L'Ajuntament d'Elna, governat per l'extrema dreta, ha decidit celebrar aquest dissabte 7 de novembre l'annexió de Catalunya Nord al Regne de França, fruit del Tractat dels Pirineus de 1659. La iniciativa coincideix amb la Diada de Catalunya Nord, una jornada de reivindicació nacional que denuncia la partició de Catalunya i reclama esborrar la frontera imposada entre els territoris catalans.

Segons ha informat Ràdio Arrels, el consistori ha organitzat una celebració que començarà a les 10 del matí al jardí del claustre, amb la plantada d'una olivera de la pau i un discurs del batlle. A les 11 h, Henri Jonca pronunciarà, en francès, una conferència titulada «Les aportacions del tractat a Elna i al Rosselló», seguida d'un aperitiu.

La decisió ha provocat una forta controvèrsia pel seu significat polític i històric. Celebrar l'annexió francesa precisament el dia que el moviment catalanista denuncia aquell tractat representa, per als seus crítics, una provocació i una reivindicació del nacionalisme francès més centralista, que històricament ha negat el reconeixement nacional, lingüístic i cultural de Catalunya Nord.

Una nova passa en la descatalanització d'Elna

L'antic batlle Nicolas Garcia ha denunciat la iniciativa com una provocació deliberada i ha remarcat que cap altra comuna de Catalunya Nord no celebra l'annexió francesa. Es pregunta quin sentit pot tenir organitzar aquest acte, si no és per provocar o fins i tot ofendre deliberadament, declaracions recollides per Ràdio Arrels

Garcia considera que la celebració forma part d'un procés més ampli de descatalanització impulsat pel nou govern municipal. Entre les mesures que denuncia hi ha la supressió de fet del servei de catalanitat de la ciutat, la desaparició de la Setmana Catalana i la retirada de banderes catalanes d'alguns giratoris.

Aquestes decisions afecten especialment una tan emblemàtica ciutat com Elna, amb més de vuit segles d'història catalana anteriors al Tractat dels Pirineus i amb una trajectòria de reivindicació de la seua identitat cultural.

L'antic batlle també alerta de les conseqüències que aquesta política pot tenir per als vincles amb Catalunya Sud. Elna havia esdevingut un punt de referència per als visitants del sud, atrets per la Maternitat d'Elna, el patrimoni històric i la catalanitat del municipi. El tancament de la Maternitat, que Garcia tem que pugui ser definitiu, i les noves decisions municipals podrien afeblir aquests lligams.

L'assimilació francesa i la negació de la catalanitat

El Tractat dels Pirineus, signat el 7 de novembre de 1659 entre les monarquies francesa i hispànica, va comportar la partició de Catalunya sense el consentiment de les institucions catalanes. El Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part de la Cerdanya van quedar incorporats al Regne de França.

Aquella annexió va obrir un llarg procés de centralització política i assimilació lingüística i cultural. La imposició progressiva del francès en l'administració, l'ensenyament i la vida pública va anar arraconant el català, especialment amb la consolidació del model jacobí de l'Estat francès.

En aquest context, la celebració impulsada per l'extrema dreta d'Elna adquireix un significat que va més enllà d'una commemoració històrica. Reivindicar l'annexió francesa mentre es redueix la presència pública de la llengua i els símbols catalans reforça les denúncies sobre una política municipal de descatalanització.

La catalanitat de Catalunya Nord, però, no és una concessió administrativa ni una qüestió folklòrica. És una realitat històrica, cultural i lingüística que ha perviscut malgrat segles de polítiques d'assimilació i que continua expressant-se en la defensa de la llengua, la cultura i els drets nacionals.

Perpinyà es mobilitzarà per esborrar la frontera

Mentre l'Ajuntament d'Elna celebrarà l'annexió francesa, Perpinyà acollirà una nova mobilització de la Diada de Catalunya Nord per denunciar el Tractat dels Pirineus i reivindicar la unitat nacional dels Països Catalans.

La jornada inclourà la presentació del Manifest de Perpinyà, un dinar popular al Casal de Perpinyà i, a partir de les 16 h, una trobada de cultura popular i una manifestació pels carrers de la capital nord-catalana.

El diputat de la CUP Dani Cornellà ha denunciat públicament la iniciativa de l'Ajuntament d'Elna i ha criticat l'actitud de l'extrema dreta francesa envers la llengua, la cultura i la identitat catalanes.

La coincidència dels dos actes posa de manifest una confrontació política de fons: mentre el govern municipal d'Elna reivindica la incorporació a França i és acusat d'arraconar la catalanitat de la ciutat, el moviment catalanista es mobilitzarà a Perpinyà per denunciar el tractat que va dividir Catalunya i reclamar la superació de la frontera. Una frontera imposada fa 367 anys que el moviment catalanista continua qüestionant.