El passeig de Lluís Companys de Barcelona es converteix des d'aquest divendres i fins al 27 de setembre en una gran llibreria a l'aire lliure. La 44a Setmana del Llibre en Català hi aplega 332 expositors, 98 casetes i 282 segells editorials, en una edició que supera les 350 activitats i que és la més gran celebrada fins ara.
Però darrere les xifres hi ha una realitat que va molt més enllà de Barcelona. Els segells presents procedeixen de diferents territoris dels Països Catalans i converteixen la Setmana en un dels principals punts de trobada d'un sector editorial que comparteix llengua i literatura malgrat estar dividit entre diferents administracions, estats i realitats sociolingüístiques.
La mateixa programació d'enguany reforça aquesta dimensió territorial. Diumenge 20 serà el torn del País Valencià, dissabte 26 Andorra tindrà un protagonisme especial i diumenge 27 la jornada estarà dedicada a les Illes Balears.
Durant deu dies, Barcelona esdevé així un gran aparador del llibre en català. Però només cal mirar més enllà del passeig de Lluís Companys per descobrir que aquest mapa és molt més extens.
Barcelona i Palma, dues Setmanes
Barcelona no és l'única ciutat que converteix aquests dies el llibre en català en protagonista.
Del 24 al 27 de setembre, els jardins de la Misericòrdia de Palma acolliran la 37a Setmana del Llibre en Català, organitzada pel Gremi de Llibreters de Mallorca. Una trentena de participants i una vintena d'activitats configuraran una programació de presentacions editorials, recitals, converses i propostes culturals.
La coincidència temporal entre Barcelona i Palma tindrà enguany un significat especial. Diumenge 27, les dues Setmanes quedaran unides al voltant de la figura de Blai Bonet, coincidint amb el centenari del naixement del poeta de Santanyí, amb una activitat simultània a les dues ciutats.
Dues ciutats separades per la Mediterrània, dues Setmanes i una mateixa literatura.
Al País Valencià, els llibres ocupen la plaça
Al País Valencià el model té un altre nom i una característica singular: la Plaça del Llibre no es limita a una única ciutat, sinó que s'ha convertit en una xarxa territorial dedicada a fer visible la producció editorial valenciana i en valencià.
Alacant, Castelló, Gandia, l'Horta Sud, València, Montcada, Picassent i Llucena formen part enguany d'un projecte que porta els llibres al carrer en diferents moments de l'any.
La Fundació FULL, impulsora de la iniciativa, la defineix com el gran aparador de la producció i la creació valenciana i en valencià. Al seu voltant treballen editorials, llibreries, escriptors, biblioteques, centres educatius i entitats vinculades a la llengua i la cultura.
La gran cita de València arribarà immediatament després de les Setmanes de Barcelona i Palma. Del 30 de setembre al 4 d'octubre, el Jardí Botànic de la Universitat de València acollirà la 14a Plaça del Llibre.
Abans, però, una part important del món editorial valencià haurà passat per Barcelona: la Setmana dedica aquest diumenge 20 una jornada específica al País Valencià.
El calendari gairebé dibuixa una continuïtat: Barcelona, Palma i, tot seguit, València.
Menorca reivindica el seu propi sector del llibre
A Menorca, el format és encara un altre. Els dies 10 i 11 de juliol, Maó va acollir la segona Fira des Llibre Menorquí, que va treure al carrer la producció literària vinculada a l'illa.
La trobada va reunir una vintena d'escriptors menorquins, llibreries i diverses entitats editores i culturals, amb més de quinze activitats, presentacions, poesia, propostes infantils i cultura popular.
La fira no és estrictament una mostra exclusiva del llibre en català —el criteri central és l'autoria o la temàtica menorquina—, però forma part d'aquest ecosistema territorial del llibre i dona visibilitat a una producció cultural pròpia en què el català té una presència destacada.
La Franja, una literatura sense frontera
A la Franja de Ponent no hi ha una gran Setmana del Llibre en Català comparable a les de Barcelona o Palma, però el català hi manté una producció literària pròpia que ha donat alguns noms imprescindibles de la literatura contemporània.
De Mequinensa a Calaceit, de la Ribagorça al Matarranya, escriure en català ha estat també una manera d'explicar un territori sovint allunyat dels grans centres culturals. Jesús Moncada, Desideri Lombarte, Mercè Ibarz o Francesc Serés mostren fins a quin punt la Franja forma part d'aquest mateix espai literari.
Aquest 2026, Calaceit va acollir el mes de maig una trobada d'autors de la Franja de Ponent. I aquesta tardor la Franja-Matarranya serà el territori convidat de la IV Fira del Llibre en Català de Terrassa, que se celebrarà el 3 d'octubre.
Dues llibreries de la Franja hi seran presents i la programació inclourà la conversa «Panorama de la literatura catalana a l'Aragó», dedicada a la literatura contemporània del territori, així com una proposta de poesia musicada amb autors dels dos costats de la frontera administrativa.
Una frontera que els llibres desmenteixen amb naturalitat: la literatura de la Franja no s'atura a la ratlla que separa Catalunya i l'Aragó.
Perpinyà: Sant Jordi i la defensa del català
A Catalunya Nord, la gran cita del llibre adopta sobretot la forma de Sant Jordi.
Perpinyà va celebrar enguany la Festa del Llibre i de la Rosa, però al costat de la programació institucional s'ha consolidat una altra iniciativa amb un caràcter marcadament vinculat a la defensa de la llengua: el Sant Jordi alternatiu.
La Llibreria Catalana de Perpinyà i l'editorial Trabucaire l'organitzen des de fa cinc anys. Aquest 25 d'abril, el llibre i la rosa van tornar a ocupar el passeig Torcatis en una jornada que va combinar parades de llibres, activitats culturals i reivindicació del català.
La ciutat acull també la Nit de Sant Jordi d'Òmnium Catalunya Nord, una iniciativa veterana dedicada a estimular la creació literària i cultural en català.
En una Catalunya Nord on la llengua es troba en una situació especialment fràgil, editar, vendre, escriure i llegir en català adquireix una dimensió que va més enllà del fet estrictament literari. El llibre es converteix també en una eina de transmissió de la llengua.
Andorra baixa a Barcelona amb 240 títols
Andorra no disposa d'una Setmana pròpia equivalent a les de Barcelona o Palma, però la seva presència en la cita barcelonina s'ha consolidat fins a tenir-hi un espai propi.
Enguany, l'estand andorrà porta a Barcelona prop de 240 títols d'autors i editors d'Andorra i del Pirineu, amb una atenció especial a les novetats editorials.
El dissabte 26 se celebrarà el tradicional Matí d'Andorra, durant el qual es presentaran una vintena d'obres.
La presència andorrana té una singularitat evident dins aquest mapa: és l'únic estat on el català és l'única llengua oficial. La participació continuada del Principat en la Setmana permet connectar la seva producció editorial amb un mercat lingüístic que supera àmpliament les seves fronteres.
L'Alguer, els llibres a l'altra banda de la Mediterrània
I encara més enllà, a l'altra banda de la Mediterrània, hi ha l'Alguer.
La ciutat sarda tampoc no disposa d'una Setmana del Llibre com Barcelona o Palma, però Sant Jordi s'hi ha consolidat després de més de vint anys com una celebració dels llibres, la llengua i la cultura.
Enguany, la programació es va estendre del 19 d'abril al 2 de maig, amb més de trenta activitats repartides per carrers, places, llibreries i espais culturals. Presentacions, lectures, activitats familiars i espectacles van conviure durant gairebé dues setmanes en català de l'Alguer, italià i altres llengües.
Les tres llibreries de la ciutat —Il Labirinto, Cyrano i Il Manoscritto— s'hi van implicar, mentre la iniciativa «Vitrines per llegir» va portar els llibres als aparadors dels comerços del centre històric.
La llengua catalana hi va tenir una presència específica, amb iniciatives com la presentació de Lo conte del llevat, traduït al català de l'Alguer; El català de Tossa, que posa en relació els parlars salats de la Costa Brava amb l'alguerès, i la reedició de L'Alguer. Un poble català d'Itàlia, d'Eduard Toda.
A l'altra banda de la Mediterrània, els llibres continuen fent visible una comunitat lingüística que ha mantingut durant segles el català a la ciutat.
Una literatura per damunt de les fronteres
Barcelona, Palma, València, Maó, Calaceit, Perpinyà, Andorra o l'Alguer responen a realitats molt diferents. No totes aquestes iniciatives tenen la mateixa dimensió ni persegueixen exactament els mateixos objectius. Tampoc no existeix una única gran fira que articuli territorialment tot el món editorial català.
Però, observades conjuntament, dibuixen una realitat que les fronteres administratives sovint amaguen.
Els llibres circulen. Els autors es llegeixen. Les editorials publiquen. Els llibreters distribueixen. I els lectors comparteixen una llengua més enllà de les fronteres autonòmiques i estatals.
La Setmana que avui obre portes a Barcelona n'és probablement la fotografia més gran. Els 282 segells que hi participen mostren l'existència d'un sector editorial compartit que, amb totes les dificultats i desigualtats territorials, continua produint i fent circular cultura en català.
Però aquest mapa no s'acaba al passeig de Lluís Companys.
Continua als jardins de la Misericòrdia de Palma i al Jardí Botànic de València; passa pels carrers de Maó i Calaceit; arriba a Perpinyà, travessa els Pirineus fins a Andorra i salta la Mediterrània fins a l'Alguer.
Setmanes, places, fires i diades amb noms diferents, però amb un mateix fil conductor: el llibre en català continua relligant, de punta a punta, els Països Catalans.