A 9 anys de l'èxit de la Vaga General del 3 d'octubre: memòria i dignitat. Preparem-nos per a un nou embat
El 3 d'octubre de 2017, Catalunya va viure una de les jornades de mobilització més contundents de la seva història recent. Dos dies abans, l'1 d'octubre, el poble català havia celebrat el referèndum d'autodeterminació i havia resistit amb una dignitat extraordinària la repressió policial desplegada per l'Estat espanyol. En aquell context de tensió i d'esperança col·lectiva, la vaga general convocada va esdevenir un esclat de solidaritat, de rebuig a la violència i d'afirmació nacional.
Una jornada històrica sense precedents
La vaga general del 3 d'octubre de 2017 va ser un èxit històric. La societat catalana, transversalment, es va abocar al carrer i va aturar el país. El seguiment va ser massiu: en sectors com la sanitat, va arribar al 75%, i en ensenyament i administració pública va fregar el 100%. La demanda elèctrica va caure fins a un 10,1%, evidència clara de l'aturada general. Es van registrar 9.023.624 hores de vaga a Catalunya, una xifra que multiplicava per cent la del mateix mes de l'any anterior.
Però més enllà de les xifres, el 3 d'octubre va ser el dia en què la societat civil va sortir al carrer massivament, tot superant els 2,3 milions de ciutadans que havien votat al referèndum. La vaga general va ser la resposta col·lectiva d'un poble que no es va deixar intimidar.
L'èxit de les classes populars i de l'independentisme republicà
Aquest èxit s'ha d'interpretar, fonamentalment, des de la perspectiva de les classes populars. La vaga del 3 d'octubre no va ser una acció de despatxos ni d'elits: va ser el poble treballador, els sindicats de base, les associacions veïnals i el teixit associatiu qui va sostenir l'aturada. Va ser l'expressió d'un independentisme arrelat, favorable a una República Catalana que posa els drets socials al centre de l'agenda política.
La vaga general va demostrar que la lluita per la independència i la lluita per la justícia social són indestriables. No hi ha llibertat nacional sense dignitat social, ni dignitat social sense sobirania.
La crida de l’11-S: Compromís de País i nou embat
Enguany, en el marc de la Diada de l'11 de setembre, el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Pep Vila, va fer una crida que ressona amb força especial en aquest 9è aniversari de la vaga general. Vila va instar la societat civil a articular un Compromís de País i a preparar-se per iniciar un nou embat davant l'Estat espanyol.
En el seu discurs, va defensar que cal «protagonitzar un punt d'inflexió» des de l'independentisme civil i va anunciar una gran mobilització per a la tardor de 2027, coincidint amb el 10è aniversari de l'1-O. Segons Vila, aquesta mobilització ha de ser «el
desencadenant, el primer gran pas d'un nou embat fort i decidit per guanyar la independència». «Que ningú ho tergiversi: l'objectiu no és cap floritura escènica per a d'aquí a un any. L'objectiu és articular i empoderar la societat civil del país perquè prengui la iniciativa i lideri un nou embat», va afirmar.
Vila també va fer una crida a deixar enrere «l'etapa de les lluites internes, dels retrets i la desmobilització», i va denunciar que la Catalunya actual «no funciona» a causa de «la colonització i l'espoli espanyol».
Memòria, present i futur
Nou anys després, podem concloure que la Vaga General del 3 d'octubre continua sent un far que il·lumina el camí. Ens recorda que quan el poble s'organitza i s'uneix, és imparable. Ens recorda que la força de la gent és l’empenta necessària per tal d’organitzar la República.
Avui, recollim el testimoni d'aquella jornada històrica i el fem nostre. Recollim les paraules de Pep Vila i les convertim en compromís: Compromís de País, preparació i nou embat. Perquè la independència no és un record del passat, sinó un compromís de futur. I perquè, com el 3 d'octubre de 2017, el poble català tornarà a aixecar-se.
Visca el Poble treballador!
Visca la República Catalana!
Visca la terra!
Catalunya, Països Catalans, 3 d'octubre de 2026
Treballadors/es per la Independència
assemblea.cat