Commemoració
Valls commemora els 50 anys de la Marxa de la Llibertat

L’acte tindrà lloc aquest divendres 4 de setembre a la plaça del Carme, amb testimonis de marxaires, el descobriment d’una placa commemorativa i música

03/09/2026 Política

Valls commemorarà aquest divendres 4 de setembre el 50è aniversari del pas de la Marxa de la Llibertat, una de les grans mobilitzacions populars de 1976. L’acte començarà a les 19 h a la plaça del Carme, davant la Font de la Llibertat, i s’inscriu en les diferents iniciatives que enguany estan recuperant la memòria d'aquella mobilització arreu del país.

La commemoració comptarà amb la participació de Margarida Aritzeta i Joan Cavallé, marxaires de l’estiu de 1976, que compartiran els seus records d’aquella experiència. També es descobrirà una placa commemorativa del 50è aniversari, instal·lada per l’Ajuntament de Valls, amb la presència de l’alcaldessa, Dolors Farré, i antics membres de la Marxa. La jornada es clourà amb una actuació de Gemma Batalla, fundadora i primera directora de l’Escola Municipal de Música de Valls.

Cinquanta anys d’aquell «Poble català, posa’t a caminar»

La commemoració de Valls se suma a la recuperació de la memòria de la Marxa que s’està fent durant tot aquest 2026. Llibertat.cat ha anat recordant aquell estiu de fa cinquanta anys, situant la Marxa dins l’efervescència política, social i cultural que va recórrer els Països Catalans després de la mort del dictador.

El passat 2 de juliol, coincidint amb l’inici de les commemoracions, el mitjà publicava el davantal «La Marxa de la Llibertat: cinquanta anys del primer gran acte de desobediència civil dels Països Catalans», on recordava que la iniciativa va començar a gestar-se a finals de 1975 des dels secretariats de Pax Christi i remarcava una de les característiques que la van convertir en una experiència singular: no es limitava a reclamar les llibertats, sinó que les exercia al carrer malgrat les prohibicions del règim.

La Marxa de la Llibertat: cinquanta anys del primer gran acte de desobediència civil dels Països Catalans

Pocs dies després, Llibertat.cat va començar a recuperar episodis concrets de la Marxa. El 5 de juliol recordava el primer dia de la mobilització, el 4 de juliol de 1976, i la repressió que van patir els marxaires en diferents punts del país. A Esterri d’Àneu, més d’un centenar de persones van aconseguir aplegar-se malgrat el desplegament policial i una vintena van ser detingudes després de protagonitzar una asseguda.

La memòria de la Marxa també ha aparegut vinculada a altres grans esdeveniments d’aquell estiu. Llibertat.cat recordava aquest agost les Sis Hores de Cançó de Canet del 24 de juliol de 1976, que van reunir unes 60.000 persones i van comptar amb la presència de la Marxa de la Llibertat, en una jornada en què cultura, reivindicació nacional i recuperació de les llibertats van confluir.

Recuperar l’esperit de 1976

Aquest record forma part d’una mirada més àmplia sobre 1976, cinquanta anys després. A començament d’any, Llibertat.cat ja apuntava que aquell va ser l’any en què una «alenada d’aire fresc» va recórrer els Països Catalans: vagues, assemblees, manifestacions, mobilitzacions culturals i iniciatives populars van començar a ocupar un espai públic que el franquisme encara intentava controlar.

La Marxa va coincidir, a més, amb el desplegament del Congrés de Cultura Catalana, les mobilitzacions per l’amnistia, les lluites en defensa del territori i una intensa activitat política i cultural arreu dels Països Catalans. Cinquanta anys després, Llibertat.cat ha recuperat aquell fil en diversos articles per contraposar la mobilització popular de 1976 amb el relat d'una Transició construïda únicament des de les institucions i les negociacions polítiques.

La commemoració continua també fora de Valls. Aquesta tardor, el Museu de Sant Boi de Llobregat dedicarà, dins l’exposició Els primers passos cap a la democràcia (1976-1978), l’espai «Poble català, posa’t a caminar» a l’arribada de la Marxa de la Llibertat a Sant Boi el 4 d’agost de 1976.

Mig segle després, els actes commemoratius permeten recuperar no només els fets, sinó també el sentit polític d’aquella experiència: un país que començava a caminar abans que les llibertats fossin concedides, ocupant carrers i places i convertint la desobediència pacífica en una forma d’exercir-les.