La presentació de La revolució pendent. Història i memòria del PSAN-Provisional (1974-1980), de Blanca Serra i Carles Benítez, celebrada a l’Ateneu Popular de les Corts, va anar més enllà de la recuperació d’una experiència política dels anys setanta i va obrir el debat sobre l’organització, la militància i la necessitat de donar continuïtat a les mobilitzacions.
Així ho ha recollit per @REvolucionemNos a les xarxes socials, destacant algunes de les reflexions sorgides durant la presentació. Entre aquestes, una afirmació de Julià de Jòdar: «La revolució que tenim pendent és capgirar aquest país».
De Jòdar també va situar la mirada en l’experiència del 1r d’Octubre i en una de les qüestions que, segons va plantejar, continuen pendents: disposar de gent militant capaç de pensar, organitzar-se i afrontar políticament els moments de ruptura. La reflexió connectava així l’experiència independentista dels anys setanta amb les dificultats viscudes després del referèndum de 2017.
Aquest va ser precisament un dels fils de la presentació: què passa després d’una gran mobilització popular? Com es transforma la força expressada al carrer en organització, continuïtat i capacitat d’intervenció política?
En aquest sentit, Carles Benítez, coautor del llibre, va remarcar que la mobilització no pot quedar reduïda a les grans convocatòries anuals i va posar l’Onze de Setembre com a exemple:
«No n’hi ha prou de sortir al carrer l’Onze de Setembre i tornar a casa fins l’any següent. Cal donar continuïtat a la mobilització amb la presència permanent d’estelades a les façanes. Si hem tornat a omplir els carrers d’estelades, tornem a omplir-ne també les façanes i els balcons.»
La intervenció situava un gest concret —recuperar la presència de les estelades als balcons— dins d’una reflexió més àmplia sobre com mantenir la mobilització més enllà d’una jornada determinada i donar continuïtat quotidiana a les reivindicacions expressades al carrer.
Aquest debat enllaça amb una de les qüestions que travessen La revolució pendent. El llibre reconstrueix la trajectòria del PSAN-Provisional entre 1974 i 1980, una organització que va donar una importància central a la formació política de la militància, l’elaboració teòrica, el treball en diferents fronts i la construcció d’una estratègia independentista.
La presentació de les Corts va permetre, així, que la memòria no quedés reduïda a una evocació del passat. L’experiència d’aquella generació militant va servir per interrogar el present i plantejar qüestions que continuen obertes: com construir organització, com formar militància i com donar continuïtat a la força acumulada en els moments de mobilització popular.
En aquest sentit, les intervencions van establir un pont entre les experiències recollides al llibre i el cicle obert pel 1r d’Octubre. No per traslladar mecànicament les formes organitzatives dels anys setanta al present, sinó per recuperar una pregunta que travessa totes dues experiències: què cal construir perquè una mobilització no s’acabi quan la gent torna a casa?
La frase de Julià de Jòdar recollida per @REvolucionemNos sintetitzava el sentit d’aquest diàleg entre passat i present: «La revolució que tenim pendent és capgirar aquest país.»
A la presentació del llibre "La revolució pendent", de la Blanca Serra i Carles Benítez, s'han dit moltes coses interessants:
— REvolucionemNos (@REvolucionemNos) September 17, 2026
Julià: la revolució que tenim pendent és capgirar aquest país.
El que no teníem l'1 oct i que tenim pendent és gent militant capaç de pensar,… pic.twitter.com/TmW3qFiuUZ