Cervià de Ter (Gironès) va retre homenatge dissabte passat als seus veïns víctimes del nazisme i la repressió franquista amb la instal·lació de cinc llambordes Stolpersteine, dedicades a preservar la memòria dels deportats i recordar les conseqüències de la persecució feixista.

L'acte, organitzat per l'Ajuntament de Cervià de Ter, va començar a la plaça de l'església de Sant Genís amb un recorregut pels indrets on s'han col·locat les llambordes commemoratives. La ruta va anar a càrrec de l'escriptora Pilar Francès, autora del llibret Els cervianencs víctimes del nazisme, presentat el maig passat.

Durant el recorregut, Francès va recuperar les històries de Lluís Bagué, Venanci Rosell, Pere Galià, Enric Ventalló i Josep Llorà, cinc cervianencs les biografies dels quals formen part de la memòria de la deportació i la repressió.

Les Stolpersteine, una memòria integrada als carrers

Les Stolpersteine, que en alemany significa «pedres per fer ensopegar», són una iniciativa de l'artista alemany Gunter Demnig, impulsada el 1992, que té com a objectiu recordar individualment les víctimes del nazisme.

Aquestes petites llambordes commemoratives s'instal·len a les voreres, habitualment davant del darrer domicili escollit lliurement per la persona homenatjada, per mantenir viva la seva memòria en els espais quotidians dels pobles i ciutats.

Amb aquesta iniciativa, Cervià de Ter incorpora al seu espai públic un testimoni permanent de les conseqüències del feixisme i de la deportació, i contribueix a recuperar unes històries que durant molts anys van quedar relegades a la memòria familiar i oral.

Recuperar les històries silenciades

El recorregut va finalitzar novament a la plaça de Sant Genís, on es van celebrar els parlaments institucionals amb les intervencions de Pilar Francès, Jordi Font, director del Memorial Democràtic, i Guillem Surroca, alcalde de Cervià de Ter.

Francès va expressar la satisfacció d'haver pogut culminar aquest projecte de recuperació de la memòria històrica en un municipi amb el qual manté una estreta vinculació familiar i personal.

L'escriptora va remarcar l'orgull d'haver contribuït a la instal·lació de les llambordes i a la recuperació de les biografies dels cervianencs que van patir la persecució nazi.

Per la seva banda, Jordi Font va felicitar l'Ajuntament per la iniciativa i va destacar la importància d'estendre aquests actes de memòria arreu de Catalunya. El director del Memorial Democràtic va insistir en la necessitat de recordar el passat per evitar la normalització dels discursos d'odi, cada vegada més presents en la societat, i defensar els valors de la convivència, el respecte i la dignitat humana.

L'alcalde, Guillem Surroca, va cloure l'homenatge reivindicant la necessitat de recuperar i preservar la memòria històrica del municipi i de fer-la visible a través de llibres, monuments i altres elements commemoratius.

Surroca va recordar que, fins ara, moltes d'aquestes històries s'havien conservat principalment gràcies als testimonis orals i als records de les persones més grans del poble.

Un record que perdurarà

La instal·lació de les Stolpersteine representa un nou pas en la recuperació de la memòria dels cervianencs que van patir la repressió franquista i la deportació nazi. Les llambordes permetran que les seves històries continuïn presents en la vida quotidiana del municipi i que les generacions futures coneguin el passat dels seus veïns.

L'homenatge es va tancar amb unes paraules de Pilar Francès que resumeixen el sentit d'aquesta iniciativa de memòria:

«Els anys passaran, i els dies i les nits, i plourà i farà sol, i elles romandran allà, junt amb la meva petja».