La concentració celebrada dimarts passat, 17 de novembre, davant la Delegació del Govern espanyol a Barcelona, sota el lema «Un poble, tots els drets», ha tornat a posar sobre la taula la situació del Sàhara Occidental, quan es compleixen cinquanta-un anys de l'inici de l'ocupació marroquina i de l'abandonament del territori per part de l'Estat espanyol.
La mobilització, impulsada per les entitats catalanes de solidaritat amb el poble sahrauí i la representació del Front Polisario a Catalunya, ha reunit representants polítics, organitzacions socials i membres de la comunitat sahrauí per reclamar el dret d'autodeterminació i denunciar la continuïtat de l'ocupació.
Durant la concentració, Su Moreno, de la CUP, ha denunciat que el poble sahrauí fa dècades que resisteix l'ocupació marroquina, la repressió als territoris ocupats, l'exili als campaments de refugiats i l'espoli dels seus recursos naturals.
La representant de la CUP ha atribuït la persistència d'aquesta situació a la complicitat de l'Estat espanyol i ha reivindicat l'autodeterminació, la veritat i la reparació, la protecció dels drets humans i la fi de les complicitats amb la repressió.
Cinquanta-un anys d'una descolonització inacabada
El novembre de 1975, en plena agonia de la dictadura franquista, el Marroc va impulsar l'anomenada Marxa Verda per pressionar l'Estat espanyol i avançar en l'ocupació del Sàhara Occidental.
El 14 de novembre d'aquell any, els Acords de Madrid van establir el traspàs de l'administració del territori al Marroc i Mauritània. Tanmateix, segons el criteri jurídic expressat per les Nacions Unides, aquells acords no van transferir la sobirania del Sàhara Occidental ni van alterar la seva condició de territori pendent de descolonització.
Cinquanta-un anys després, el poble sahrauí continua dividit entre els territoris sota control marroquí, els campaments de refugiats de Tindouf, a Algèria, i la diàspora. El referèndum d'autodeterminació previst en el procés de pau de les Nacions Unides no s'ha arribat a celebrar.
La responsabilitat de l'Estat espanyol
La concentració també ha denunciat el paper dels successius governs espanyols en el conflicte. Especialment qüestionat ha estat el gir polític del govern de Pedro Sánchez el març de 2022, quan va expressar el seu suport al pla d'autonomia proposat pel Marroc per al Sàhara Occidental.
Aquest posicionament va representar un canvi en la política espanyola i va provocar el rebuig del Front Polisario i de nombroses organitzacions solidàries amb el poble sahrauí, que defensen una solució basada en el dret d'autodeterminació.
La mobilització de dimarts ha reivindicat, precisament, que la descolonització del Sàhara Occidental continua pendent i que la responsabilitat històrica de l'Estat espanyol no es pot donar per resolta amb el seu abandonament del territori el 1976.
Amb la consigna «Marroc culpable, Estat espanyol responsable», els participants han reclamat el respecte als drets humans, la fi de l'espoli dels recursos naturals i una solució que garanteixi al poble sahrauí la possibilitat de decidir lliurement el seu futur.
La concentració ha tornat a evidenciar que, més de mig segle després, la reivindicació de llibertat i autodeterminació del poble sahrauí continua present en les mobilitzacions de solidaritat dels Països Catalans.