La sessió va començar amb un comentari breu de “La segona declaració de l’Havana” (1962). Es redacta en moments de màxima tensió entre l’intent d’invasió a Girón i la Crisi d’octubre. És un document de resposta davant l'aïllament diplomàtic perpetrat per l'Organització d’Estats Americans (OEA), i també un dels textos fundacionals i definitoris de la Revolució cubana —en referma el seu caràcter socialista— que cap antiimperialista no pot deixar de tenir en compte. Elaborat juntament amb el pedagog uruguaià Jesualdo Sosa, és llegit davant de més d’un milió de persones, aprovat a mà alçada amb adhesions a través de signatures en els dies següents. Es va traduir i difondre en àudio per contribuir al despertar polític dels oprimits i explotats del món. Molts independentistes en sentírem fragments per primer cop gràcies a la cançó “Sense terra” d’Obrint Pas del seu tercer disc del 2002. És un document d’un alta densitat, que fa una història crítica de l'imperialisme euro-nord-americà al continent llatinoamericà que es pot anomenar "El Manifest Comunista d'Amèrica Llatina". Precedeix, més de quaranta anys abans, els estudis decolonials de les acadèmies dels Estats Units i reprèn les tesis anticolonialistes del 3r Congrés de la Internacional Comunista (l'eix de la revolució serà Àsia) per aplicar-ho a Amèrica Llatina - Abya Yala. D’aquí sorgiran mirades pròpies autocentrades en àmbits com: pedagogia de l’oprimit, psicologia de l’alliberament, teoria de la dependència, teologia de l’alliberament... Tres elements a ressaltar de la declaració són:

• OEA com a ministeri de colònies ianqui, còmplice de tots els cops d’estat a Amèrica Llatina
• Les revolucions no s’exporten, les fan els pobles
• El deure de tot revolucionari és fer la revolució

Seguidament, es passa a la tertulieta de sobretaula on el públic valora que, canviant determinada informació i percentatges, es tracta d’un document que continua essent plenament vigent. Sobretot, davant la conjuntura actual d’ofensiva imperialista a Amèrica Llatina.

Si l’OEA és el ministeri de colònies ianqui, Hollywood n’és el ministeri de guerra psicològica. Es parla sobre l’agenda mediàtica ben dissenyada que hi ha per atacar constantment a Cuba —que li sobra amb orgull sobirania i dignitat—, ignorant sistemàticament del bloqueig multidimensional i extraterritorial imposat unilateralment contra aquest poble. Va començar, precisament quan el 1962 van ser aïllats diplomàticament a Punta del Este (Uruguai) i que any rere any amuntega noves mesures i es torna més cruel fins arribar al grau de genocidi silenciat i assetjament medieval actual. Aquest control mediàtic, fa que al parlar de Cuba saltin totes les alarmes immediatament, fins i tot entre bona part l’esquerra —que se sent més còmoda amb altres causes—. Cal que la militància i organitzacions revisin què estan fent amb una migrada solidaritat amb la Revolució cubana quan, precisament, aquesta és més necessària que mai. Es poden fer coses ben senzilles de fer en funció de les possibilitats de cadascú.

No hem d’assumir ni comprar el marc mental de l'enemic, es pot defensar tranquil·lament la Revolució cubana i el dret a l'autodeterminació i a la sobirania del poble cubà, sense haver d’entrar en les complexitats i debats interns que pertanyen a la decisió del mateix poble cubà sense cap mena d’ingerència. La solidaritat internacionalista és això: defensar aquests drets alhora que es respecten. Això, per aquells que hi volen aprofundir, no vol pas dir deixar de ser crítics analitzant cert paternalisme estatal —aquest no ho ha de fer tot i els beneficis que presta han de ser retornats a la societat en la mesura del possible—, que es generi una nova classe social que trenca amb el principi d’igualtat social, l’obertura d’Internet i les xarxes socials amb la consegüent homogeneïtzació cultural, d’expectatives consumistes i individualisme rampant que eliminen de l'ordre del dia paraules com compromís, responsabilitat i confiança... seran els propis cubans els que gestionaran tots aquests desafiaments - van ser algunes de les reflexions dels participants.

L’estratègia desinformativa mediàtica imperialista utilitza el microscopi pel que fa a Cuba, mentre empra el telescopi per esdeveniments molt greus que haurien de ser noticiables en relació amb Amèrica Llatina - Abya Yala. Aquestes qüestions, les quals gairebé cap mitjà dels Països Catalans s’ha fet ressò i és molt poc conegut, han centrat la darrera part de la sessió (si una centèsima part del que hi està passant succeís a Cuba seria portada destacadíssima). S’està aplicant tot un Pla Còndor 2.0 per reforçar l’extrema dreta que ha arribat al govern a través del control de les juntes electorals i la manipulació de les xarxes socials. A Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia s’està donant carta blanca a la policia perquè actuï amb impunitat, es prohibeixen manifestacions i persegueixen els partits d’esquerra, i es vigilen i enjudicien les comunitats crítiques de residents a l'exterior. No hem de caure en la trampa que és cosa de quatre dirigents estrafolaris, sinó que és el nou programa imperialista per continuar espoliant els recursos naturals del continent —cosa ja denunciada per la “La segona declaració de l’Havana” fa prop de sis dècades i mitja—.