Les 44es Ghjurnate Internaziunale de Corti es van tancar diumenge 9 d’agost amb una crida de Nazione a superar el procés de Beauvau i construir una «nova unitat estratègica» de l’independentisme cors capaç d’articular una alternativa política davant l’Estat francès.
La sessió de cloenda de la trobada independentista va estar marcada per la intervenció de Jean-Guy Talamoni, expresident de l’Assemblea de Còrsega i una de les principals figures de Nazione, que va reclamar que s’interrompi el procés sobre l’autonomia de l’illa.
Talamoni va carregar contra el que va definir com «l’aparell politicoadministratiu francès que oprimeix Còrsega» i va qüestionar l’estratègia seguida durant els darrers anys basada en la negociació amb París per avançar cap a un nou estatus polític.
Per al dirigent independentista, l’experiència del procés de Beauvau demostra els límits de la via autonomista i la impossibilitat d’aconseguir avenços substancials sense modificar abans la correlació de forces entre Còrsega i l’Estat.
Els límits de l’autonomisme
«L’estratègia autonomista dels darrers anys, consistent a perseguir negociacions que se suposava que portarien felicitat, és en el millor dels casos ingènua i, en el pitjor, una mentida descarada», va afirmar Talamoni.
Segons l’expresident de l’Assemblea corsa, només la construcció d’un «equilibri de poder» permetrà reobrir en altres condicions una negociació amb París.
Talamoni va precisar que aquesta proposta no representa «una crida a les bombes o a les baralles al carrer», sinó una apel·lació al conjunt del moviment nacional per bastir una alternativa nacional capaç de forçar l’Estat francès a modificar la seva posició.
«La desesperació està prohibida», va afirmar abans de recordar l’experiència del Riacquistu, el moviment de recuperació cultural, lingüística i nacional cors iniciat durant la dècada dels setanta.
I va concloure recuperant les paraules d’Edmond Simeoni: «El camí és lluita, lluita, lluita.»
La llengua corsa, al centre del conflicte
La situació de la llengua també va ocupar una part destacada de la intervenció de Talamoni.
El dirigent independentista va posar com a exemple la substitució recent del rector Rémi-François Paolini després de dos anys al càrrec i va relacionar-la amb el compromís que havia mostrat amb la llengua corsa.
Talamoni va denunciar el que considera una actitud hostil de l’administració francesa envers la llengua pròpia de l’illa i va situar la qüestió lingüística al centre del conflicte nacional.
«Els corsos mai seran francesos mentre tinguin la seva llengua», va afirmar, vinculant la preservació del cors amb el manteniment d’una identitat nacional diferenciada.
Nazione reafirma la solidaritat amb l’FLNC
La cloenda de les Ghjurnate també va servir perquè Nazione reafirmés públicament la seva «solidaritat política» amb el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC).
Petr'Antò Tomasi va expressar en cors el suport del moviment «al Front, als seus combatents d’ahir i d’avui, que han fet l’elecció de la lluita i tants sacrificis per defensar la nostra terra».
La declaració arriba en l’any del cinquantè aniversari de l’FLNC, una commemoració que ha tingut un pes destacat en aquesta edició de les Ghjurnate i que dissabte va ser objecte d’un debat específic amb representants de diferents moviments d’alliberament nacional.
Nazione i l’associació Sulidarità també van denunciar la repressió contra militants independentistes i van expressar el seu suport a Pierre Paoli i Sébastien Poilblan, empresonats el 4 d’agost en el marc d’un procediment judicial per presumpta «violència agreujada». Els organitzadors de les Ghjurnate consideren aquestes actuacions part d’una ofensiva repressiva contra el moviment nacional cors.
La cloenda posa així punt final a unes Ghjurnate marcades pel qüestionament de la via autonòmica, la denúncia de la criminalització de l’independentisme i la voluntat de reconstruir una estratègia nacional corsa.
Després del procés de Beauvau, Nazione situa ara el debat en un altre terreny: reconstruir la unitat del moviment, recuperar capacitat de confrontació política i establir una nova correlació de forces amb París.