Uns ciutadans han aconseguit recuperar els diners que una notaria de Barcelona els havia cobrat per obtenir en català una escriptura de compravenda que inicialment havia estat redactada en castellà sense haver-los preguntat en quina llengua la volien. El cas, denunciat i seguit jurídicament per Plataforma per la Llengua, ha acabat amb el reconeixement per part del Col·legi Notarial de Catalunya que el notari havia de preguntar expressament als clients quina llengua preferien.

Els fets es remunten al desembre de 2025, quan els afectats van formalitzar la compravenda d’un habitatge en una notaria de Barcelona. Segons expliquen, durant la tramitació ningú no els va demanar en quina llengua volien l’escriptura i aquesta va ser redactada directament en castellà.

En revisar posteriorment el document, van descobrir, a més, que l’escriptura incorporava una fórmula estàndard segons la qual havien estat informats dels seus drets lingüístics i havien escollit el castellà, malgrat que, segons la denúncia, aquesta elecció no s’havia produït.

Amb l’assessorament de Plataforma per la Llengua, els afectats van presentar una queixa davant del Col·legi Notarial de Catalunya. L’organisme va arxivar-la sense obrir cap expedient disciplinari, però va reconèixer que la notaria hauria d’haver preguntat activament als atorgants quina llengua preferien abans de redactar l’escriptura. El Col·legi va requerir formalment el notari perquè complís aquesta obligació en el futur.

Pagar una segona vegada per tenir l’escriptura en català

La reclamació va permetre que la notaria expedís finalment una còpia autoritzada de l’escriptura en català. Però els afectats van haver de pagar aquesta segona còpia, malgrat que sostenien que el document hauria d’haver estat redactat en català des del començament.

Una nova queixa va aconseguir que el Col·legi Notarial els tornés a donar la raó i determinés que no era acceptable fer-los assumir aquest cost. La notaria va haver de retornar els diners cobrats per la còpia en català, que els afectats van recuperar finalment el passat 25 d’agost.

Plataforma per la Llengua considera que el cas demostra la utilitat de denunciar les vulneracions dels drets lingüístics: els afectats han aconseguit el document en català, han recuperat els diners i la notaria ha estat requerida perquè modifiqui la seva actuació.

L’entitat, però, denuncia que no s’ha sancionat cap responsable. Les dues queixes disciplinàries han estat arxivades i el recurs contra l’arxivament de la primera tampoc no ha prosperat, en aquest cas per silenci administratiu.

El català, encara minoritari a les notaries

Plataforma per la Llengua emmarca el cas en una problemàtica més àmplia. Un estudi que va elaborar el 2018 a partir de 248 enquestes en 53 notaries constatava que el 68% dels despatxos no oferien als clients la possibilitat de triar la llengua de la documentació.

L’estudi també mostrava una forta desigualtat en l’ús de les dues llengües: el 73,2% dels documents notarials analitzats s’havien redactat en castellà, davant de només un 24,6% en català. Arran d’aquell informe, el Col·legi de Notaris de Catalunya es va comprometre a reforçar la informació sobre el dret d’opció lingüística.

Vuit anys després, Plataforma per la Llengua considera que el problema continua sense estar resolt i reclama a les administracions que garanteixin efectivament el dret dels ciutadans a utilitzar el català a les notaries i que les vulneracions dels drets lingüístics no quedin sense conseqüències.