Xosé Manuel Beiras Torrado, una de les figures més destacades de l'independentisme gallec contemporani, ha mort aquest dijous 8 d'octubre als 90 anys, a casa seva, a A Reboraina, al municipi de Brión. Economista, intel·lectual i militant polític, Beiras va ser protagonista de la reconstrucció del nacionalisme gallec durant el franquisme i de la seva consolidació com a força política durant les dècades posteriors.
Nascut a Santiago de Compostel·la el 1936, en una família vinculada al galleguisme, Beiras va créixer en un entorn marcat per la repressió franquista i la continuïtat de la consciència nacional gallega. El seu pare, Manuel Beiras, havia estat vinculat a les Irmandades da Fala i al Partido Galeguista.
Del socialisme gallec a la construcció del BNG
A començaments dels anys seixanta, Beiras va participar en la fundació del Partido Socialista Galego (PSG), una organització que vinculava la reivindicació nacional gallega amb el socialisme i la defensa del dret d'autodeterminació.
La seva trajectòria política va estar marcada per la voluntat de construir un moviment nacionalista arrelat a les classes populars i capaç de qüestionar les estructures polítiques i econòmiques de l'Estat espanyol.
El 1982 va participar en la fundació del Bloque Nacionalista Galego (BNG), del qual es convertiria en un dels principals dirigents i portaveu nacional durant més de dues dècades. També va ser diputat al Parlament de Galícia, on va protagonitzar nombrosos debats polítics, especialment amb el president de la Xunta, Manuel Fraga.
La seva activitat política es va combinar amb una important tasca intel·lectual i acadèmica. Catedràtic d'Estructura Econòmica a la Universitat de Santiago de Compostel·la, va publicar nombrosos treballs sobre l'economia gallega, entre els quals destaca O atraso económico de Galiza, una obra de referència per comprendre les relacions de dependència econòmica i les desigualtats estructurals del país.
Una trajectòria marcada per la defensa de l'autodeterminació
Després de dècades de vinculació al BNG, Beiras va abandonar la formació el 2012 i va impulsar Anova-Irmandade Nacionalista, amb la voluntat d'articular nous espais polítics de l'esquerra gallega.
Aquell mateix any va participar en la creació d'Alternativa Galega de Esquerda (AGE), una coalició que va obtenir representació al Parlament gallec.
Malgrat les diferències polítiques que havien motivat la seva sortida del BNG, en els darrers anys va defensar novament la confluència del nacionalisme gallec. El 2024 va participar en actes de suport a la candidatura del BNG encapçalada per Ana Pontón.
Beiras va mantenir fins als darrers mesos una presència activa en la vida cultural i política gallega. Aquesta primavera havia presentat un llibre sobre la història del PSG i recentment havia participat en actes d'homenatge a l'escriptor Xosé Luis Méndez Ferrín.
La CUP i el BNG reivindiquen el seu llegat
La mort de Beiras ha provocat nombroses mostres de condol, tant a Galícia com en altres nacions de l'Estat.
La CUP ha expressat el seu pesar a familiars i amistats i ha recordat Beiras com «un dels principals arquitectes del nacionalisme gallec contemporani».
En el seu missatge, l'organització independentista catalana ha destacat especialment la coincidència en la defensa del dret d'autodeterminació i en la vinculació de la lluita nacional amb un projecte polític d'esquerres.
Per la seva banda, el BNG ha lamentat profundament la mort de qui va ser el seu portaveu nacional i parlamentari durant dues dècades. La formació ha reivindicat el seu pensament polític i econòmic, així com el compromís amb Galícia, que considera part del patrimoni i de la memòria col·lectiva del poble gallec.
La portaveu nacional del BNG, Ana Pontón, també ha destacat la petjada que Beiras deixa en diverses generacions de gallecs i gallegues.
Un llegat polític i intel·lectual que travessa generacions
La trajectòria de Xosé Manuel Beiras forma part de la història de la reconstrucció dels moviments d'alliberament nacional que, durant les darreres dècades del franquisme i la Transició, van qüestionar el centralisme de l'estat espanyol i van defensar el dret dels pobles a decidir el seu futur.
La seva aportació va més enllà de les organitzacions que va contribuir a fundar. Beiras va representar una manera d'entendre el nacionalisme gallec vinculada a la defensa de la llengua, la cultura, la sobirania política i els drets de les classes populars.
Amb la seva mort desapareix una de les veus més representatives d'una generació que va contribuir a reconstruir el nacionalisme gallec contemporani i a situar el dret d'autodeterminació en el centre del debat polític.
El seu llegat continua present en la memòria política de Galícia i en els vincles de solidaritat entre els moviments d'alliberament nacional dels diferents pobles de l'estat espanyol.
Avui a Donostia he tingut la sort de xerrar amb Mertxe Aizpurua i Xosé Manuel Beiras sobre la transició. I sobre la necessitat que Galiza, Euskal Herria i Països Catalans colpegem conjuntament el règim del 78 per reprendre el que no va ser: autodeterminació i procés constituent. https://t.co/EeDpMEYGsu
— Albert Botran Pahissa (@albertbotran) May 14, 2018