La manifestació convocada per la plataforma Menys turisme, més vida, amb el suport d'un centenar llarg d’entitats va tenir una resposta massiva que indica, per damunt d’altres circumstàncies, la suma de molts malestars.

«Mallorca al límit»

La manifestació es va convocar sota el lema 'Mallorca al límit' i havia de ser la demostració del malestar social existent davant un model econòmic que continua batent rècords turístics mentre empitjoren les condicions de vida d’una part creixent de la població.

El territori, els barris i els pobles, els espais naturals, la mobilitat, l’habitatge, les famílies, les cases, l’aigua, les infraestructures i els residus… a Mallorca, estan al límit.

«Santa Maria mostra el camí!»

Els poder que operen a Mallorca, de manera més visible o més invisible, es varen començar a inquietar i des d’aquesta inquietud, varen intentar intervenir preventivament a la manifestació. Calia ‘tacar-la’ amb una de les màcules que fan més mal: la violència. La Guàrdia Civil va ser l’encarregada de muntar un operatiu amb un objectiu evident: criminalitzar el moviment popular de defensa de la terra. Varen dissenyar un operatiu dirigit a embrutar l’autodefensa mallorquina i a atemorir els seus actius més joves: detencions espectaculars, intimidacions, acusacions exagerades, exhibició de les detingudes emmanillades, llenguatge criminalitzador… tot això amb la complicitat activa o passiva de la majoria de mitjans de comunicació. Fins que Diari de Balears, una vegada més, va rompre tot el muntatge i va canviar el relat de dalt a baix: no són delinqüents, són defensores de la terra; no és vandalisme, és acció directa no violenta…

«Els carrers seran sempre nostres!»

Poa a poc s’imposa el sentit comú, la majoria de mitjans rectifiquen i canvien el relat i la por i preocupació ciutadana es torna indignació i ganes de respondre a l’intent criminalitzador.

L’autoorganització popular s’escampa com una ona expansiva i des dels pobles es prepara el trasllat col·lectiu cap a Palma.

«Vergonya me faria ser policia!»

El diumenge 26 de juliol, l’èxit de la convocatòria es palma des d’abans de les 19.00 que és l’hora de partida de la manifestació. Riuades de gent es desplacen cap a la plaça d'Espanya de Palma i els seus voltants.

Milers de manifestants amb les seves pancartes amb lemes ocurrents o recurrents, comencen la desfilada, més aviat alegre, festiva i gairebé optimista, malgrat tot.

Però per als que ja duen anys de manifestacions a les esquenes no passa desapercebut un detall: l’actitud de la policia espanyola, des del començament de la manifestació és ostentosa, sobreactuada. Amb una absurda filera de motoristes ‘escortant’ l’inici de la desfilada.

«Fora les forces d’ocupació!»

La manifestació discorre tranquil·la, sense cap incident, i a les cares dels manifestants s’hi projecta aquella alegria de saber que tot funciona a la perfecció, que el recompte de participants oferirà una xifra espectacular i que l’objectiu de la manifestació s’haurà complint amb escreix.

Quan l’acte final ja està en marxa, comença l’acció a la desesperada de la policia. Intenten evitar que la gent arribi a l’acte final, comencen a provocar i a atupar manifestants sense cap criteri, de manera arbitrària i cega. Rabiosa.

Fereixen dues persones al cap que són ateses per altres persones que també reben la ràbia dels policies. Les ambulàncies tarden en arribar i quan arriben es troben que la policia obstaculitza la seva tasca…

Les xarxes s’omplen de vídeos de la violència policial. En cap no es veu ni una sola actuació violenta de cap manifestant. Ni una.

Si qualcú havia oblidat que el principal problema que tenen les Illes Balears és l’Estat espanyol, la policia se’n va cuidar de recordar-nos-ho. Tots els perjudicis de la turistificació els pateix el poble mallorquí. Tots els beneficis de la turistificació els administra l’Estat espanyol. I a damunt, afua els seus cans contra els que s’atreveixen a protestar.

«Visca la lluita del poble mallorquí!»

Els poble mallorquí és un poble digne i respon a les agressions de manera digna. Convocatòries a Palma i Felanitx, petició de responsabilitats polítiques i tècniques i, sobretot, multiplicant la feina per la dignitat de Mallorca. Amb el lideratge i la direcció de gent jove i preparada, amb la banda sonora de l’himne de Mallorca, La Balanguera, que és ja, també, un himne de lluita.