La situació del català a Catalunya Nord continua empitjorant, especialment pel que fa a la transmissió familiar i a l'ús social entre les generacions més joves. Així ho constata l'Enquesta d'usos lingüístics de la Catalunya Nord, presentada aquest dimarts a Perpinyà per l'Oficina Pública de la Llengua Catalana (OPLC), amb la participació del conseller de Política Lingüística de la Generalitat, F. Xavier Vila. Es tracta de la primera radiografia sociolingüística del territori després de deu anys.

Segons l'estudi, només el 15% de la població de més de quinze anys declara que parla català prou bé per mantenir una conversa senzilla, i gairebé la meitat d'aquests parlants té més de 65 anys. Entre els joves de 15 a 29 anys, el percentatge cau fins al 8%, una dada que evidencia les dificultats de transmissió generacional de la llengua.

Una majoria social favorable al català

Malgrat aquest retrocés, l'enquesta posa de manifest una predisposició majoritària de la societat nord-catalana a reforçar la presència del català. El 79% de la població és favorable a l'ensenyament bilingüe català-francès, el 78% defensa una major presència de les dues llengües en la vida pública i el 63% considera que el català hauria de ser cooficial.

A més, el 57% dels habitants voldria que la llengua tingués més presència en els pròxims anys, mentre que el 74% de les persones que no parlen català afirma que li hauria agradat o li agradaria aprendre'n.

Per a Plataforma per la Llengua, aquestes dades demostren que el principal obstacle per a la recuperació del català no és la manca d'interès de la població, sinó les limitacions institucionals i la insuficiència de polítiques públiques que en garanteixin l'aprenentatge i l'ús.

Reclamen l'oficialitat i mesures urgents per garantir el futur de la llengua

Davant d'aquesta situació, Plataforma per la Llengua reclama a les institucions franceses el reconeixement efectiu dels drets lingüístics dels catalanoparlants i l'obertura d'un procés polític que permeti avançar cap a l'oficialitat del català.

L'entitat també exigeix ampliar l'ensenyament bilingüe i en català, garantir la continuïtat educativa des de l'escola maternal fins al liceu, incrementar el professorat i assegurar un finançament estable per a l'aprenentatge d'adults i la creació d'espais d'ús social de la llengua.

L'organització alerta que l'envelliment dels parlants i la manca de relleu generacional poden conduir a una situació de substitució lingüística irreversible si no s'actua amb rapidesa.

Per això, reclama compromisos polítics concrets, amb pressupostos i calendaris definits, tant a l'Estat francès com a les col·lectivitats territorials, per garantir que les noves generacions puguin aprendre, parlar i viure en català.