Discriminació ligüística
Denuncien que el Registre de Cambrils va fer esperar nou dies un ciutadà per demanar la documentació en català

Plataforma per la Llengua denuncia que els documents sol·licitats en castellà es lliuren immediatament, mentre que fer-ho en català comporta esperes i tràmits addicionals. 

03/09/2026 Llengua

Plataforma per la Llengua ha denunciat un cas de discriminació lingüística al Registre de la Propietat de Cambrils, després que un ciutadà hagués d’esperar nou dies per obtenir en català una nota simple d’un immoble i la factura corresponent, una documentació que, segons l’entitat, hauria pogut obtenir immediatament si l’hagués demanada en castellà.

L’organització considera que el cas va més enllà d'una incidència puntual i posa de manifest un problema estructural del sistema registral, ja que l’exercici del dret a rebre la documentació en català comporta terminis i tràmits addicionals que no s’apliquen quan es demana en castellà.

Els fets es remunten al 9 de juny, quan el ciutadà va acudir al Registre de la Propietat de Cambrils per sol·licitar una nota simple i la factura en català. Segons la denúncia, inicialment se li va comunicar que les limitacions tècniques del sistema impedien lliurar-li la documentació en aquesta llengua.

El mateix registrador va reconèixer posteriorment que la nota simple s’expedeix per defecte en castellà i que, en aquell moment, les limitacions tècniques feien impossible traduir la factura.

Nou dies d’espera per haver-la demanat en català

Davant la situació, el ciutadà va presentar el 12 de juny una reclamació al Servei Registral d’Atenció als Consumidors i Usuaris i Atenció al Col·legiat de Catalunya. Aquell mateix dia se li va comunicar que podria disposar de la documentació en català a partir del 18 de juny.

Això suposava una espera de nou dies des de la petició inicial, davant del lliurament immediat que, segons Plataforma per la Llengua, s'hauria produït si la documentació s'hagués sol·licitat en castellà.

Quan el ciutadà va tornar al registre el 19 de juny, denuncia que alguns treballadors li van retreure haver presentat la queixa i li van advertir que, en futures peticions, tampoc no podria obtenir una nota simple en català al moment.

El registrador mateix admet, en la resposta al ciutadà, que si tornava a demanar una nota simple en català hauria d’esperar els dos dies reglamentaris necessaris per fer-ne la traducció.

Per a Plataforma per la Llengua, aquest reconeixement evidencia precisament la discriminació: la tria del català comporta una càrrega temporal que no existeix per als usuaris que opten pel castellà.

Els registradors desestimen la queixa

Malgrat això, el Servei Registral d’Atenció als Consumidors i Usuaris i Atenció al Col·legiat de Catalunya va desestimar la reclamació. Segons la resolució, no s’hauria acreditat cap perjudici efectiu ni l’existència de represàlies, dilacions injustificades o actuacions discriminatòries.

Plataforma per la Llengua qüestiona aquesta interpretació perquè considera que el retard està acreditat i que el mateix registre reconeix l’existència d’un procediment diferent segons la llengua sol·licitada.

L’entitat remarca que el dret a obtenir documentació en català no queda plenament garantit si exercir-lo obliga a esperar més temps o assumir tràmits que no tenen els ciutadans que la demanen en castellà.

Escrits davant diversos organismes

Davant la resposta obtinguda, Plataforma per la Llengua ha presentat escrits davant la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública del Ministeri de Justícia, el Departament de Política Lingüística de la Generalitat, el Síndic de Greuges de Catalunya i el Servei de Protecció als Consumidors i Usuaris del Col·legi de Registradors d’Espanya.

També ha presentat una sol·licitud d’informació pública per aclarir les causes dels retards i conèixer quines mesures es preveuen per corregir-los. Segons l’entitat, el Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha desestimat aquesta petició i l’ha remesa al Col·legi de Registradors.

19 queixes des del 2021

Plataforma per la Llengua assenyala que el cas de Cambrils no és aïllat. Des del 2021 ha rebut 19 queixes relacionades amb vulneracions dels drets lingüístics als registres de la propietat, mercantils i de béns mobles: 17 a Catalunya, una a les Illes Balears i una al País Valencià.

Les incidències afecten principalment documentació oficial expedida només en castellà o les dificultats per obtenir-la en català, però també s’han registrat problemes relacionats amb factures i contractes i amb l’atenció oral i escrita.

Per a l’entitat, aquestes dades reforcen la denúncia que no es tracta d’una anomalia concreta del Registre de Cambrils, sinó d’una disfunció estructural que situa els catalanoparlants en una situació de desigualtat efectiva davant dels registres.