Aquest 15 d'octubre es compleixen 86 anys de l'afusellament del president de la Generalitat Lluís Companys i Jover al castell de Montjuïc, després d'haver estat detingut a Bretanya per les autoritats nazis, lliurat al règim franquista i condemnat a mort en un consell de guerra sumaríssim.

Al llarg de més de quatre dècades, diferents iniciatives han treballat per restituir la dignitat del president assassinat i aconseguir l'anul·lació del procés que el va condemnar. Entre aquestes destaca el Grup per a l'Anul·lació del Procés al President Lluís Companys, constituït el 1984, que va impulsar actuacions per exigir responsabilitats i obtenir el reconeixement de la injustícia comesa.

Més recentment, la Comissió de la Dignitat ha mantingut viva la reivindicació d'una reparació que no es limiti a l'anul·lació jurídica de la condemna, sinó que comporti també el reconeixement de la responsabilitat de l'Estat espanyol en l'assassinat del president de Catalunya.

El 30 de juliol de 2024, el govern espanyol va declarar il·legítims i il·legals els tribunals franquistes que van condemnar Companys i nul·les les sentències dictades contra ell. Tanmateix, aquest reconeixement no ha anat acompanyat de la disculpa oficial que reclamen les entitats memorialistes.

Amb motiu del 86è aniversari, el Consell de la República s'ha sumat a la reivindicació de la Comissió de la Dignitat i ha exigit a l'Estat espanyol una disculpa formal, oficial i pública per la seva implicació directa en l'afusellament. El president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha remarcat que la reparació no és únicament una qüestió personal o familiar, sinó també institucional:

«Se'l va afusellar com a president de Catalunya, com consta al consell de guerra, i per tant cal una disculpa al poble i a les institucions de Catalunya per reparar aquest fet».

Les entitats recorden que Alemanya i França ja van expressar públicament el reconeixement de la seva responsabilitat en la detenció i el lliurament de Companys a les autoritats franquistes.

Vuitanta-sis anys després, la reivindicació continua oberta: més enllà de la nul·litat de la condemna, la Comissió de la Dignitat reclama que l'estat espanyol assumeixi públicament la responsabilitat històrica i institucional per l'assassinat del president de la Generalitat.