Aquest dilluns es compleixen dotze anys de la consulta del 9 de novembre de 2014, una jornada que va marcar una fita en la història recent de l'independentisme català. Milers de voluntaris van fer possible l'obertura dels punts de votació i milions de ciutadans van respondre a la convocatòria per expressar democràticament la seva voluntat sobre el futur polític de Catalunya.

La consulta, que inicialment s'havia plantejat a l'empara de la Llei de consultes populars no referendàries, es va acabar celebrant com un procés participatiu alternatiu després de les impugnacions i suspensions del Tribunal Constitucional espanyol.

Malgrat les prohibicions, el 9-N va esdevenir una demostració de capacitat organitzativa i de mobilització ciutadana. Des de primera hora del matí es van formar cues davant dels centres de votació, molts dels quals van obrir entre aplaudiments.

Una jornada de participació i mobilització popular

Tal com recollia Llibertat.cat aquell mateix 9 de novembre, la jornada va començar amb normalitat a la majoria dels 1.317 centres de votació habilitats, amb 6.695 urnes i milions de paperetes distribuïdes arreu del Principat.

Els intents de sabotatge van ser puntuals. A l'Escola d'Hostaleria de Girona, cinc ultradretans van intentar emportar-se una urna, però la intervenció de les persones presents va impedir-ho i els Mossos d'Esquadra els van detenir. A l'Hospitalet de Llobregat, la negativa de la directora de l'institut Pedraforca a facilitar les claus va obligar a habilitar un punt de votació alternatiu.

La jornada també va despertar interès internacional, amb la presència de delegacions d'observadors i representants de moviments polítics i socials d'altres nacions sense estat, com el País Basc, Galícia, Escòcia i Sardenya, entre d'altres.

La mobilització va anar més enllà dels centres de votació. Fins i tot les internes de la presó de dones de Barcelona, situada aleshores a l'avinguda Icària, van reclamar poder exercir el dret a participar en la consulta.

Gairebé 1,9 milions de vots a favor de la independència

La pregunta de la consulta constava de dos apartats: «Vol que Catalunya esdevingui un Estat?» i, en cas afirmatiu, «Vol que aquest Estat sigui independent?».

Segons els resultats definitius, hi van participar 2.344.828 persones. Dels vots comptabilitzats en les opcions de resposta, 1.897.274, el 83,95%, van optar pel doble sí, favorable a la constitució d'un estat independent.

L'opció favorable a un estat no independent va obtenir 234.848 vots, el 10,39%, mentre que 105.245 persones van votar no a la primera pregunta.

El resultat va evidenciar l'ampli suport a la independència entre els participants, però sobretot va posar de manifest la capacitat de mobilització d'una ciutadania disposada a exercir el dret a decidir malgrat els impediments institucionals i judicials.

Del 9-N a l'1 d'Octubre

El 9-N va obrir una nova etapa en la confrontació política entre les institucions catalanes i l'Estat espanyol. També va posar en evidència els límits de la via negociada per fer efectiu el dret a l'autodeterminació.

Tres anys després, l'1 d'octubre de 2017, aquella experiència organitzativa i de mobilització popular tindria continuïtat en el referèndum d'independència, aquesta vegada amb una resposta repressiva de l'Estat que va deixar centenars de persones ferides.

Dotze anys després, el 9-N continua formant part de la memòria col·lectiva d'un moviment que va situar el dret a l'autodeterminació al centre del debat polític.

Aquella jornada va demostrar que, més enllà de les decisions dels governs i dels tribunals, hi havia una voluntat popular organitzada i disposada a fer sentir la seva veu. Una voluntat que, dotze anys després, continua plantejant una qüestió política encara no resolta: el reconeixement i l'exercici efectiu del dret del poble català a decidir lliurement el seu futur.