La catalanofòbia continua condicionant la percepció social del català, afeblint-ne el prestigi i dificultant-ne l'ús normalitzat en diferents àmbits de la societat. Aquesta ha estat una de les principals conclusions de la cinquena edició de Semicercles, el seminari anual de Plataforma per la Llengua, que aquest dissabte 17 d'octubre ha reunit més de 150 persones a la Casa Convalescència de Barcelona.

Sota el títol «Catalanofòbia i discurs d'odi: del diagnòstic a l'acció», la jornada ha abordat les arrels històriques de l'hostilitat contra la llengua catalana, la manera com determinats discursos es reprodueixen als mitjans de comunicació i la necessitat de construir nous consensos socials que permetin avançar en la normalització lingüística.

Les ponències han anat a càrrec dels investigadors Josep Pich, Vicent Climent-Ferrando i Marina Massaguer, que han analitzat el fenomen des de perspectives històriques, comunicatives i sociolingüístiques.

La catalanofòbia, un fenomen vinculat a la construcció de l'Estat espanyol

El catedràtic d'Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra Josep Pich ha situat les arrels de la catalanofòbia en el procés històric de construcció de l'Estat espanyol i en els projectes polítics que han defensat un model centralitzat i culturalment uniforme.

Segons Pich, l'hostilitat envers la llengua i la identitat catalanes no és un fenomen recent, sinó una realitat secular relacionada amb les estructures de poder i amb la voluntat d'imposar una concepció homogènia d'Espanya.

L'historiador ha remarcat que l'Estat ha privilegiat històricament el castellà, mentre que el català ha estat perseguit o relegat a una situació jurídica inferior, fet que ha contribuït a la seva minorització.

També ha assenyalat que la catalanofòbia contemporània es manifesta a través de discursos que presenten la normalització lingüística com una agressió contra el castellà o que ridiculitzen el català com una llengua rural, artificial o prescindible.

En aquest context, Pich ha sostingut que, a partir del segle XVIII, els catalans han estat considerats «el principal enemic interior d'Espanya», una situació que, segons la seva anàlisi, explica la persistència d'una hostilitat que no té un equivalent de la mateixa intensitat envers altres llengües de l'Estat.

Els mitjans de comunicació contribueixen a reproduir els prejudicis lingüístics

Una de les aportacions destacades de la jornada ha estat la recerca presentada per Vicent Climent-Ferrando, coordinador acadèmic de la Càtedra UNESCO de Polítiques Lingüístiques per al Multilingüisme de la Universitat Pompeu Fabra. L'investigador ha analitzat més d'11.000 titulars i prop de 300 articles publicats a la premsa catalana i espanyola entre el 2015 i el 2026.

Segons els resultats exposats, una part important dels mitjans espanyols tendeix a presentar el castellà com una llengua comuna, cohesionadora i necessitada de protecció, mentre que el català apareix sovint associat a la imposició, el conflicte o la divisió social.

Climent-Ferrando ha destacat especialment els marcs discursius utilitzats per capçaleres com ABC i El Mundo, en què les polítiques de promoció del català són presentades freqüentment com una limitació de la llibertat individual o una amenaça per al castellà.

L'investigador ha advertit que aquests discursos no es limiten a reflectir els debats lingüístics, sinó que contribueixen a construir una percepció desigual de les llengües i a normalitzar la idea que el castellà és la llengua que no necessita justificació, mentre que la presència pública del català ha de ser constantment legitimada.

Els consensos de la normalització lingüística ja no són suficients

La sociolingüista Marina Massaguer, doctora per la Universitat Oberta de Catalunya, ha centrat la seva intervenció en els canvis socials i polítics que han afeblit els consensos que van permetre impulsar les polítiques de normalització lingüística després del franquisme.

Segons Massaguer, les transformacions demogràfiques, socials i tecnològiques de les darreres dècades obliguen a revisar els discursos utilitzats per promoure el català i a construir nous consensos que arribin a sectors més amplis de la societat.

La investigadora ha qüestionat plantejaments que presenten les llengües únicament com a instruments de comunicació o que defensen una suposada llibertat individual de tria lingüística sense tenir en compte les desigualtats de poder entre les comunitats lingüístiques.

A partir de les seves recerques sobre les percepcions lingüístiques de persones no catalanoparlants residents a Catalunya, Massaguer ha explicat que determinats discursos sobre el bilingüisme, la diversitat o la neutralitat poden acabar reforçant la posició dominant del castellà.

Per això, ha defensat la necessitat d'anar més enllà dels sectors ja convençuts i construir arguments capaços d'arribar al conjunt de la societat.

Massaguer ha situat el català entre dues realitats: la de llengua subordinada i la de llengua en procés de normalització. En aquest sentit, ha reivindicat el coneixement i l'ús del català com una eina d'igualtat d'oportunitats i d'empoderament personal.

La catalanofòbia també condiciona els comportaments dels parlants

La vicepresidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, ha advertit que la catalanofòbia ha tingut conseqüències profundes sobre la llengua i els seus parlants, fins al punt de contribuir a generar inseguretat lingüística i afavorir l'hàbit de canviar de llengua.

Plana ha denunciat que un dels mecanismes més habituals dels discursos catalanòfobs consisteix a invertir els papers d'agressor i agredit, presentant el castellà com una llengua amenaçada per les polítiques de protecció del català.

Segons ha explicat, aquestes actituds han contribuït a afeblir el prestigi social de la llengua catalana i a dificultar-ne l'ús normalitzat, reforçant els processos de substitució lingüística.

El conseller de Política Lingüística de la Generalitat, F. Xavier Vila, també ha alertat de la proliferació de discursos basats en prejudicis i arguments fal·laços contra el català, un fenomen que considera agreujat per la irrupció de la intel·ligència artificial.

Vila ha defensat la necessitat d'identificar aquests discursos, analitzar-ne els mecanismes i disposar d'arguments per rebatre'ls.

De la reflexió a l'acció per reforçar l'ús social del català

En l'obertura de la jornada, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha reivindicat Semicercles com un espai de trobada entre el món acadèmic, l'opinió pública i l'activisme lingüístic.

L'objectiu, segons ha explicat, és generar coneixement i impulsar debats fonamentats que contribueixin a transformar les polítiques públiques en favor del català.

Les intervencions han coincidit a assenyalar la necessitat de superar els discursos que ignoren les desigualtats entre llengües i d'impulsar nous consensos socials que permetin ampliar l'ús del català.

La jornada ha posat de manifest que la normalització lingüística no depèn únicament de les disposicions legals o de les polítiques institucionals, sinó també del prestigi social de la llengua, dels discursos que condicionen la seva percepció i de les pràctiques quotidianes dels parlants.

En aquest sentit, les reflexions de Semicercles han situat el repte de passar del diagnòstic a l'acció, amb una responsabilitat compartida entre institucions, organitzacions i ciutadania per garantir el futur del català.