Per primera vegada, la discriminació lingüística s'ha situat com el segon motiu de discriminació més registrat a Barcelona. Així ho recull l'Informe de l'Observatori de les Discriminacions a Barcelona 2025, presentat aquest divendres 13 de novembre, que comptabilitza 284 casos de discriminació per raó de llengua, un 49,47% més que l'any anterior.

Les discriminacions lingüístiques només són superades per les relacionades amb el racisme i la xenofòbia, amb 348 casos, i se situen per davant de les motivades per la salut (268), el capacitisme (232), l'LGTBI-fòbia (228) i el gènere (226).

L'informe ha estat elaborat conjuntament per l'Oficina per la No Discriminació de l'Ajuntament de Barcelona, el Centre de Recursos en Drets Humans i la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació (Taula SAVD), de la qual forma part Plataforma per la Llengua.

Parlar català pot comportar la denegació d'un servei

Segons Plataforma per la Llengua, bona part de les discriminacions es produeixen en situacions quotidianes: anar a un restaurant, fer una gestió administrativa, contactar amb una asseguradora, acudir a una visita mèdica o utilitzar un servei telefònic.

En aquests casos, les persones catalanoparlants es troben amb exigències de canviar al castellà, negatives a ser ateses o dificultats per accedir al servei. Expressions com «hábleme en castellano», «estamos en España» o «si no habla en castellano no lo atiendo» apareixen reiteradament en les incidències recollides.

L'entitat denuncia que aquestes situacions provoquen impotència i desprotecció, i que sovint les persones afectades acaben renunciant a parlar català per poder completar una gestió o rebre l'atenció que necessiten.

Les empreses privades concentren la majoria de casos

L'informe identifica les empreses i entitats privades com els principals agents de discriminació lingüística, amb 210 incidències, davant de les 73 atribuïdes a les administracions públiques.

Bars, restaurants, cafeteries, serveis telefònics i plataformes d'atenció al client figuren entre els àmbits on es registren més vulneracions.

Plataforma per la Llengua assenyala que moltes empreses no garanteixen que el personal comprengui el català ni disposen de protocols adequats per assegurar l'atenció lingüística als consumidors. D'aquesta manera, la responsabilitat de fer efectiu el dret d'utilitzar la llengua acaba recaient sobre les persones usuàries.

Una realitat que va més enllà de les denúncies

Malgrat l'augment dels casos registrats, l'entitat adverteix que les xifres només reflecteixen una part de les discriminacions que es produeixen.

L'Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, incorporada a l'informe, assenyala que un 13,4% de les persones enquestades afirma haver patit discriminació per raó de llengua, sense especificar quina llengua parlaven.

A més, més d'un terç de les persones afectades per discriminacions lingüístiques no comuniquen els fets a cap institució o organisme, sovint perquè consideren que denunciar no servirà de res o perquè aquestes situacions s'han acabat normalitzant.

L'informe també apunta que l'increment dels casos registrats pot respondre, en part, a una consciència més gran de la ciutadania sobre els seus drets lingüístics i a una major disposició a denunciar-ne les vulneracions.

Davant d'aquesta situació, Plataforma per la Llengua reclama reforçar els mecanismes de denúncia, exigir a les empreses i administracions el compliment de les obligacions lingüístiques i garantir que els ciutadans puguin utilitzar el català sense patir discriminacions ni haver de renunciar a la seva llengua per accedir a serveis bàsics.