La IX Escola d’Estiu de la CUP ha començat aquest dissabte a la Nau Bostik de Barcelona reivindicant el pensament crític, la capacitat d’anàlisi i l’organització com a eines per afrontar un escenari polític marcat per l’avenç de l’extrema dreta, la precarització de les condicions de vida i l’ofensiva contra els drets socials i polítics.

«L’esperança és la major amenaça per als opressors». La frase del dirigent palestí empresonat Marwan Barghouti dona nom a una Escola d’Estiu que durant aquest dissabte i diumenge converteix la Nau Bostik en un espai de debat, formació i construcció política.

La primera jornada ha començat al matí amb els primers debats i amb una idea repetida per la formació independentista: més pensament crític, més capacitat d’anàlisi i més organització.

No es tracta només d’interpretar el moment polític. L’Escola es planteja també com un espai per confrontar idees i construir alternatives des d’una perspectiva independentista, anticapitalista i feminista.

De l’extrema dreta als drets socials

La primera tanda de debats ja ha situat damunt la taula alguns dels grans interrogants que travessen l’esquerra independentista i els moviments populars.

Dolors Sabater, Ángel Camacho i Pat Sillah han abordat la necessitat de defensar els drets davant els retrocessos; Miguel Urbán, David Fernàndez i Mònica Clua-Losada han analitzat el combat contra l’extrema dreta, mentre un tercer espai ha centrat la mirada en la cultura popular i la seva capacitat per construir comunitat.

Diferents debats amb un mateix rerefons: com passar de la diagnosi a la construcció d’una alternativa.

Aquesta és, de fet, una de les preguntes que travessa tota l’Escola.

Perquè la CUP parteix d’un escenari que considera advers, però rebutja que la resposta sigui el pessimisme o la resignació. D’aquí l’elecció del lema de Barghouti i la reivindicació de l’esperança no com una espera passiva, sinó vinculada a la capacitat d’organitzar-se.

El municipalisme com a espai de conflicte

El municipalisme ocupa un lloc central en aquesta novena edició.

La CUP el reivindica com l’espai més pròxim on les decisions polítiques incideixen directament sobre les condicions de vida i on es poden construir alternatives des de baix, amb participació popular, defensa dels serveis públics, feminisme, ecologisme i alliberament nacional.

Aquesta perspectiva ha baixat aquest dissabte al terreny concret.

La recuperació de la gestió pública dels serveis ha centrat una de les sessions, amb Pilar Castillejo, Jaume Casals «Tai» i Pep Tarradas. El dret a l’habitatge n’ha protagonitzat una altra, amb Alva Gotby i Pablo Feu.

El plantejament situa els municipis no només com a administracions encarregades de gestionar serveis, sinó com un terreny des del qual disputar les polítiques que afecten la vida quotidiana.

Construir un «nosaltres»

La jornada de tarda ha introduït una altra qüestió de fons: qui és el subjecte capaç de construir aquesta alternativa?

Carles Viñas, Xavier Pellicer i Mireia Vehí han participat en la sessió «Com es construeix el nosaltres?», una pregunta que va més enllà de l’organització interna de l’esquerra independentista i apunta a la necessitat d’articular identitats, interessos i lluites diferents en un projecte compartit.

La cultura també ha format part d’aquesta disputa. Andrea Leunda, Nando Cruz i Rodrigo Laviña han abordat la relació entre cultura i drets en una jornada que ha volgut situar la batalla cultural al mateix nivell que els conflictes socials i econòmics.

La mateixa Escola defineix aquest eix com «La batalla de les idees»: disputar els relats dominants, generar nous imaginaris i construir una cultura política capaç de plantar cara a les desigualtats i a l’avenç de les idees reaccionàries.

Les idees no viuen sense organització

Però probablement la frase que millor resumeix el sentit polític de la trobada és una altra de les que encapçalen el programa: «Les idees no viuen sense organització».

És el pas de la teoria a la pràctica. De pensar a organitzar. De denunciar a construir. De la indignació a la força col·lectiva.

La CUP parteix de la idea que cap projecte polític pot modificar les relacions de poder només amb un bon diagnòstic de la realitat. Calen comunitat, moviments socials, organització i eines capaces de convertir les idees en força política i popular.

Aquest fil ha recorregut també els darrers debats de dissabte, dedicats a la democràcia econòmica i el poder popular, les noves formes de sindicalisme i l’esport com a eina de construcció comunitària.

Així, habitatge, cultura, municipalisme, sindicalisme, extrema dreta o poder popular apareixen no com compartiments separats, sinó com peces d’una mateixa discussió: com construir força col·lectiva en un moment de retrocés social i polític.

De la viralitat al conflicte

La IX Escola d’Estiu continuarà diumenge amb una nova jornada que posarà el focus en algunes de les qüestions que travessen actualment l’independentisme.

Una de les sessions plantejarà directament «Hi ha vida (i independentisme) després del procés», mentre una altra abordarà la lluita per la llengua.

També hi haurà espai per analitzar la relació entre comunicació i acció política. Eugènia Cardona, Oriol Lapeira i Ofèlia Carbonell protagonitzaran a les dotze del migdia la sessió «De la viralitat al conflicte».

El títol sintetitza una pregunta que va molt més enllà de les xarxes socials: com convertir visibilitat, discurs i malestar en organització i conflicte polític?

També es debatrà sobre guerra cultural i construcció de sentit comú i sobre la institució entesa com a «camp de batalla».

L’Escola arribarà així diumenge al seu segon dia havent deixat plantejada des de la primera jornada una idea central: davant l’extrema dreta, la precarització i el retrocés dels drets, no n’hi ha prou amb resistir.

Cal pensar. Cal organitzar-se. I cal construir alternatives.Perquè, com recorda el lema que aquests dies presideix la Nau Bostik, «l’esperança és la major amenaça per als opressors».