Plataforma per la Llengua ha mogut fitxa davant les reticències d’Itàlia al reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. L’entitat ha enviat una carta al cònsol general italià a Barcelona perquè traslladi al govern de Giorgia Meloni la petició de reconsiderar la seva posició.
La iniciativa arriba a pocs dies del Consell d’Afers Generals de la UE del pròxim 22 de setembre a Brussel·les i després de tres anys de negociacions sobre la petició presentada pel govern espanyol l’agost del 2023 per incorporar el català, el basc i el gallec al règim lingüístic de les institucions europees.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, demana al cònsol que faci arribar la petició tant a la presidenta del Consell de Ministres italià com al Ministeri d’Afers Exteriors.
L’entitat posa damunt la taula un argument amb una significació especial en el cas italià: el català també és una llengua d’Itàlia.
La comunitat catalanoparlant de l’Alguer converteix així el posicionament italià en una qüestió que, per a Plataforma per la Llengua, no afecta únicament una llengua parlada en altres estats, sinó també una part del patrimoni lingüístic del mateix Estat italià. L’entitat considera que reconèixer el català reforçaria la diversitat lingüística europea.
Tres anys de negociacions
La petició d’oficialitat es remunta formalment al 17 d’agost del 2023, quan el govern espanyol va sol·licitar al Consell de la UE modificar el Reglament 1/1958 per incorporar el català, el basc i el gallec com a llengües oficials i de treball de les institucions europees.
Actualment, el català no té aquest estatus. Disposa d’un reconeixement limitat derivat de diversos acords administratius que permeten determinats usos davant les institucions europees, però no és llengua oficial i de treball de la Unió.
Plataforma per la Llengua remarca que durant els tres anys transcorreguts s’han anat abordant els dubtes tècnics i jurídics plantejats pels estats membres. També recorda que l’Estat espanyol s’ha compromès a assumir els costos addicionals de traducció i interpretació derivats de l’oficialitat, de manera que, segons defensa l’entitat, la mesura no hauria de representar una càrrega pressupostària per als altres membres de la UE.
Per això, l’organització considera difícil d’entendre que Itàlia mantingui les seves reticències.
Escuder sosté en la carta que, una vegada abordades les qüestions objectives plantejades durant la negociació, les reserves italianes «semblen respondre més a consideracions de caràcter polític» que no pas a arguments tècnics o pressupostaris.
Itàlia, un dels principals obstacles
La iniciativa de Plataforma per la Llengua arriba després que el ministre espanyol d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, assenyalés aquesta mateixa setmana Itàlia com un dels principals frens per aconseguir l’oficialitat del català.
L’exigència d’unanimitat entre els estats membres converteix les reticències d’un sol govern en un obstacle suficient per impedir la modificació del règim lingüístic europeu.
És en aquest context que Plataforma per la Llengua intenta ara obrir una via directa amb les autoritats italianes.
I ho fa apel·lant no només als arguments jurídics i econòmics, sinó també a la realitat lingüística de l’Alguer.
El missatge implícit és clar: Itàlia està posant obstacles al reconeixement europeu d’una llengua que també forma part del seu propi patrimoni lingüístic.
L’ombra del PP
Plataforma per la Llengua també situa les reticències d’alguns governs europeus en el context de l’oposició del Partit Popular espanyol a l’oficialitat.
L’entitat recorda que el maig del 2025, després d’una reunió del Consell d’Afers Generals en què diversos estats van expressar dubtes sobre la proposta, el PP va reconèixer haver contactat amb governs europeus per intentar impedir que prosperés.
La Plataforma va reaccionar aleshores impulsant, conjuntament amb disset entitats de Badalona, un manifest adreçat a l’alcalde Xavier García Albiol perquè intervingués davant la direcció del seu partit i contribuís a modificar-ne la posició.
Ara la pressió es dirigeix directament cap a Roma.
Una nova cita a Brussel·les
El Consell d’Afers Generals es reunirà dimarts 22 de setembre a Brussel·les. L’agenda pública difosa fins ara pel Consell de la UE inclou, entre altres qüestions, el pressupost plurianual europeu 2028-2034, la preparació del Consell Europeu d’octubre i el debat sobre l’estat de dret. L’oficialitat del català no apareix de moment entre els punts destacats de l’agenda pública.
Plataforma per la Llengua, però, actua davant la previsió que la qüestió torni a ser abordada en el marc de les negociacions europees i reclama que Itàlia reconsideri la seva posició.
Tres anys després que l’Estat espanyol formalitzés la petició, el català continua esperant a les portes del règim d’oficialitat de la Unió Europea.
I aquesta vegada la pressió de les entitats catalanes apunta directament cap a Itàlia, amb un recordatori difícil de passar per alt: el català que Roma contribueix a mantenir fora de l’oficialitat europea també es parla dins les fronteres italianes.