La Intersindical ha anunciat la convocatòria de la vaga general de l'11 de novembre amb l'objectiu de situar les condicions de vida de la classe treballadora al centre del debat polític i social. El sindicat considera que l'empobriment de les classes populars no és conseqüència d'una crisi puntual, sinó d'un model econòmic i polític que afavoreix la concentració de la riquesa i la transferència de rendes del treball cap al capital.

En el document en què exposa els motius de la convocatòria, l'organització denuncia que treballar ja no garanteix poder viure dignament, davant l'encariment de l'habitatge, la pèrdua de poder adquisitiu i el deteriorament dels serveis públics. Una situació que atribueix a les polítiques dels successius governs de l'Estat, inclosos els del PSOE i Sumar, però també a la manca de respostes del Govern de la Generalitat.

Crítica al sindicalisme de concertació

Un dels aspectes destacats del posicionament de la Intersindical és la crítica al paper de CCOO i UGT, als quals acusa d'haver prioritzat durant dècades el diàleg social i els acords institucionals sense aconseguir revertir la precarització de les condicions laborals.

Davant d'aquest model, defensa un sindicalisme de contrapoder, independent dels governs i dels interessos electorals dels partits, que situï la mobilització i la confrontació amb els poders econòmics com a instruments per conquerir drets.

El sindicat remarca que participa en la convocatòria amb veu pròpia i reivindicacions específiques, tot defensant la unitat d'acció sindical des del respecte a la pluralitat organitzativa i nacional.

L'habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu, al centre de les reivindicacions

La crisi de l'habitatge ocupa un lloc central en els motius de la vaga. La Intersindical denuncia que l'especulació immobiliària i l'encariment dels lloguers estan absorbint una part creixent dels salaris i dificulten l'accés a un habitatge digne.

En aquest context, el sindicat recorda les morts de l'Olga, mentre estava sent desnonada, i de la Maricarmen, de 87 anys, després d'un desnonament traumàtic, com a exemples de les conseqüències humanes de la manca de garanties efectives del dret a l'habitatge.

Entre les principals reivindicacions de la convocatòria hi ha els contractes de lloguer indefinits, la congelació i reducció dels preus dels lloguers, mesures efectives contra els desnonaments i el control dels preus dels productes bàsics.

En l'àmbit laboral, reclama un salari mínim català de 1.600 euros en 14 pagues, la reducció de la jornada laboral a 32 hores setmanals i pensions dignes. També exigeix una mobilitat eficient i uns serveis públics universals, de qualitat i dotats dels recursos necessaris.

La sobirania com a eina per garantir els drets socials

La Intersindical vincula les reivindicacions laborals i socials amb la necessitat de disposar de plena sobirania política i econòmica. Segons el sindicat, les limitacions competencials imposades per l'Estat condicionen la capacitat de Catalunya per decidir sobre salaris, relacions laborals, habitatge, fiscalitat i serveis públics.

Tanmateix, l'organització també reclama a les institucions catalanes que exerceixin totes les competències de què ja disposen i denuncia que sovint no s'utilitzen per garantir els drets de la majoria treballadora.

En aquest sentit, considera que la vaga no s'adreça únicament contra les polítiques dels diferents governs espanyols, sinó també contra un Govern de la Generalitat que acusa de no donar resposta a les necessitats de les classes populars i de recórrer a la repressió policial davant els conflictes socials.

Una mobilització que vol anar més enllà de l'11 de novembre

La Intersindical situa aquesta convocatòria en la continuïtat de les mobilitzacions impulsades durant el 2026 en sectors com l'educació, els serveis socials, les oficines d'atenció ciutadana, les escoles bressol i les biblioteques, així com de les protestes contra el feixisme.

El sindicat també adverteix que el malestar social derivat de l'empobriment i la precarietat pot ser aprofitat per l'extrema dreta per assenyalar els col·lectius més vulnerables i desviar l'atenció de les causes estructurals de les desigualtats.

Per això, defensa que la resposta ha de passar per l'organització col·lectiva i per polítiques que millorin efectivament les condicions materials de vida.

La Intersindical insisteix que la vaga de l'11 de novembre no ha de ser una mobilització simbòlica ni una resposta puntual, sinó un pas més en la construcció d'una resposta sostinguda de la classe treballadora.

«Els drets no es concedeixen: es conquereixen amb organització, solidaritat i lluita col·lectiva», conclou el sindicat.