Discriminació lingüística
Plataforma per la Llengua detecta 101 normes que discriminen el català publicades al BOE durant el 2026

L'entitat identifica 32 noves disposicions durant el tercer trimestre de l'any, entre les quals destaquen nou convocatòries de premis de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades que exigeixen l'ús del castellà.

17/11/2026 Llengua

L'informe també recull exemples de normativa europea que vincula determinats requisits lingüístics a les llengües oficials dels estats membres o de la Unió Europea, una condició que actualment no inclou el català.

La interpretació de Plataforma per la Llengua: una desigualtat d'origen constitucional

Més enllà del recompte, Plataforma per la Llengua considera que aquestes disposicions responen a una desigualtat estructural derivada del marc constitucional espanyol.

L'entitat assenyala que la Constitució de 1978 estableix el deure de conèixer el castellà, però no reconeix una obligació equivalent per a les altres llengües oficials. Segons la seva anàlisi, aquesta diferència condiciona la legislació posterior i limita les possibilitats d'assolir una igualtat efectiva de drets lingüístics.

Font: Plataforma per la Llengua (17 de novembre de 2026). Nou noves convocatòries de premis aprovades per l’Agència Espanyola de Protecció de Dades exigeixen els treballs o la documentació en castellà. Anàlisi de les disposicions lingüístiques publicades al BOE durant el tercer trimestre del 2026.

Plataforma per la Llengua també atribueix aquesta situació a una concepció del nacionalisme espanyol que identifica el castellà com a llengua comuna i nacional, mentre relega el català i les altres llengües pròpies a una consideració territorial o regional. L'organització qualifica aquesta jerarquia lingüística de supremacista i sosté que respon a decisions polítiques i històriques, no a una superioritat intrínseca de cap llengua.

En aquest sentit, considera que la discriminació no es limita a les institucions estatals, sinó que també es projecta sobre la normativa europea i internacional quan aquesta pren com a referència les llengües oficials dels estats.

Per a Plataforma per la Llengua, les 101 disposicions identificades no són, doncs, una suma de casos aïllats, sinó l'expressió d'un marc legal que continua situant el català en una posició desigual respecte del castellà.