amnistia Internacional o, fins i tot, en els diferents dictàmens del Comitè de Drets Humans de l'ONU.
Per saber-ne més:
SAT, CGT i CAJEI condemnen la criminalització de Laura Riera
Comença la Festa Major de Gràcia, també reivindicativa
A punt la benviguda a Laura Riera després de 9 anys a la presó
El linxament mediàtic no aconsegueix impedir la xerrada d'en Zigor i en Diego a Castelló
Denuncien linxament mediàtic contra la xerrada d'en Diego i en Zigor a Castelló
La Jornada de Solidaritat Antirepressiva homenatja en Diego i en Zigor
Zigor Larredonda surt en llibertat després de 9 anys a la presó
Diego Sánchez surt de la presó enmig de múltiples mostres de suport
Diego i Zigor, lliures després de 9 anys segrestats per l'Estat espanyol
