La segona jornada del Debat de Política General al Parlament ha evidenciat aquest dimecres les diferències entre els grups sobre el rumb de la legislatura i les polítiques del Govern de Salvador Illa. Habitatge, serveis públics, Rodalies, llengua i model econòmic han ocupat bona part de les intervencions, però el conflicte nacional entre Catalunya i l’estat espanyol també s’ha mantingut present en el debat.
La CUP, ERC i Junts, des de plantejaments i estratègies diferents, han tornat a qüestionar que el conflicte polític pugui considerar-se superat. Davant l’aposta del Govern d’Illa per la normalització institucional i la gestió, les tres forces independentistes han situat sobre la taula qüestions com la sobirania del Parlament, les relacions amb l’estat espanyol, els compromisos polítics pendents i la capacitat de Catalunya per decidir sobre les seves pròpies polítiques.
En aquest escenari, la CUP ha situat l’emergència de l’habitatge, la defensa dels serveis públics i la sobirania entre els eixos centrals de la seva intervenció.
La formació independentista arriba a la jornada de votacions amb 22 propostes de resolució agrupades en cinc grans blocs: habitatge; construcció nacional, llengua i cultura; serveis públics; model productiu i ecologisme; i drets civils, antimilitarisme i internacionalisme.
L’habitatge, primera urgència per a la CUP
La CUP considera que la crisi de l’habitatge exigeix mesures immediates i proposa declarar les vuit vegueries zones de mercat residencial tensionat. Els independentistes també reclamen que el Parlament insti el Govern a exigir a l’Estat espanyolel traspàs ple de les competències en habitatge.
La diputada Laure Vega ha defensat que el Parlament ha de disposar de capacitat efectiva per intervenir sobre una qüestió que afecta directament les condicions de vida de la població.
Entre les propostes que la CUP portarà a votació hi ha també l’aprovació, en un termini de dos mesos, de la llei contra els usos especulatius del sòl i l’habitatge. La formació vol actuar contra la compra, reforma i revenda ràpida d’habitatges amb finalitats especulatives, obligar a destinar a residència habitual els habitatges adquirits i garantir que, quan es comprin blocs sencers, els residents puguin continuar-hi mitjançant contractes de lloguer. La CUP vincula aquestes propostes amb les mobilitzacions pel dret a l’habitatge dels darrers dies i considera insuficients les mesures adoptades fins ara per afrontar les causes estructurals de l’emergència habitacional.
Sobirania per decidir sobre les condicions de vida
La CUP ha relacionat durant el debat la qüestió social amb la nacional. Per a la formació independentista, la manca de sobirania no és una qüestió abstracta, sinó que condiciona la possibilitat d’intervenir sobre l’habitatge, els serveis públics, el model econòmic o la llengua. «Un parlament ha de ser sobirà, de forma plena, per decidir allò que li ha encomanat la gent», ha defensat Laure Vega.
Aquesta perspectiva travessa les propostes de resolució de la CUP i situa la qüestió nacional en relació directa amb les condicions materials de vida. La formació planteja així el Debat de Política General no només com una fiscalització de la gestió del Govern d’Illa, sinó també com un debat sobre quines eines té Catalunya per decidir les seves pròpies polítiques.
El conflicte nacional continua obert
El debat ha tornat a evidenciar que el conflicte nacional entre Catalunya i l’Estat espanyol continua formant part de la política parlamentària, malgrat el canvi d’escenari respecte dels anys del Procés. ERC ha anunciat que tornarà a portar a votació una proposta per avançar cap a un acord de país per resoldre el conflicte polític. Els republicans insisteixen que la qüestió no està resolta i reclamen que es mantingui una agenda de negociació amb l’Estat.
Junts, per la seva banda, ha acusat el Govern d’Illa de subordinació al govern espanyol i ha qüestionat el relat segons el qual Catalunya hauria entrat en una etapa de normalització que permetria donar per superat el conflicte nacional.
La CUP parteix d’un plantejament diferent i posa l’accent en la sobirania i en la capacitat efectiva de decisió. D’aquesta manera, les tres forces independentistes mantenen estratègies diferenciades, però coincideixen a negar que la qüestió nacional hagi desaparegut o estigui resolta.
El Debat de Política General mostra així una doble realitat: el centre de gravetat de bona part de la discussió parlamentària s’ha desplaçat cap a problemes com l’habitatge, Rodalies o els serveis públics, però aquests debats continuen creuant-se amb una qüestió de fons que no ha desaparegut: qui decideix sobre les polítiques que afecten Catalunya i amb quina capacitat de decisió ho fa el Parlament.
Junts endureix l’oposició a Illa
Junts ha elevat el grau de confrontació amb el Govern. La presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, ha acusat Salvador Illa de «desgovern» i de subordinació al govern espanyol i ha anunciat una proposta de resolució per reprovar el president de la Generalitat.
La formació ha centrat bona part de les crítiques en Rodalies, habitatge, educació i els compromisos pendents amb l’Estat.
ERC exigeix el compliment dels acords
ERC ha mantingut una posició diferenciada. Els republicans no se sumaran a la reprovació plantejada per Junts, però han incrementat la pressió perquè el Govern compleixi els compromisos adquirits.
Josep Maria Jové ha insistit especialment en els acords pendents i en la necessitat d’abordar políticament el conflicte entre Catalunya i l’Estat.
Els Comuns pressionen el Govern per l’habitatge
Jéssica Albiach ha situat l’habitatge al centre de la seva intervenció i ha reclamat a Illa el compliment dels compromisos pactats, especialment en matèria de desnonaments i règim sancionador.
Els Comuns tampoc donaran suport a la reprovació d’Illa plantejada per Junts, però han advertit que el manteniment dels acords dependrà del compliment dels compromisos adquirits.
Les votacions mesuraran les majories
El Debat de Política General es tancarà aquest dijous amb la votació de les propostes de resolució. Serà aleshores quan es podrà comprovar quines majories existeixen realment més enllà dels discursos. En el cas de la CUP, les votacions permetran conèixer el suport parlamentari a les seves propostes sobre habitatge, sobirania, llengua, serveis públics, model econòmic, ecologisme i drets civils.
Però les votacions també permetran mesurar una altra qüestió de fons que ha travessat el debat: fins a quin punt el Parlament considera superat el conflicte nacional o, al contrari, manté oberta la necessitat d’abordar políticament la relació entre Catalunya i l’Estat.
«Si diu que s’ha d’intervenir el mercat de l’habitatge, intervenim el mercat de l’habitatge: prohibim absolutament la compra d'habitatge per a especular» @laurevega
— CUP Països Catalans (@cupnacional) September 30, 2026
👉🏼I això només és possible si s'està al costat del poble i no de qui acomula pisos i riquesa. pic.twitter.com/OAzTMfP9uc