11S2026
Milers de persones reivindiquen als carrers una independčncia popular i antifeixista

Organitzacions de l'Esquerra Independentista reclamen als carrers de Barcelona durant la Diada obrir un nou cicle de conflicte amb l’Estat espanyol i defensen una catalanitat popular, diversa i antiracista davant l’ofensiva espanyolista i l’extrema dreta

11/09/2026 Política

«Som un poble en lluita per una terra lliure». Amb aquest lema, més de 8.000 persones, segons l’organització, han participat aquest Onze de Setembre en la manifestació de l’Esquerra Independentista a Barcelona, en una jornada que ha combinat memòria, mobilització i la reivindicació de tornar a situar la independència i el conflicte amb l’Estat en el centre de l’acció política.

La jornada havia començat al matí al carrer Ferran amb el tradicional homenatge a Gustau Muñoz, el jove comunista i independentista de 16 anys mort per trets de la policia espanyola durant la Diada de 1978. Enguany, l’homenatge arribava, a més, després del reconeixement oficial de la seva condició de víctima per haver participat en aquella manifestació independentista.

Sota el lema «El millor homenatge, la victòria», Arran ha tornat a reivindicar la memòria de Gustau Muñoz com una baula de les lluites independentistes que han precedit les generacions actuals.

En aquest acte, la diputada de la CUP Su Capellades ha defensat que «sense independència no hi ha futur» i ha carregat contra l’actuació policial del dia anterior durant les protestes contra Aliança Catalana. Capellades ha reivindicat, davant l’avenç de l’extrema dreta, «una catalanitat popular, diversa i antiracista» i ha situat l’horitzó en «la plena independència» i en la construcció d’«una terra de tothom».

«Tornar a iniciar un cicle de conflicte amb l’Estat»

La mobilització de l’Esquerra Independentista ha recorregut posteriorment els carrers de Barcelona fins a l’acte polític de la Diada. La CUP hi ha defensat la necessitat de recuperar la iniciativa després d’anys de desmobilització del moviment independentista.

«Els Països Catalans som una nació i tenim dret a decidir lliurement el nostre futur», ha afirmat Capellades, que ha plantejat obertament la necessitat de «tornar a iniciar un cicle de conflicte amb l’Estat» per avançar cap a «una terra lliure i per a tothom».

En les intervencions també s’han assenyalat dos obstacles per a l’alliberament nacional: «l’ofensiva espanyolista que avança arreu dels Països Catalans», que a Catalunya la CUP situa sota la direcció del PSC de Salvador Illa, i una extrema dreta que, segons l’organització, intenta apropiar-se de la qüestió nacional per dividir la societat.

D’aquesta manera, l’Esquerra Independentista ha volgut marcar distàncies amb qualsevol projecte nacional construït sobre l’exclusió i ha vinculat novament la independència amb els drets socials, la defensa de la llengua i una concepció popular i inclusiva dels Països Catalans.

«Som un poble amb una voluntat majúscula de no desaparèixer»

El secretari general de la CUP, Non Casadevall, ha situat la mobilització en una perspectiva històrica. «La nostra història [està] feta de derrotes, de contradiccions, de dubtes i d’errors», ha afirmat, però també d’un element que considera determinant: «som un poble amb una voluntat majúscula de no desaparèixer».

La mirada cap al futur també ha estat present en la intervenció de Laia Canigó, d’Arran, que ha fet una crida a reforçar l’organització política i comunitària: «Ara és el moment de donar-ho tot, d’organitzar-nos, de construir comunitats polítiques, de fer la revolució possible», ha assenyalat.

L’acte ha incorporat igualment les lluites socials que han marcat l’inici del curs polític. Des del sector educatiu s’ha recordat la vaga amb què va començar el curs aquesta mateixa setmana al Principat i la mobilització convocada per l’endemà al País Valencià, tot reivindicant la continuïtat de la lluita per una educació pública i de qualitat arreu dels Països Catalans.

Memòria, carrer i conflicte

La Diada de l’Esquerra Independentista ha deixat així una imatge que enllaça diferents generacions de lluita: des de la memòria de Gustau Muñoz, assassinat el 1978, fins a una nova generació que reclama organització i comunitat política per reprendre la iniciativa.

Amb més de 8.000 persones al carrer, segons les dades difoses per la CUP, la mobilització ha volgut anar més enllà de la commemoració de l’Onze de Setembre i plantejar una orientació per als pròxims mesos: recuperar el carrer, reconstruir l’organització popular i tornar a obrir el conflicte polític amb l’Estat, alhora que es confronta l’extrema dreta des d’un independentisme que es reivindica popular, social i antifeixista.

De l’homenatge a Gustau Muñoz a la manifestació i l’acte polític final, una mateixa idea ha travessat la jornada: la memòria de les lluites passades no com a nostàlgia, sinó com a punt de partida per continuar una lluita que l’Esquerra Independentista considera encara oberta.