catalanofòbia
Una concentració a la Jonquera denuncia la catalanofòbia patida per Isaac Padrós

Centenares de persones responen a la convocatòria de l’ANC davant la comissaria de la Policia Nacional espanyola on el diputat va denunciar haver patit discriminació lingüística i abús policial. L’Assemblea exigeix responsabilitats als governs espanyol i català.

11/08/2026 Llengua
Centenars  de persones s’han concentrat aquest dimarts davant la comissaria de la Policia Nacional espanyola de la Jonquera per denunciar el cas de discriminació lingüística i abús policial que el diputat de Junts Isaac Padrós assegura haver patit el passat 29 de juliol quan va anar a renovar el DNI de la seva filla.

La mobilització, convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), ha tallat el carrer Major durant prop d’una hora i ha aplegat els manifestants sota crits d’«Independència» i «No ens faran callar».

L’ANC ha qualificat els fets de cas de catalanofòbia i ha volgut mostrar el seu suport tant a Padrós com a totes les persones que pateixen vulneracions dels drets lingüístics i no les denuncien.

El diputat, que és cec, ha criticat especialment l’actuació policial i ha denunciat que fossin necessaris diversos agents per acabar exigint-li la identificació arran d’una situació que havia començat durant un tràmit administratiu.

Una denúncia que va començar per la renovació d’un DNI

Els fets es remunten al 29 de juliol, quan Padrós va acudir amb la seva parella a la comissaria de la Jonquera per renovar el DNI de la seva filla menor.

Segons la denúncia presentada posteriorment davant la Fiscalia de Girona, els agents no haurien acceptat inicialment l’exempció de la taxa d’expedició a què la família tenia dret per la seva condició de família nombrosa. Se'ls hauria indicat que calia haver mostrat l’acreditació al començament del tràmit perquè així ho especificava un cartell situat a l’entrada. Padrós va respondre que, a causa de la seva ceguesa, aquell cartell no li era accessible.

La situació es va agreujar, segons l'explicació del diputat, amb l’aparició de més agents. Un d’ells se li hauria adreçat en castellà i, quan Padrós va continuar parlant en català, hauria manifestat que no l’entenia. El diputat va reclamar aleshores poder ser atès en català i va demanar un traductor, petició que, segons la denúncia, li va ser denegada perquè no n’hi havia cap disponible.

Padrós també ha lamentat aquest dimarts que els Mossos d’Esquadra que van acudir a les dependències policials acabessin canviant del català al castellà. «Quan això passa, en quina situació quedem nosaltres?», ha qüestionat.

L’ANC exigeix responsabilitats

El president de l’ANC, Josep Vila, ha assenyalat que el cas «no es pot deixar passar» i ha reclamat explicacions i responsabilitats tant al govern espanyol com al Govern de la Generalitat.

L’entitat ha interpel·lat directament el subdelegat del govern espanyol a Girona, Pere Parramon, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, perquè expliquin quines actuacions pensen emprendre davant dels fets denunciats.

La concentració ha comptat també amb representants de diferents forces polítiques. Hi han assistit membres de Junts, entre els quals la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales; el diputat de la CUP per Girona Dani Cornellà, i representants d’ERC.

Cornellà ha qualificat els fets de «nou cas d’abús policial, catalanofòbia i discriminació lingüística en una comissaria policial espanyola», mentre que l’ANC ha insistit que «parlar català no pot ser motiu de discriminació».

El govern espanyol obre un procediment intern

La Delegació del govern espanyol a Catalunya ha anunciat l’obertura d’un procediment intern per aclarir què va passar a la comissaria i «determinar els fets amb totes les garanties».

El delegat del govern espanyol, Carlos Prieto, sosté que a les comissaries i oficines de documentació de la Policia Nacional a Catalunya «es garanteix l’atenció en català».

La Delegació també ha assenyalat que entre gener i juliol s’han realitzat 953.946 tràmits de DNI i passaport i s’han registrat cinc queixes de caràcter lingüístic. Tot i aquestes dades, reconeix que qualsevol possible incidència ha de ser investigada i justifica així l’obertura del procediment intern.

La resposta institucional, però, no ha aturat les demandes de responsabilitats. L’ANC considera que el cas de Padrós va més enllà d’un incident individual i l’emmarca en les vulneracions dels drets lingüístics que continuen patint els catalanoparlants davant determinades administracions de l’Estat.

La concentració de la Jonquera ha volgut deixar precisament aquest missatge: parlar català davant una administració pública a Catalunya és un dret i exercir-lo no pot comportar discriminació, conflictes ni haver de canviar de llengua.